“Qui ha organitzat això ha de tenir molts treballadors”. Així ho pensaria el diumenge al matí algun despistat es va acostar a la Plaça dels Furs d'Oñati abans de donar una primera ullada. No s'equivocava tant, l'obrera no, però la Llum té centenars de companys de viatge. Entre ells, el Dia de la Llum va ser una cita obligada i a través del treball voluntari van col·laborar tots els agents locals de la comarca. El despistat comprendria immediatament que el que havia trobat era allò el que podia fer. Bastaria amb llegir la gran pancarta que s'havia col·locat en un costat de la plaça: “Molta gent petita, fent coses petites, pot canviar el món”.
Sota el lema Txikitik eragin, el diumenge va ser un dia arrodonit pel treball de molts petits. I que una comunitat sigui tan gran com ho és tots els dies en un ambient festiu, perquè la grandesa no es mesura només en número.
La visita guiada va començar a les 10.00 del matí. L'historiador Gerardo Elortza, a l'abric d'un temps incomparable, va contar la rica història i arquitectura d'Oñati a prop de 80 curiosos, amb grans matisos i notes. No va ser una visita habitual, ja que els bertsolaris Egoitz Aizpuru, Maider Arregi i Urko Arregi, que participen en la bertso eskola de la localitat, van omplir de bon humor les explicacions d'Elorza, fent més agradable l'excursió.
L'ambient en la Plaça dels Furs va començar a escalfar-se abans que acabés la visita guiada. A les 11.00 hores, Olatz Korta, d'Argia, va ser l'encarregada de guiar l'acte, explicant les instruccions per a gaudir del dia i donant les gràcies a tots els col·laboradors. A continuació, ens va ensenyar el camí a la fira d'agents que ha estat la novetat d'enguany. Aquí estaven, en cada lloc, un munt de grups i iniciatives que treballen per a canviar el món de petit: Fracking Ez, Olatukoop, Txatxilipurdi, Arrasate Euskaldun dezagun, Ekin, Topagunea, Txirrinka, Fiés, Elkar Hezi, Bizi! Bilgune Feminista, Emakumeen Mundu Martxa, Askapena, Euskal Herrian Euskaraz, Euskal Memòria, Intxorta, Joxemi Zumalabe, Erein Dona Jan, Ortuzabala, Bagara, Eltzia, Lanki, REES… Es van passar tot el matí donant a conèixer les seves reivindicacions i venent material als assistents.
En representació de la Marxa Mundial de les Dones, Mariasun Zelaia Zumelaga es va mostrar satisfeta amb poder posar el lloc: “S'ha acostat molta més gent del que es pensava, i hem trobat un ambient molt bonic. Aquí hi ha gent molt diversa i és una bona oportunitat per a conèixer altres projectes i donar a conèixer el nostre”.
En el marc de l'àmplia programació del matí, també s'han dut a terme altres activitats. Organitzat per l'associació Txatxilipurdi, 50 nens/as i adults van participar en la ginkana educativa. Per a treballar quatre temes (diversitat lingüística, identitat local, degustació d'aliments de l'època i del lloc i evolució de la societat), van haver de dividir-se en grups i enfrontar-se a diferents situacions amb l'objectiu de fomentar la participació, conjuminant el joc i l'educació.
Al mateix temps, repetint l'èxit del Dia Argia celebrat en Usurbil, es va realitzar un taller de Nendo Dango en els voltants del frontó d'Oñati. Les llavors dels arbres i altres plantes van ser guardades pels assistents dins de les boletes de fang, llançant-les a un lloc que ha perdut la seva vegetació amb la intenció de replantar-les.
A les 12.30 hores va començar la trobada entre els aficionats a la llum i els agents. Un dels principals objectius d'Argia Eguna és poder reunir-se amb subscriptors, lectors, etc. i recollir les seves opinions, i encara que l'ocasió va ser durant tot el dia, la millor elecció va ser la sessió de la taula rodona. Es van tractar diversos temes (relació amb la comunitat, continguts…) però el tema principal de la conversa va ser el número 0, creat específicament per a aportar el que serà el nou disseny del setmanari.
La directora d'Argia, Estitxu Eizagirre, va recordar que en la trobada celebrada en l'Argia Eguna de 2014, més d'un va assenyalar la necessitat de renovar el disseny i des de llavors, han treballat durant tot l'any per a això. “Dins d'Argia hem posat en marxa un procés participatiu per a completar el nou disseny, i volíem obrir aquest procés als amants de la llum”.
En general, el nou número va tenir un bon acolliment i molts canvis van ser gairebé unànimes per part dels participants. A la col·laboradora d'Argia, Malen Aldalur, per exemple, li va agradar sobretot que les fotos tinguin més presència. “També he vist que massa tard (un programa de televisió humorístic i crític) ho han portat al paper per a tractar l'humor. Sembla una bona idea”. D'altra banda, l'escriptora Danele Sarriugarte s'ha mostrat convençuda que el nou disseny és “més minimalista” i que s'ha inventat en aquest sentit.
