Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Elkarrizketa eraikiz

“GERNIKAKO Estatutua ez betetzea izan da, eta da, sistema demokratikoak euskal gizartearekin eta nazionalismo demokratikoarekin hartutako konpromisoa amaitu nahi ez izanaren porrot handia; eta euskal gatazka, izaera politikoduna eta ETA baino askoz lehenagokoa, konpondu gabe dago oraindik”. Jose Antonio Ardanza lehendakari ohiak 2011n argitaratutako memoria liburutik jasotako esaldia da. Ondo pentsatutako berbak direla esan liteke, beraz. Horrela amaitzen du paragrafoa: “Euskal gizartean nazio partaidetzaz dagoen bikotasuna –euskal herritarra/euskal-espainiarra–, horixe da izaera politikoa duen gatazkaren oinarrian dagoena. 1986an aditu europarrek aholkatu ziguten Estatu Libre Elkartuaren formula berreskuratzea legoke agian”.

Egongo dira bikotasun horri erantzun ahal dioten hainbat harreman formula eta datozen hilabeteetan asko hitz egingo da horien gainean. Autogobernu lantaldeak eskatutakoari erantzunez, Eusko Jaurlaritzak hainbat txosten bidali zituen joan den astean Eusko Legebiltzarrera. Josu Erkoreka eledunak azaldu zuenez, Jaurlaritzak bere aurrekontua bikoiztuko luke –10.000 milioi eurotik 20.000 milioira– bere eskuetan balitu Madrilek oraindik transferitu bako 24 eskumenak. Legealdi amaiera dator Eusko Legebiltzarrera eta autogobernu ponentziaren lanaren amaiera. Etorriko denaren lagin txiki bat besterik ez da Erkorekak azaldua, hori bai, kasu honetan oso esanguratsua.

Gernikako Estatutuan dagoen kontzertu ekonomikoa kontzertu politiko ere bihurtu nahi du EAJk, Madril eta Gasteizko harremana aldebikotasunean oinarritu dadin.  Oraindik ez dago batere garbi testuinguru horretan nola geratuko den erabaki eskubidea, baina oso posible da orain bezala geratzea: hau da, Eusko Legebiltzarrak onartua du autodeterminazio eskubidea, baina ez da ezer egiten uneren batean herritarrek horren gainean erabaki dezaten.

ERABAKI ESKUBIDEA, alabaina, dagoeneko ez da bakarrik gure nazio izaeraz erabakitzeko tresna, Ibarretxe planean irudikatzen zen legez, adibidez. Kontzeptu politiko gisa bere bilakaera izan du eta herritarrek erabaki nahi dute euren egunerokotasunaz, eta ez bakarrik lau urtez behin. 2008ko krisia hasi zenetik emandako herritarren ahalmentzea geratzeko etorri da. Euskal herritarrek erabaki nahi dute LOMCEri buruz, gizarte segurantzaren norabideaz, osasunean eta hezkuntzan inbertitu nahi duten dirutzez… Hainbat esparrutan egunerokoan erabakitzea eskatzen da gero eta gehiago.

Hori, beraz, oso kontuan hartzeko aldagaia izango da aurrerantzean. Ikuspegi hori ere garrantzitsua da Nafarroan –edo Valentzian eta Galizian– emandako aldaketa politikoa ulertzeko. Abertzaletasunak badu hor  garrantzitsua den esparrua, bizitzako ohiko esparru ugarietan erabakitzeko eskubidearen garapenak, beretzat klabea den naziotasunean erabakitzeko atea ere irekitzen duelako.

Funtsean, hori zen Espainiako hauteskunde orokorretarako EAEn uda aurretik plazaratu zen ezkerreko indarren aliantza proposamenaren oinarria. Ahal Duguko zuzendaritzak ez zuen begi onez ikusi –batzarrak edo zuzendaritzak bakarrik erabakita?– eta ekimenak ez du aurrera egin. Nafarroan ere antzeko proposamena egin berri dute kultura eta politika munduko hainbat pertsonek, baina haien eskaerak ez du emaitzarik izan alderdien aldetik.

Herritarren batzar batek, ordea, ezkerreko indarren hautagaitza bateratu baterako proposamena luzatu die alderdiei eta proposamena airean da oraindik. Proposamenaren atzean, besteak beste, EH Bildu, Ahal Dugu, Batzarre eta Ezker Batuaren inguruko jendea ari da. Seguruenik udazken hasierak irentsiko du ahalegina, baina saioak erakusten du herritar askoren buruan zein norabide dagoen eta ahaleginak duen potentzialitatea.

