Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Va separar esquerra i dreta I-11

Estatu Orokorrak Versailles jauregiko Menus-Plaisirs aretoan bilduta, 1789ko maiatzean. Handik bi hilabetera, Frantziako Iraultza piztuta, Batzar Nazional Konstituziogilea ere gune berean bilduko zen, urrian Parisera aldatu zen arte. Ezkerraren eta eskuin
Estatu Orokorrak Versailles jauregiko Menus-Plaisirs aretoan bilduta, 1789ko maiatzean. Handik bi hilabetera, Frantziako Iraultza piztuta, Batzar Nazional Konstituziogilea ere gune berean bilduko zen, urrian Parisera aldatu zen arte. Ezkerraren eta eskuinaren arteko bereizketa politikoa areto horretan sortu zen, irailaren 11n.

Naixement 11 de setembre de 1789. Els gairebé 1.200 membres de l'Assemblea Nacional Constituent, reunits en la immensa sala Menus-Plaisirs del palau, van començar a discutir un article de la Constitució: tenia el rei dret a vetar les lleis aprovades pel parlament?

Dos o tres mesos abans, el 17 de juny, es va constituir l'Assemblea Nacional i poc després, el 9 de juliol, vista la necessitat d'una nova legislació, l'Assemblea Nacional Constituent. I en això precisament s'estava concretant el contingut de la nova Constitució en aquell dia de setembre. Era un assumpte delicat, ja que estava en joc el poder que calia donar-li al rei. Entorn de la taula presidencial de l'Assemblea, els uns i els altres van començar a donar la seva opinió i es van anar formant grups. Alguns no volien canvis importants, volien mantenir l'absolutisme. Eren, sobretot, representants del primer i segon estat, el clergat i la noblesa. Uns altres, en ser representants de l'Estat tercer, pretenien limitar al màxim el poder Lluís XVI.llaurin en benefici dels representants dels ciutadans.

A poc a poc, en aquella reunió multitudinària, es van distingir dues opinions i dos grups. A la dreta de la sala es van reunir els més conservadors, conformes amb la monarquia, que volien mantenir el poder i els privilegis que fins llavors havia tingut el rei i ells. A l'esquerra anaven els progressistes, que volien abolir la monarquia i establir la república, o almenys limitar, en major o menor mesura, el poder absolut de la corona.

Ningú els va dir el que havien de fer o la part que els corresponia de la sala. La distribució es va fer de manera inesperada i natural, sense conèixer la influència que tindria en el futur.

A l'octubre, la cort es va traslladar de Versalles al Palau de les Tullerías de París. L'Assemblea Nacional va decidir de moment que “el rei i els representants dels ciutadans eren inseparables”, i més endavant, decidirien que el cos i el cap del rei eren perfectament diferenciables. Per tant, l'Assemblea Nacional Constituent es trasllada a París. Però la diferència entre la dreta i l'esquerra allí creada no ha canviat fins avui.


T'interessa pel canal: 1789ko Frantziako Iraultza
Que mengin pastissos?
Encara que en la Revolució Francesa Lluís XVI va passar per la guillotina abans que María Antonieta, van començar a demanar el coll de l'archiduqués austríac abans. Per què?

Esclavitud
Haití, revolució i venjança
Una revolució va assotar el món a l'agost de 1791. I no va ocórrer a Europa. Els milers de negres van posar potes enlaire a l'illa de Saint-Domingue el sistema econòmic colonial atlàntic basat en l'esclavitud: després d'anys de lluita, van crear el país lliure Haití. Va ser... [+]

Napoleó mai va estar en Waterloo
Al juny de 1815, Napoleó va sofrir l'últim i definitiu fracàs militar en la batalla de Waterloo. Però Napoleó mai va trepitjar les terres d'aquest municipi.

'retour donis cendres', el llarg funeral de Napoleó
Longwood, l'illa de Santa Hel·lena, el 16 d'abril de 1821. Durant l'exili, dues o tres setmanes abans de morir, Napoleó Bonaparte va afegir al seu testament l'últim desig: Volia ser enterrat a París, “a la vora del riu Sena, enmig del poble francès que tant he estimat”.

Argien (eta ilunen) polizia

Paris, 1667. Luis XIV.aren erregeldian, Colbertek hiriburuko polizia lotinantaren postua sortzeko agindua eman zuen.


2017-08-30 | Itxaro Borda
República de Bilbao
El 14 de juliol de 1789 la presó de Bastille de París va sofrir els cops dels revolucionaris. Almenys aquesta és la història que es conta. El rei Lluís XVI va escriure en el seu diari que no havia passat res. Els pensadors i responsables polítics d'Euskal Herria es van... [+]

Deien jacobins als dominics
En el segle XIII els dominics van fundar un convent al costat de l'església parisenca de Saint Jacques, al carrer del mateix nom. Era la primera seu de l'orde religiós a la ciutat i, així, a poc a poc, van començar a dir-se jacobins als frares dominics.

2017-01-31
Batalla entre vaixells i cavalls
En el dur hivern de 1795, els francesos lliuraven una guerra contra la República dels Set Països Baixos Units amb l'objectiu d'estendre les idees de la Revolució a Europa. La tempesta que va capturar la flota holandesa en l'estret de Marspied i les ancores van ser llançades a... [+]

Eguneraketa berriak daude