És un projecte que no està totalment dissenyat. El procés de desenvolupament continu serà el responsable de definir la forma final. En lloc de “dissenyar i fer”, els Eltzekide s'han posat en marxa sota el lema “fer i dissenyar”. L'edifici és a les seves mans i a partir d'aquí serà responsabilitat dels grups.

L'olla no és un projecte sorgit del no-res. Les seves arrels van donar la seva primera tirada en 2010. Diverses associacions culturals locals del poble buscaven, bé per falta de seu per a poder desenvolupar la seva activitat, bé perquè el que tenien estava en condicions precàries. Casualitat, aquell any, Mondragon Unibertsitatea va decidir traslladar la seva activitat. L'edifici del barri de Sant Lorenzo va quedar buit; l'antiga seu d'ETEO ja formava part del passat de Mondragon Unibertsitatea.

La situació va ser d'utilitat per als grups culturals del poble: encara que l'edifici creat pels agustins es retirava, es va crear un projecte de revitalització al poble, basat en la demanda de residència de diversos grups culturals del poble. L'Ajuntament va prendre la decisió d'iniciar un nou projecte, plantant la primera llavor d'un procediment que fins llavors no havia vist al poble. “En lloc de donar la clau i oferir el dret d'ús passiu del local, volíem que les pròpies associacions es convertissin en part activa del projecte”, afirma la regidora de Cultura, Nerea Zubia. Així, es va posar en marxa un projecte que poguessin dissenyar els seus membres.

Des que està en marxa, Elciego està vivint una evolució constant. Els coixinets són els guies del projecte i de la seva mà, estan en una metamorfosi constant la forma de l'edifici, el nombre d'usuaris i el caràcter del projecte. Per exemple, si en un principi es pretenia construir un espai dirigit als grups culturals, a mesura que avança el procés han aparegut altres necessitats. Ha atret a col·lectius de diferents àmbits, com els moviments populars o les associacions veïnals, entre altres, i el propi projecte ha anat més enllà de l'àmbit cultural, mantenint la seva essència. Continua sent un projecte que els ciutadans desenvoluparan per al poble. En definitiva, la importància de la filosofia del projecte resideix en: En paraules de Nerea Zubia, “s'ha convertit en un mitjà per a construir un nou model de societat”.

De Ni a Gu, de la mà de Bagara

Al maig de 2013, l'Ajuntament va contractar la cooperativa Bagara amb l'objectiu de facilitar el contacte inicial entre els membres del projecte. Bagara és una petita cooperativa de la comarca de Debagoiena basada en la transformació i la construcció autònoma per a un model de societat sostenible.

En el projecte d'Oñati la coordinació entre els cojeros ha estat la tasca principal. D'una banda, ha treballat per conjuminar les diferents visions dels agents locals; per un altre, ha intentat transmetre als grups la consciència de formar part de la comunitat de moviments populars. Es tracta d'inculcar als grups la idea que són associacions. “Passar d'això a nosaltres”, diu Johana Olabarria, membre de Bagara. Per a això, la cooperativa ofereix un servei d'assessorament i recursos per a facilitar les tasques.

No obstant això, tota bateria s'esgota. En aquest cas, la responsabilitat de coordinació que se li ha encomanat a Bagara té data de caducitat: a mesura que el procés avanci, aquesta labor quedarà en mans de les associacions. El deure de la cooperativa ha estat col·locar la primera pedra de la ruta, i a partir d'aquí, els moviments hauran de construir-la.

Olla a borbollons

En l'actualitat són quinze els grups que estan utilitzant l'edifici (Sare, Creu Roja, Trikitxaranga o la Bertso Eskola d'Oñati, per exemple). Més endavant es preveu la presència de més participants i per a això s'hauran de fer canvis arquitectònics en l'edifici, tenint en compte les característiques de cada grup.

Mentrestant, les reunions no tenen fi. Els membres del projecte estan treballant en la definició del seu funcionament. Les bases ja estan fixades. Es tracta d'un projecte col·laboratiu que busca fomentar la solidaritat, el coneixement compartit, la complementarietat i la participació entre els diferents col·lectius del municipi.

En aquest projecte tota decisió és un pas endavant, més encara quan tots els canvis es basen en el consens: tota decisió ha de rebre l'aprovació dels coixinets i això porta als participants a buscar consensos.

Espai per a tots, segons les seves necessitats

De moment, l'Ajuntament preveu destinar 4.000 dels 6.000 metres quadrats que té l'edifici. L'espai serà compartit. “Aquesta idea l'hem tingut clara des del principi”, diu Johana Olabarria. Els propis grups seran els responsables de decidir quan, com i qui utilitza l'espai, sempre en funció de les necessitats de cadascun, i l'espai no s'ordenarà per grups, sinó per activitats.

No tots els coets tenen les mateixes característiques i en alguns casos necessiten recursos més específics, com els equips fotogràfics. Amb la finalitat de fer front a problemes d'aquest tipus, el projecte ha creat subgrups.

Es buiden els dubtes

La relació que s'ha generat entre les associacions del poble no se circumscriu a les activitats que es duen a terme a l'interior de l'edifici: aquest procés es reflectirà al poble. Per exemple, es poden crear nous espectacles culturals, basats en la col·laboració.

En qualsevol cas, les opinions sobre Elcia no són unilaterals. Alguns van veure el projecte com una sobrecàrrega, com una responsabilitat aliena a la seva activitat. Uns altres van qüestionar la viabilitat del projecte. L'evolució del projecte està diluint aquest tipus d'incerteses: algunes associacions locals ja tenen la seva seu en l'edifici. Això ha provocat que el projecte generi ones positives entre la resta de grups de l'oposició. Els qui qüestionaven la viabilitat del projecte no tenen més que analitzar la situació actual. “No preveiem problemes en el futur. Ja hi ha diversos grups en l'edifici i funcionen bé”, diu Mikel Urrutia, membre d'Oñatz Dantza Taldea.

Des de l'edifici, tot el poble es marca com a objectiu

És hora de fer el següent pas: ara, amb l'objectiu d'ampliar el seu àmbit d'actuació, s'intentarà portar el projecte al poble d'Elciego, presentant el projecte i obrint les portes. Volen atreure a ciutadans que encara no ho són; en primer lloc, interessar-los i, des d'aquí, transmetre que l'edifici també és seu.

No obstant això, quan es parla del futur del projecte, la resposta no és clara. Segons el membre de Bagara, “el futur d'aquest projecte dependrà de l'energia que cadascun vol aportar”. No obstant això, mesurar l'èxit d'Elcia en unitats qualitatives seria un greu error. Johana Olabarria considera que l'objectiu principal del procés no és reunir el major nombre d'associacions possibles, “sinó entendre el que és la col·laboració”. Per tant, el procés és potencialment infinit.

El molí continua girant mentre hi ha vent. Això és el que busquen els impulsors del projecte: Agrupar les associacions que trencaran l'olla. Immersos en un procés continu, el projecte sembla anar pel bon camí. Les associacions han tirat diferents ingredients a l'olla, que no s'ha vist desbordada pel mal ús del llard. Tot el contrari. Sembla que tots els ingredients coincideixen, encara que només un d'ells ha sobresortit: la solidaritat. Ara és el moment de continuar fent la salsa i provar-la a poc a poc.