El professor de la UPV/EHU Pello Jauregi va impartir la conferència en la trobada Moti+batu organitzat per Emun en Donostia-Sant Sebastià al setembre de 2014. Va titular el seu discurs amb el següent títol: “De la conducta a la conducta: conductes infractores, adaptatives i dissuasives”. En les següents línies teniu una transcripció adaptada de la conferència. En aquest enllaç trobareu el vídeo: www.lantalan.com/motibatu-topaketa.

Pello Jauregi: Em van dir com saltar de l'actitud o de la motivació a la conducta o a l'ús per a donar-me una xerrada. En el títol “de la conducta a l'actitud”, em van dir si el vaig posar malament. No, no. Ho he entès bé, però vull dir el contrari. Les persones amb una motivació molt arrelada probablement canviaran el seu comportament perquè se sentin coherents. Si realment em poso malalt perquè ho faig en castellà, si realment estimo el basc, i el meu comportament és en castellà, intentaré ser coherent, i com tinc molt arrelat que haig de parlar en basc, canviaré la meva conducta. Això és veritat. Però jo crec que molt poques vegades pot succeir, no es pot generalitzar. Totes les intervencions [s'està parlant als agents que desenvolupen plans de basc] no es poden plantejar en aquesta línia. Els plans d'ús basats en una forta motivació personal són de via curta.

Buscant coherència

Les persones busquem coherència. Per exemple, pot ocórrer que en les nostres xarxes de contacte [en el lloc de treball] se'ns obligui a actuar en una altra manera de fer l'idioma [fer en basc]. Aquesta persona no està acostumada, genera desequilibri en el sistema, però la gent ha començat a parlar, fins i tot el cap, l'informe li ha arribat en aquest idioma… Si l'individu està molt temps immers en una situació social com aquesta i té poc camí de fuita, al final ell canviarà la seva actitud. Per tant, l'actitud, la proximitat amb el basc, li vindrà perquè ha estat immersa en el comportament en basc. Per tant, ho fem de la conducta a l'actitud. A mi m'interessa aquesta segona.

Es necessita, d'una banda, la medul·la, el cor, la gent motivada, la que té força. Però la majoria de la gent farà un canvi, no per motivació, no per consciència, sinó perquè hauran d'adaptar-se a l'ambient social que tenen. L'ambient social serà creat per una minoria motivada i els altres s'adaptaran, adoptaran una actitud adaptativa. Els que estan molt motivats tenen un comportament vulnerador, trencaran el que tenen al seu voltant perquè se sentin bé. Cal unir les dues forces. Seríem ingenus si creguéssim que tota la societat avança a través de la motivació.

La voluntat és insuficient

Tenim dos discursos. D'una banda, tenim el discurs de la voluntat, el de la motivació, i per un altre, el discurs sociològic, les mesures socials. Què ens passa amb el discurs de la voluntat? Quan estem enfadats amb les situacions socials, comencem a parlar amb els amics i diem: “Si ens trobéssim tots, en Kago la punyeta, trauríem diners dels bancs i els bancs fracassarien”. O bé: “Si els treballadors ens reuníssim no farien tal retallada”. O bé: “Si tots els bascos anéssim…”. Poques vegades es produeixen canvis reals. Per què? Perquè nosaltres utilitzem la voluntat, però els bancs, les empreses… utilitzen mesures socials. Els altres ens adaptem a això. El nostre comportament social té més força que la nostra voluntat. Euskal Herria s'ha castellanitzat i no ha estat per la voluntat de la gent, sinó perquè no hi havia un altre remei, perquè s'han pres mesures polítiques, econòmiques, militars, i per generacions ens hem anat adaptant a aquest segle. Avui dia, funcionem amb tranquil·litat en castellà, hem adaptat la nostra actitud a aquesta actitud. Per què canviem el nostre confort d'una cosa que funciona bé a una situació complicada? Qui ho farà? Uns pocs, però no tots. Cada vegada hi ha menys energia, i no és d'estranyar.

El franquisme com un incendi

Quan hi ha hagut el nivell més alt de consciència en la societat? A la fi del franquisme. La situació social era dura, i alguns van respondre amb ràbia, amb sensació d'injustícia i impotència. Si en un grup social es generen i arrelen aquestes emocions socials, d'aquí pot venir la consciència i la motivació, i tractar de canviar les coses. En els últims 30 anys l'emocionalitat social ha descendit inevitablement. Avui dia la repressió del basc no és evident. Segurament a Navarra hi haurà molta més consciència, perquè la situació social és més dura. Però els nostres fills/as [va oferir la conferència en Donostia] han anat a la ikastola normalment, poden parlar en basca si volen. Llavors, d'on sorgirà la motivació? Unes poques consciències, l'essència de les quals cal utilitzar per a modelar als altres.

