Si la pluja és aparent, en la forma en què després el riu porta una important càrrega d'aigua, enguany és un any de fruits. Després caldrà fer un balanç del que ha passat enguany: tomàquet (Lycopersicon esculentum), pebrot (Capsicum annuum), pomera (Malus x domestica), perera (Pyrus communis), prunera (Prunus domestica), avellaner (Corylus llana), etc. Els que venen són espectacles, però no tenen dolenta pinta el blat de moro (Zea mays), les mongetes (Phaseolus vulgaris), les nogueres (Juglans règia), els arços negres (Prunus spinosa) i els mizpiros (Mespilus germanica).
Enguany sí que va un bon any, i vull aprofitar el lliurament dels fruits per a recordar algunes coses bàsiques. Per exemple: els fruits no s'han produït, crescut i portat per a menjar o beure. La funció del fruit és recollir i canalitzar les llavors; llavors que produeixin noves de l'espècie de la planta mare que ha donat el fruit. Com ja vaig dir en una altra ocasió, cada llavor és el contenidor d'una informació genètica única i sense parangó. Creador d'una planta singular, d'una isaba que no tindrà igual en la seva espècie.
Perquè l'objectiu de dues plantes amb les quals s'ha establert una relació sexual per a la producció de semen, és a dir, la creació de noves plantes, sigui adequat, cal complir una sèrie de requisits imprescindibles. La primera és que la llavor arribi bé i es recuperi, sana i forta. La llavor no adobada no crearà noves plantes. Perquè aquesta creació sigui el més fàcil i factible possible, la llavor hauria de seguir el camí més natural possible. En la naturalesa algun animal menjarà i estendrà les llavors amb la seva dosi de fem. O, madurant el fruit, caient i corromput en la terra, dona “terra” a les llavors que porta.
Una putrefacció és el mitjà d'aconseguir l'objectiu de la vida de la planta. El refrany diu que la suposició es podreix la meitat. I si tot s'hagués podrit? La suposició, és a dir, la creació d'una planta que vingués, no és una mera suposició? O buidar-ho? No és insignificant tota la creació? De la putrefacció del buit es forma una planta! Em sembla que sí. Quan la fusta sembla podrida. No és imaginar?
192 milioi sagar 2024. urtean. Segundoero sei sagarretik gora saltzen du Britainia Handiko Tesco supermerkatu kate han ezagunak; ia 27.000 tona. Zenbaki ikusgarriak dira baina are harrigarrigoak dira bertokoak, Ingalaterrako sagarrak direla jakinda.
Lagun baten gomendioa dela medio, Nafarroako Gobernuaren altzoko INTIA nekazaritza institutuko Laborantzen Babeserako atalean dagoen jakinarazpengunetik Fruta-arbolen osasun kudeaketa zuzena egiteko kontuan izan behar dituzun gomendioak dokumentua eskuratu dut, eta baita amaren... [+]