Si Lehman Brothers va entrar en fallida el 15 de setembre, en 2008, l'esquerra europea –permeteu-nos que parlem en singular reconeixent que és un moviment molt plural– ha celebrat el setè aniversari de la pitjor crisi dels últims cent anys fent girar el timó de la nau a l'esquerra.

La marca britànica ha triat a Jeremy Corbyn com a líder del Partit laborista, el més esquerrà de tots els que ha tingut al llarg de la història. El mateix dia del seu nomenament, dissabte 12 de setembre, cinc personalitats de reconegut prestigi s'han compromès a organitzar el ‘Pla B’ per a fer front a una política neoliberal que iguala tot el que es troba a la Unió Europea com un cilindre.

La festa de L’Humanité, periòdic del Partit Comunista PCF –Fête de l’Huma, entre amics–, vol fer cada any un termòmetre de l'esquerra francesa i més general d'Europa. En la mateixa s'ha realitzat la reivindicació del ‘pla B’.

Els signants són l'europarlamentari francès Jean-Luc Mélenchon, fundador de Parti de Gauche, conegut jacobí en assumptes nacionals; l'italià Stefano Fassina, diputat i acabat de dimitir viceministre d'Economia, indignat per la política establerta per Matteo Renzi; l'ex president de la Hisenda grega, Zoe Konstantopoulou, el de Constitució d'Alemanya; el ministre de Llengua Syrusa.

Segons la convocatòria, és urgent aprendre la lliçó del cop d'estat financer que ha donat l'elit de la Unió Europea a Grècia.“Aquesta Europa no genera més que la violència interna i interregional: una desocupació enorme, un dúmping social fort, les burles que els líders alemanys llancen a l'Europa del Sud (...) La Unió Europea està alimentant l'enfortiment de l'extrema dreta i s'ha convertit en una eina per a acabar amb el control democràtic de la producció i distribució de béns en tota Europa”.

És Oskar Lafontaine el que en els signants d'aquest acord pot presentar la seva carrera política més enèrgica. Precisament, Lafontain va proposar a l'agost un pla B per a l'esquerra europea, en relació amb la derrota a Grècia: “Seria injust i arrogant voler donar lliçons morals a Alexis Tsipras i a Syriza. Després d'aquestes experiències de l'esquerra europea, és millor reflexionar en quines condicions podem desenvolupar una política democràtica i d'esquerres a Europa”.

Sortint de l'euro o no, l'euro versus drakma... Lafontain ha proposat superar un debat que no posa d'acord als líders de l'esquerra. En concret, ha plantejat revitalitzar el Sistema Monetari Europeu per a evitar els danys derivats de l'excessiva rigidesa en el funcionament de l'euro, instrument utilitzat entre 1979 i 1993 abans de la seva creació.

D'altra banda, enfront dels esquerrans que volen donar cada vegada més força a la unitat europea, Lafontain creu que el camí és la descentralització, fent autocrítica del que ha defensat durant molt de temps en dir això, i posant-nos davant a experts molt aclamats com el filòsof Jünger Habermas: “La democràcia i la descentralització es condicionen mútuament”.

Gestos de Corbyn des de Londres

En el paper d'agost Lafontain va resumir la ‘intenció del pla B’: “Cal canviar la forma de funcionament d'Europa, cal llevar al Banc Central, que no té cap legitimitat democràtica, la capacitat de trencar la democràcia amb solo estrènyer una tecla. (...) L'esquerra alemanya també hauria d'adonar-se que ‘Si l'euro mor, Europa ha mort’, el mantra merkelés és un parany (...) Veient el vist a Grècia, si l'esquerra vol una Europa democràtica i social, ha de canviar la seva política respecte a Europa i avançar per nous camins”.

Però, igual que des de París es fa una crida al treball des de Lafontaine, els líders parlen de l'economia europea i dels serveis socials, Jeremy Corbyn, triat pels socis del Partit laborista a Gran Bretanya, parla en el seu ‘Pla B’ d'un programa molt més ampli. Va més lluny.

En economia, tallar les mesures d'austeritat i imposar nous impostos als rics, com als beneficis de les empreses. En l'ensenyament, a més de prioritzar la xarxa pública, reinstaurar el sistema de beques per a estudiants: Corbyn ha demanat disculpes als estudiants per la suposada suplantació de crèdit de les beques per part dels governs laboristes. També ha promès mesures molt concretes, si gana, en els habitatges, en la política social, en l'enfortiment de la xarxa sanitària pública, en la igualtat de gènere...

Però el més sorprenent de l'Europa de 2015 no són els capítols del programa social molt d'esquerres de Corbyn. Més cridaner encara és que el líder d'un partit que vol governar s'atreveixi a proposar la nacionalització de les companyies energètiques i dels ferrocarrils. I, per descomptat, que Gran Bretanya surti de l'OTAN i paralitzi el programa militar atòmic Trident.

Labour no ha triat per sorpresa a Corby, que porta a les seves mans un programa que sembla més troskista que laborista. Porta tota una vida en el si del partit, parlamentari, crític però sense abandonar el partit. George W. en 2003 per a atacar l'Iraq. Quan Bush va utilitzar Tony Blair com a palista al costat de José María Aznar, Corbyn va votar en contra.

Igual que abans d'entrar en la lluita per liderar Labour, sempre ha parlat clar, criticant a Israel i defensant a Palestina com a impulsor dels líders d'esquerres de Sud-amèrica. I, no obstant això, alguns s'haurien sorprès que el dissabte el partit li nomenés líder, quan tota Europa estava sumida en el caos dels migrants, davant l'afix de “Refugees welcomed here” (Aquí els fugitius són benvinguts) sobre l'escenari. O perquè en un acte de suport als militars anglesos morts en la guerra es va quedar callat en l'himne que comença “Good save the Queen”.

Entrarà Corby en les labors de cosir del ‘pla B’ reivindicat a París amb el seu partit? Quin més d'Europa? Un basc? Començarem a veure-la a partir de novembre.

Comença el debat sobre com s'articula una nova política: “Per a compartir salut i crear ocupacions, sobretot per als joves; transició ecològica i regeneració democràtica de la Unió Europea. Trencar els gasius inhumans dels tractats europeus i crear nous superant les barreres del neoliberalisme. L'anul·lació del concert pressupostari. Rebutjar el tractat de lliure comerç amb els EUA TTIP”. En una paraula, una gran feina entre mans.