Després d'un matí fructífer, el menjar va començar una mica més tard de l'esperat. Portant a la pràctica les reivindicacions a favor dels productes locals i de l'època, de la mà de les associacions Erein Dona Jan i Lur Lan es va elaborar un menjar que molts tenien al cap des del passat Dia de la Llum. Seguint la mateixa lògica, en la txosna col·locada al costat de la plaça també es van oferir aigua d'aixeta i cervesa ZerB d'Arrasate durant tot el dia. També va ser possible pagar-la amb la Txantxia que és la moneda social d'Oñati.
En la sobretaula es va viure el moment més divertit del dia. L'agrònom Jakoba Errekondo va demostrar una vegada més el seu do i saviesa per a la parla. Improvisant la melodia i la mesura de les il·lustracions dels dibuixants Antton Olariaga, Joseba Larratxe (Josevisky) i Ainara Azpiazu (Axpi), ens va parlar sobre la volta de l'horta. Una mostra del que es pot trobar en el llibre Bizi Baratzea que combina humor fi i explicacions explicatives.
A la tarda va arribar la cita que esperaven els més esportistes de tot el món. Si en el Dia de la Llum de 2014 es va organitzar el primer campionat d'Euskal Herria de tir amb documents d'identitat estrangers, va ser el d'Oñati el segon, seguint la tradició. La pràctica que es coneix a Catalunya i Astúries també s'està acumulant a poc a poc a l'afició i és que des del migdia d'ahir va fer les proves amb la pilota.
Entre tots els participants, el millor va ser Gorka Maiz, de 28,10 metres d'altura. Influït pel vent contrari, per poc no va poder superar la millor marca d'Euskal Herria. L'azpeitiarra Iñigo Uribetxeberria ho va establir en l'Argia Eguna de 2014: 29,60 metres.
Després d'alleugerir la sobretaula amb el programa esportiu, el grup Perlak es va preparar per a ballar i va prendre l'escenari que hi havia al costat del Gazteleku. El grup que avança amb pas ferm més que gradual va fer vibrar també als més lents amb un poderós ritme de post punk. Després d'ells, dues parelles van prendre el relleu en l'escenari: María i Manex, primer, Aran i El, després.
El dia va concloure amb una bona música, un bon sabor i un bon ambient que li va impedir avorrir-se. En boca de la majoria, les mateixes paraules: diversitat, comunitat, bon ambient… Danele Sarriugarte, per exemple, va posar el focus en aquesta diversitat: “Avui hi ha gent molt diferent, i això és bell. A Argia ens acostem gent molt diversa: uns des de la sobirania alimentària i l'ecologisme, uns altres des del feminisme, la cultura, l'euskaltzalismo… Avui ha estat el punt de trobada de tots ells”. Pel mateix camí va parlar també Estitxu Eizagirre: “La llum està adquirint a poc a poc la seva pròpia naturalesa. Es troba gent molt diferent i tenim l'oportunitat de parlar tranquil·lament amb subscriptors, lectors, que participen de l'una o l'altra manera en el projecte…”.
Recollir, organitzar, influir i gaudir als més petits. Això és una gran cosa.
Egun osoan zehar, nostalgiak edo jakin-minak jotako jende mordoak miatu zuen estreinekoz Oñatiko Gaztelekuan erakutsi zen Trantsizioak erakusketa. Museo askok nahi lukete horrenbeste bisitari izan. Argiak azken 40 urteetan pilatutako artxibo historikoan dauden milaka argazkien lagin adierazgarria biltzen du erakusketak, gaika antolatuta. Urko Apaolaza kazetariak hartu du irudi artean galdu eta hautaketa egiteko lana. “70eko hamarkadatik aurrera eman diren eraldaketak erakutsi nahi izan ditugu argazki hauen bidez, eta baita Argiak urte hauetan guztietan jorratu dituen gaiak zeintzuk diren ere”.
Tartean baziren 70eko hamarkadako emakumeen asanbladen argazkiak, 1976an antolatutako 24 orduak euskaraz irratsaioa emititzen zuten bitartean hartutakoak, eta baita berriagoak ere, Euskaldunon Egunkariaren itxieraren aurka Donostian egindako manifestaziokoak esaterako. Apaolazari adierazgarriena iruditzen zaiona ordea 1980an “Euskara nafar hizkuntza” lelopean Iruñean egindako manifestazioan ateratakoa da. “Oso eguraldi petrala egin zuen eta aterkiekin babestuz agertzen da jendea haizeari eta euriari kontra egiten saiatzen. Oso ondo adierazten du zenbat lan egin behar izan zuten euskararen alde”.
Erakusketan bertan ikusgai jarritako Argia eta Zeruko Argiaren ale zaharrek ere bereganatu zuten bisitarien arreta. Apaolazaren arabera, erakusketa ibiltaria izateko bokazioz jaio da eta asmoa da Oñatin hainbat astez egon ostean, beste herri batzuetara ere eramatea.
