En Arrasate, el 88% de la població d'entre 15 i 24 anys és capaç de parlar en basc, però només el 36% de les entrevistes que tenen els joves al carrer són en basc. Abans de conèixer aquestes dades, els membres de l'EHE d'Arrasate ja intuïen que la situació no era la més saludable. Fa tres o quatre anys, EHE va crear la reivindicació que els joves d'Arrasate visquessin en basc, i va anar llavors quan el grup va començar a enfortir-se. Diversos joves es van acostar al grup i la joventut va reforçar la motivació de l'equip, les ganes de realitzar activitats i d'afrontar els reptes que s'havien trobat en el camí. L'últim gran desafiament ha estat obrir el bar Jai Zale. Per a parlar d'aquest espai i de les intencions d'EHE hem estat amb dos membres del grup, Mikel Makazaga i Maider Azkarraga i Urizar.

El grup de Mondragón està compost per dotze persones i l'edat mitjana dels seus membres és de 22 anys. Segons Mikel Makazaga, aquesta joventut va ser la que va donar inici al projecte del bar Jai Zale. Després de comprovar que el local havia estat llogat, els veïns han reconegut que el local va sofrir "una espècie de frenesí" durant la persecució. “Ens reunim en dos o tres dies per a fer una reflexió profunda i veure si el bar tenia cabuda en la nostra adreça”. I sí, van decidir fer la prova. Han estat mesos de molta il·lusió i treball des que es va saber que el local anava a ser seu en Santamaseta.

Jai Zale és un bar i societat gastronòmica. Anteriorment era gestionada per l'associació cultural Gorripidea i encara que hi havia diversos candidats a albergar el bar, els membres de l'associació van decidir llogar-lo a EHE: “Ells també són euskaltzales i veien molt bé que en comptes d'obrir un bar normal un particular ens l'agaféssim nosaltres”.

La inauguració es va celebrar el passat 16 de gener i des de llavors els membres d'EHE d'Arrasate han après molt de sobre el funcionament d'un bar. Ja han agafat la marxa, però recorden que en els primers mesos van fer una gran feina: “Ens van donar les claus el 3 de gener i va ser genial, a vegades van treballar fins a les 20.00, després van pintar de 20.00 a 03.00, van acordar els comptes de cuina amb els proveïdors, van netejar tot bé…”. Segons el parer de Mikel Makazaga, això només es pot fer sent jove: “Tinc 29 anys i soc el cap de l'equip. Si tots anéssim de la meva edat, ens tiraríem enrere”.

Jai Zale és un bar que ara compta amb dos treballadors, però no és només un bar, sinó un espai que pretén oferir programació cultural i activitats relacionades amb el basc.

Zona d'actuació

En un moment en el qual el grup estava fort, EHE va decidir crear un Jai Zale, i creuen que pot ser un camí per a reforçar al grup. “Molta gent s'ha acostat a dir ‘una cosa així es necessitava’”, ha relatat Maider Azkarraga. Els membres d'EHE opinen que el fet que en la localitat hi hagi un espai relacionat amb l'euskaltzalismo repercutirà en l'ús del basc entre els joves. En opinió de Mikel Makazaga, “en aquest moment som un referent important en el món del basc, i això també és gràcies al bar”. Makazaga diu que en el bar senten més basc que al carrer: “En Jai Zal s'escolta més del 36% de les converses en basca; quantes seran, al voltant del 85%?” Azkarraga - Urizar està d'acord: “He escoltat aquí en basc a les quadrilles que normalment fan en castellà”.

Tenen clar que Jai Zale no és només un bar, i que les funcions d'EHE de sempre també han de ser importants, tant en el bar com al carrer: “Després de prendre el bar, hem estat presents en el món del basc, hem estat molt actius en la comissió de txosnas, hem estat al carrer… La veritat és que ens ha donat una manera de reforçar els bars”. En la mateixa Jai Zal, fins ara han organitzat concerts, monòlegs, jornades, recollida de queixes per a euskaldunizar la sanitat i altres esdeveniments, i han explicat que estan oberts a idees i propostes.

A més d'incidir en l'ús del basc, els membres d'EHE volen fomentar el consum de productes locals. Per això, intenten comprar el menjar dels productors de la zona d'Arrasate. Han explicat que també volen cuidar la música i, a més de donar prioritat als grups euskaldunes, tracten de passar un sedàs perquè no es posin les cançons masclistes.

Més projecte en ment

Als membres d'EHE els agradaria que el local tingués més espai: “Es queda petit. Vam fer unes jornades d'Euskalgintza i ens vam posar a la feina amb unes 40 persones”, recorda Makazaga.

En EHE, més enllà de Jai Zale, soñan amb un espai en el qual tots poden gestionar conjuntament el basc d'Arrasate. Al poble hi ha moltes associacions i agents treballant en basca. Sempre hi ha hagut moviment. AED, AEK, el grup de temps lliure Txatxilipurdi, l'euskaltegi municipal, els centres escolars, la pròpia EHE… Tots aquests agents s'uneixen en la xarxa Euskalgintza i col·laboren en diferents activitats. Els membres d'EHE voldrien conjuminar forces i crear un espai net. Igual que els cafès teatrals, però amb una fórmula pròpia: “Si dotze joves han creat això, què no podria fer una Euskalgintza?”, ha dit Azkarraga i Urizar. En el camí cap a la creació d'aquest referent local, Jai Zale es veu com un “projecte pilot”: “Hem llogat aquest local per a dos anys i el nostre objectiu és crear un espai així juntament amb altres agents; un lloc que no sigui un bar, on es pugui viure en basc, consumint productes locals”.