Col·laborador temptador

S'han analitzat les parelles de treballadors dels centres de treball. Han passat de parlar en castellà a parlar en basc. Una d'elles té una gran motivació i manté el procés. L'altre es deixa portar, s'adapta. Posem un exemple: “He sabut que estàs aprenent basc, que ho entens en basc, així que a partir d'ara t'ho faré en basc”. Es tracta d'una actuació presa per l'euskaldun conscienciat, a l'altre no li queda més remei que parlar amb ell en basc. S'ha anat acostumant, ha anat adquirint capacitat, ha canviat d'actitud, el basc se li ha tornat totalment útil. Canvia d'actitud perquè ha hagut de tenir un comportament adaptatiu, no perquè ho desitgi.

El professorat de l'euskaltegi Baietz ho faci en castellà

Em recordo d'un exemple per a veure el joc entre la motivació i les mesures socials. Fa una dècada organitzem un postgrau en la universitat per al professorat dels euskaltegis. Era de suposar que aquells professors eren uns apassionats euskaltzales. Es va fer una aposta entre dos professors que van impartir la formació: Al final de la classe els professors de l'euskaltegi parlaran en castellà. Qui té més força, l'autoritat del professor o la motivació de la gent? El que va dir que mantindrien el basc va perdre l'aposta. Com ho va aconseguir? Va portar material en castellà, i en comentar el material va començar en castellà, i la gent a poc a poc, plin-plin, va caure en l'ham que havia posat el cap d'aquell ramat. A mi això m'interessa. Com crear la inèrcia o mesures socials per a fer imprescindible l'ús del basc? Heu de posar cada vegada més el cap en això.

En quin idioma ho faran els treballadors d'Arrasate i Ezpeleta?

Suposem que en una cooperativa de Mondragón la majoria dels treballadors són bascos. Què passaria si es contractés deu treballadors d'Ezpeleta que són bilingües basc-francès? L'única forma raonable que s'adaptin és parlar en basca. És un mecanisme social, necessitem ser coherents, busquem l'equilibri. A vegades, no obstant això, ens oposem a aquesta tendència, tenim un comportament vulnerador, no estem d'acord i lluitem. Si no lluitem, nou de cada deu ens adaptem. Els treballadors d'Ezpeleta i Arrasate parlarien en basc de manera natural. A aquest mecanisme social el dic simetria.

Inèrcia a favor del basc

Hi ha un altre mecanisme social, jo el dic “opció normativa si no el demano”. En el grup, en el departament, en la institució, en la família, en la quadrilla… pots dir que per inèrcia es jugarà en basca. Per exemple, en el centre de treball tots els informes es faran en basc, i si algú sol·licita un en castellà li ho passarem. Què ocorre quan existeix aquest mecanisme? La inèrcia o mecanisme social tendeix a favor del basc, és més fàcil adaptar-se a ell que demanar un altre idioma. Demanar en un altre idioma genera petites incomoditats: què pensaran de mi; haig de fer algunes operacions més per a aconseguir el castellà; necessito per a avui i potser no em fan la traducció fins demà…

Protegir els més motivats

És molt dur exigir a l'individu que infringeixi la norma social i portar la responsabilitat a la seva esquena. El punt de partida és l'ús del basc per part dels qui tenen consciència, ja que la situació social es produeix quan parlen en basca. Però perquè sigui així, en el grup, en l'empresa, en el departament de l'organització, cal prendre mesures per a protegir els seus comportaments. Aquestes persones han de sentir que la seva conducta és legítima. Això no significa que els patrocinadors expressin una gran disposició, però almenys no s'oposen. Sociològicament, la majoria de la gent està en aquest grup.

Trio: gent motivada, gent normal, suport

En definitiva, el pla de basc ha de tenir en compte tres coses. En primer lloc, un cor, conscient, amb un comportament violent que trenca l'equilibri de l'entorn social. En segon lloc, la gent corrent que estarà al voltant, que no s'oposarà, que està disposada a adaptar-se. En tercer lloc, mesures protectores, consensuades, o almenys que donin legitimitat a les actuacions en basca. Quan situem la pràctica purament en basca en un entorn social, creguem un remolí adaptatiu al voltant, i d'aquí vindrà la difusió del basc. Segurament, en el nostre entorn, es treballa molt la perspectiva psicològica, centrada en l'individu. La meva proposta és posar més el cap en el sociològic, en les xarxes de relacions.