ERAIKIZ agiria plazaratu duen biktima talde anitzak ideia interesgarri ugari jarri ditu mahai gainean, baina bat nagusi, eta batez ere politikariei bideratua: hasi mugitzen, gu oinarrizko akordio batzuetara iristeko gai izan bagara, zuek ere bai. Zoru etikoa, biolentzia, giza eskubideak eta Ardanzak dioen arazo politikoa. Hori dena eta gehiago da euskal gizarteak pendiente duen debate mamitsuaren zorro sakon horretan. Elkar jotzeko gaitasuna aski frogatua dute euskal herritarrek historian zehar; bada baldintza aski elkarrizketari sakon ekiteko. Ez dago aitzakiarik.


ASTEKARIA
2015eko irailaren 27a
Azoka
T'interessa pel canal: Euskal gatazka
Quilòmetre zero

Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]


2024-12-17 | ARGIA
El Govern Basc diu "tot el que havia de dir" sobre el desarmament d'ETA davant la denúncia dels Pacifistes
"Tot el que havia de dir el Govern està ja dit en aquest informe", ha afirmat aquest dimarts la portaveu María Ubarretxena en referència a l'informe elaborat per l'Executiu basc en 2019. En la roda de premsa celebrada dilluns passat, els participants van denunciar que el relat... [+]

2024-12-16 | ARGIA
Els pacifistes desmenteixen la versió del Govern Basc sobre el desarmament d'ETA mostrant les seves actes
En la compareixença dels dilluns en Baiona, els pacifistes han donat la seva versió dels successos del desarmament d'ETA entre gener i abril de 2017. El Txetx bakista Noel Etxeberri ha assegurat que el relat del desarmament del Govern Basc va ser “fals i interessat ” i ha... [+]

Sortides, circ de la solidaritat i alzheimer polític

Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.

Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]


2024-11-19 | Jon Torner Zabala
Fermín Muguruza: "M'agradaria saber si el lehendakari Pradales està d'acord amb el seu Departament de Justícia"
Fermín Muguruza va oferir dissabte passat un concert en la presó de Martutene, 39 anys després que els membres d'ETA Iñaki Pikabea 'Piti' i Joseba Sarrionandia s'escapolissin de la presó. Ara, després de les queixes de diverses persones pel concert, el Departament de Justícia... [+]

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

2024-11-11 | Patxi Azparren
Procés constituent basc

Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]


La Comissió de Valoració de la CAB reconeix a altres 93 víctimes de la violència d'Estat
Aquest dimecres la Comissió de Valoració que realitza els exàmens de víctimes de l'estat i de grups parapolicials ha reconegut a altres 93 víctimes. També ha reconegut les dificultats per a continuar amb el seu treball per falta de mitjans. La Fundació Egiari Zor ha... [+]

2024-10-29 | Leire Ibar
Dos presos de Pamplona han quedat en llibertat condicional
Josune Arriaga i Kontren Sola, respectivament, després de catorze i setze anys de presó, han sortit al carrer en llibertat condicional a través d'una resolució del Jutge Central de Vigilància Penitenciària.

Fúnebre
Juanje, només fins després
L'advocat Juanje Soria ha mort aquest dijous, 26 d'octubre, en Pamplona/Iruña. Els ex membres del Fòrum Social Permanent recorden a Soria en aquesta carta.

Bake Bidea subratlla la "gran aportació" de la Declaració de Baiona a la resolució del conflicte en el seu desè aniversari
Les aportacions de Bake Bidea són la prova que actors polítics i sindicals de diferents opinions han fet un exercici per a "arribar a un consens" i "la responsabilitat de l'Estat francès en la resolució del conflicte a Euskal Herria".

Mikel Mundiñano (Sare)
"La reforma que harmonitzi les penes és un gran pas en la situació dels presos"
La Unió Europea va acordar en 2008 la refosa de les penes dels presos d'eta. Espanya no va complir amb aquesta ordre. Ha arribat la reforma de la llei. La mesura afectarà un total de 52 presos. Mikel Mundiñano, membre de l'associació Sare, ens ha donat els detalls en el... [+]

Segons càlculs de Sare
La reforma de la Llei 7/14 afectaria 52 presos i set sortiran immediatament
Això és el que ha anunciat aquest dijous l'associació Sare. S'ha intentat fins a l'últim moment que la reforma de la llei no es fes efectiva, però no cal tornar a votar en el Congrés, com pretenia el pàg. Per tant, aquesta mateixa setmana es procedirà a la publicació de la... [+]

Eguneraketa berriak daude