Amaia és d'Oñati. Com tots els dissabtes, s'ha quedat amb els seus amics en el bar Aldapa, i en tornar a casa ha comprat pa en el forn Errota. Però com de costum, no ha pagat ni en euros ni amb targeta. El dimecres ha utilitzat els bitllets de colors vius que va rebre per primera vegada en el seu despatx de canvi: Bromes de la moneda social d'Oñati. Es tracta de la primera vegada, però no l'última. A l'hora de comprar, cada afecte té un valor d'un euro, però quan realitza un bescanvi, se li bonifica en un 5%: En el cas de canviar 100 euros, 105 chanches. En total, descobreix que hi ha sis bitllets diferents: 20, 10, 5, 1, 0,5 i 0,10 en txantxi, amb imatges dels llocs més representatius d'Oñati i el seu entorn.
En cas que no les utilitzi en un termini de tres mesos, haurà d'actualitzar les bromes amb una pèrdua del 3% del seu valor. Però sap que no li passarà això, ja que les admeten en 91 establiments habituals: empreses de lampisteria, carnisseries, perruqueries, llibreries…
Impuls al petit comerç
Mirin és la propietària i responsable d'una d'aquestes empreses. Des del moment en què es va posar en marxa la càries, va decidir donar el seu suport, ja que les mesures de suport al petit comerç d'Oñati eren imprescindibles. “Mancant aquestes mesures, gran part dels diners que es genera en Oñati es gasta fora”. La majoria dels compradors encara no utilitza càries, però sí que es nota que a poc a poc el pas ha anat creixent i que ha suscitat moltes reflexions sobre la importància del consum local. La càries pot canviar-les quan vulgui a canvi d'euros, però si ho fa perd el 3%. Per això els utilitza sempre que pot per a comprar el que necessita a altres comerciants que s'han adherit.
Fons de Fons per a Iniciatives Socials
Amb aquest 3% que Mirin i la resta de comerciants s'arrabassen amb les bromes a euros, es constitueix un fons de diners destinats a iniciatives socials. Entre els projectes que es presenten, són els propis comerciants els que tenen l'oportunitat de decidir per a què es destinarà aquests diners. Així mateix, es cobreixen amb aquest fons les despeses imprescindibles per a mantenir la mateixa càries.
Des de l'Ajuntament, s'està fent un esforç perquè la moneda social tingui un camí cada vegada més profund i pròsper. Per a això, entre altres coses, els premis estan de broma, i algunes empreses estan fomentant el cobrament de part del seu salari als treballadors per broma.
Zer da? Oñatiko moneta soziala.
Erakunde jalgitzailea:
Oñatiko Udala.
Non erabili daiteke: Oñatin. Atxikitutako saltokiak: 91.
Noiztik martxan: 2014ko urria.
Truke-tasa: 100 euro = 105 txantxi.
Comencem a parlar d'altres models de consum i normalment ens ve al capdavant el sector primari: grups de consum, productes locals… Però les mesures de consum crític no es limiten a menjar i beure. També s'han creat les primeres alternatives en l'àmbit de les xarxes... [+]
D'aquí arribes a fer olor la mar. Estic en un lloc privilegiat, ara mateix, lector; que mostro la platja d'Arrigorri d'Ondarroa en la meva faldilla i en Saturraran. Estic en l'edifici Alfa, situat sobre les roques, en el bar-restaurant Arrigorri. Fa un any l'associació de Turisme... [+]
35.466 habitatges buits a Navarra, 13.199 d'elles a la Comarca de Pamplona. Les dades són de 2013, però no sembla que hi hagi motius per a pensar que això ha canviat molt. I mentrestant, milers de persones sense possibilitat de tenir un habitatge: alguns joves que no poden... [+]
Interior d'Ipar Euskal Herria. Baixa. El grup de Joventut Basca que treballa des de 1966 i que en 2009 necessita un nou camp d'influència, opta per crear el Grup Local d'Estalvi Juvenil (GALT) que ja està en marxa en Zuberoa. Vivim anys bastant absurds, no sols els joves, sinó... [+]
Fa temps que escoltem i reproduïm les nostres opinions en contra de les grans entitats financeres. Ja siguin estafes hipotecàries, preferents, casos de corrupció… Però, no obstant això, la majoria de la ciutadania amaga en ell els nostres sous i estalvis, en molts casos... [+]
En sentir el nom de la botiga que anaven a obrir a Zarautz a aquest que estic davant de l'ordinador, se li van riure una miqueta. A la nostra casa es diuen els llacs nans i els culs bells. I vaig pensar, quin nom tan curiós per a una botiga d'alimentació sana! No sabia res de... [+]
Bilbi plaza. Arratsaldeko lau eta erdiak. Bazkal osteko kafearen gonbitea onartu digu Davide Angelilli 24 urteko gazteak. San Frantziskoren bihotzean pasa zuen lehengo urtea gazte italiarrak. Masterra egitera etorri zen Erromatik Bilbora, eta etxebizitza solidarioaren programan... [+]
Activitat
Artística: Entapissat i restauració de mobles.
Ubicació: Eibar.
Personalitat jurídica: Cooperativa.
En funcionament des de: Des de setembre de 2014.
Nombre de membres: 2n
---------------------------------------------------------------------------
Norone... [+]
Hartzekodunen lehiaketan egon da azken urtean Koxka enpresa bi proiekturen arteko borrokan, eta paper artean aurkitu dugu Ramon Salinas Garrido. Koxkako langile ohia da eta beren enpresa izandakoari aterabidea emateko proiektua prestatu dutenetako bat. Gaur esku artean dauzkan... [+]
Agirre Lehendakariaren etorbideko ke zurrunbilotik atera eta pauso gutxira, Aranbeiti auzoan, hiri handiak ezkutatzen dituen altxor berde txikietako batean dabil Saioa Bacigalupe. Aitzurra eskuan tomate ipurdiak harrotuz bere txanda betetzen ari da Deustuko Gazte Asanbladatik... [+]
Urtzi Ugalde és el responsable de màrqueting d'una marca de cervesa. No és una peça més de la gegantesca multinacional, sinó que és sòcia de la cooperativa que han creat al costat d'altres sis persones. El seu producte s'està produint sobre la base de l'horitzontalitat i la... [+]
Landare elkartera iritsi eta topatu dugu David Garnatxo, elkartean sartzekotan dabilen lagun batekin solasean. Tokiko produktuez eta kontsumo arduratsuaz ari diren bitartean, Garnatxok azaldu dio sarrera modura 42 euro ordaindu beharko dituela, eta ondoren hamabi hilabeteko... [+]
Elgarrekin NMEK. Lekua: Makea (Lapurdi). Bizibidea: Laborantza. Inguruko laborarien antolaketa: Elgarrekin NMEK (Nekazaritzako Makinen Erabilerarako Kooperatibak. Frantsesezko CUMA Coopérative d'Utilisation de Matériel Agricole). Sorrera: 1975eko abenduan... [+]