Argia Egun betea irailaren 20a izan zen, baina bezperan bazegoen zeregina.
10:00etan Txirrinka, Natur Eskola eta natur taldearen eskutik Oñati inguruan bizikleta ibilaldia egin zen. Bertako naturaren berri eman zuten Natur Eskolako eta natur taldeko kideek, eta bizikletazaleek ere euren ekarpenak egin zituzten.
Bueltaxkak egarritu eta gosetu zituen eta 13:00k inguruan Gaztelekura gerturatu ziren Argiak prestatutako Trantsizioak erakusketaren irekiera ekitaldira. Euskal Herriko historia hurbilari begirada selektiboa eman dio erakusketak. Urko Apaolaza erakusketaren prestatzailearen aurkezpen hitzak entzun, historiaren puskak ikusi eta irakurri, eta ondoren zizka-mizkak sabela betetzeko.
16:30ean hamarnaka haur eta helduk Arrikrutzeko kobetera bisita mitologiko gidatua egin zuten.
22:30ean Ruper Ordorika oñatiarrak kontzertua eskaini zuen Gaztelekuan. Oñatiko Udalak antolatutako kontzertuaren hasieran Argia Egunaren berri eman zitzaien Ruper zaleei. Haietako asko gerturatu zen hurrengo eguneko ospakizunera.
Per sort, en ARGIA tenim aquest racó i ens agradaria aprofitar per a donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat de l'una o l'altra manera al fet que el passat 7 d'octubre tirés endavant el Dia de la Llum de Vitòria-Gasteiz. Diuen que els bascos som de poques... [+]
Urriaren 7an Gasteizen ospatu genuen Argia Eguna hango eragiel eta lagunekin elkarlanean eta komunitate osoa bilduta, kazetaritza independentea babesteko helburuz. Hemen egunak utzitakoa iruditan.
Ospatu dugu Gasteizen Argia Eguna. Kataluniako anabasa guztiaren erdian, buruak ekarri ditugu gurera, eta laugarren urtez Argia Jendearekin gozatzeko aukera izan dugu Arabako hiriburuan.
Argia Eguna egin dugu Gasteizen. Jaiaren laugarren edizioa izan da 2014an berreskuratu genuenetik, eta hiriburu batera gatozen lehen aldia, aurrekoetan Usurbil, Oñati eta Ondarroan izan eta gero. Alde Zaharreko Landatxo kiroldegian hasi da festa, arratsaldean Gaztetxera... [+]
Mimo handiz aukeratu du Argia aldizkariko lantaldeak urriaren 7an ospatuko duten Argia Egunaren kokalekua; Arabako hiriburuari egokitu zaio, "oso fuerte" dagoelako.
2014ko udaberriko egunen bat, ARGIAren egoitzan. Irailean egitekoa den Argia Egunerako prestatze lanak hasiak dira jada, eta norbaitek ideia dakar: ikusi du nortasun agiri arrotzen jaurtiketa antolatu dutela Kataluniako halako herrian, errekor “ofiziala” eta guzti... [+]
Lerrook idazten ari naizela oraindik urriaren 1a igaro gabe badago ere, dagoeneko imajinatzen ditut zu, irakurle, hitz hauek leitzen ari zaren egun horretan aldizkari eta egunkariek botako dituzten lerro-buruak. Aukera posible guztiak irudikatzea ez dakit erraza den, baina nire... [+]
Haur eta helduentzako jolas hezitzaileek hartuko dute kalea aurten ere Argia Egunean, larunbat honetan bertan Gasteizko alde zaharrean. Eguerdiko 12etan ekingo diegu: batetik, jolas kooperatiboak (Etxauri plazan edo Landatxo gunean), bereziki 6-10 urte bitartekoak buruan, eta... [+]
Urriaren 7ko herri bazkarian bertako jaki ekologikoekin osatutako menua izango da aukeran Gasteizko Landatxo kirol gunean; eta kafearen ostean Mirari Martiarenaren monologo umoretsua. Erreserbatu tokia lehenbailehen.
ARGIA Eguneko goizeko egitarauan zita garrantzitsu bat izango duzu: Gasteiz borrokalari eta euskalduna ezagutzeko ibilbide gidatuak. Eman izena eta hartu parte kalea oroimenarentzat konkistatzeko operazioan.
Gasteizko tour politikoak elkarri lotuta dauden garai eta agertokiak ditu ardatz, nola Lauaxeta-ren fusilatzea edo 1976ko langile sarraskia. Herri-tresnatzat dute ibilbidea Martxoak 3 elkartekoek, Frankismoaren krimenak desitxuratzeko “estatu estrategiaren” aurrean... [+]
Urriaren 7an laugarrenez egingo dugu Argia Eguna, 2014an berreskuratu genuenetik. Gasteizera joko dugu oraingoan, herri mugimenduaren eta euskaltzaleen taupadaz bizi-bizi dagoen hirira. Alde Zaharra izango da epizentroa.