Segons la Convenció de Ginebra és refugiat “tot aquell que se senti assetjat per races, religions, nacionalitats, grups socials o opinions polítiques i, per tant, es troba fora del seu país”. Però per què estem parlant 2. Amb la pitjor crisi de refugiats que ha sofert Europa des de la Guerra Mundial? Analitzarem la situació dels sirians, libis, eritreus, iraquians i afganesos que més demandes d'asil fan, i repassarem la intervenció d'Occident en aquests països.

Síria és el país que més refugiats rep

Síria és el país d'origen de la majoria dels immigrants que arriben a Europa en aquestes zones de conflicte. A Síria, des de l'inici de la guerra en 2011, s'han comptabilitzat 310.000 morts, entre ells 100.000 civils. Com a resultat, gairebé 4 milions de persones han hagut d'abandonar el país, segons els mitjans britànics. A pesar que es pensa que els immigrants són persones amb escassos recursos, en aquest cas són moltes les persones de classe mitjana que han abandonat el seu país.

A Síria hi ha més de 250.000 persones en estat de setge i hi ha milers de persones detingudes o desaparegudes, entre elles Antonio Pampliega, col·laborador de Berria.

Segons algunes fonts, cada vegada és més clar que darrere de l'Estat islàmic està la Unió Europea i el finançament dels Estats Units. A més, diverses milícies opositores al president sirià, Bassad a l'Assad, han rebut armes i infraestructures, tant de Turquia, pont sobre Europa i Orient Mitjà, com de l'Aràbia Saudita i Katar, entre altres.

Segons dades recents d'Amnistia Internacional, en el rànquing d'exportacions d'armes se situen, per darrere dels EUA, la Xina i Rússia, els següents països de la Unió Europea: Alemanya, el Regne Unit, França i Espanya, entre altres. En el cas del país germànic, en 2014 es va duplicar el pressupost de les exportacions d'armes, passant de 757 milions de dòlars en 2013 a 1.500 milions de dòlars.

Líbia, destrossada per la intervenció de l'OTAN

Líbia és l'últim port per als quals volen arribar a Europa i el punt de trobada per als quals arriben de la majoria de països africans. En alguns casos, després d'un viatge de més de dos anys abans d'arribar a Líbia, els immigrants s'enfronten a situacions molt dures: empresonaments –alguns moren allí– i segrestos de màfies, sobretot de la pell negra. En 2011, França i el Regne Unit van promoure la intervenció de l'OTAN i des que Gadafi, el president de Líbia, va ser assassinat, el país no ha aixecat cap: Els grups takfiri adscrits a l'Estat islàmic han cobrat molta força a Líbia, així com els traficants de persones que es dediquen a comerciar amb immigrants que es troben a Líbia. Aquests fets han situat al país en una situació de caos permanent i, en qualsevol moment, podrien justificar una nova intervenció militar de l'OTAN.

Líbia és un dels països amb més reserves de petroli del món, amb el 3,5% del petroli mundial, el doble que els Estats Units. A més, també té gas. Per això, el país té grans interessos geopolítics, com el gas Greestream, que uneix Líbia i Itàlia, i que està fabricat per a finals d'any. És la porta d'entrada a Àfrica central: Limita amb els països de Txad i Níger, afectats per França, que tenen petroli i urani, la qual cosa la fa molt atractiva.

En l'època de Gadafi, abans de la intervenció de l'OTAN, Líbia es deia “Suïssa africana”. Livia tenia a Àfrica el major Índex de Desenvolupament Humà: Segons l'Organització Mundial de la Salut, tots els ciutadans, inclosos els refugiats, tenien accés a la salut gratis. A més, l'educació era gratuïta i comptava amb la major taxa d'alfabetització d'Àfrica.En l'actualitat
compta amb mig milió de refugiats interns i és un dels països més perillosos del continent africà.

Eritrea: molts refugiats, poca informació

Eritrea, que va ser colònia d'Itàlia, va aconseguir la independència en 1993. És un dels pobles més aïllats d'Àfrica. En qualsevol cas, en el sud del país és amo de l'estret de Babel Mandeba, una connexió estratègica que uneix l'oceà Índic amb el Mediterrani a través del Mar Roig i el canal de Suez.

Per darrere dels sirians, els eritreus realitzen a Europa el major nombre de peticions d'asil. Hi ha molt poca informació sobre el país i els mitjans de comunicació tenen diferents punts de vista: En un reportatge recentment difós per la BBC es parla de les escasses llibertats d'Eritrea: el servei militar es prolonga durant molts anys i les presons il·legals existeixen.

Per contra, HispanTV ofereix una visió diferent: Després de la guerra contra Etiòpia, entre 1998 i 2000, el país va quedar destrossat. L'economia està creixent molt, però malgrat això s'estan veient afectades per les sancions de l'ONU, la qual cosa li ha implicat moltes dificultats. Segons els documents que Wikileaks va publicar en 2009, els Estats Units va acceptar un orde executiu contra Eritrea, en la qual es demanava al país una major estreta de pes.

La guerra dels Estats Units a l'Iraq no té fi

La guerra dels Estats Units contra l'Iraq de 2003 va deixar mig milió de morts i un cost de 1,7 bilions de bilions d'euros, segons l'informe de l'Institut d'Estudis Internacionals Watson. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat la fi de les operacions militars en 2010, però segueix la mateixa política d'invasió.El pressupost de l'Estat islàmic per a 2015 ascendeix a 2.250 milions de dòlars, enfront dels 2.250 milions. Però com es finança el grup?

Segons alguns experts, l'Estat islàmic controla diversos pous de petroli en el nord de l'Iraq, on gana uns tres milions de dòlars al dia. Pel que sembla, Turquia col·labora en el trasllat de petroli a Europa i l'ambaixador de l'Iraq a la Unió Europea ha dit que alguns països de la Unió Europea compren petroli a l'Estat islàmic. D'altra banda, l'Estat islàmic posseeix les armes que han cedit els països de la Unió Europea que van participar en la guerra de l'Iraq.

Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), la primera ofensiva de l'Estat islàmic a l'Iraq de juny de 2014 va provocar la fugida de tres milions de persones. Algunes previsions apunten al fet que aquesta xifra arribarà als deu milions de persones, un terç de la població del país. Només a l'agost, 1.325 persones han mort i 1.800 han resultat ferides en el conflicte armat a l'Iraq.

La tortura és sistemàtica segons l'informe del Geneva International Centri for Justice (GICJ) a l'Iraq, que ha emès un informe policial. Aquesta pràctica no sols l'exerceixen les forces públiques, sinó també els grups que realitzen detencions i segrestos.

Valor geoeconòmic de l'Afganistan

Estats Units vol mantenir la relació geopolítica amb l'Afganistan. És un país de gran importància estratègica i militar. l'Afganistan posseeix minerals per valor d'un bilió de dòlars. A pesar que les tropes americanes abandonen el país, a l'Afganistan el 90% del PIB procedeix de finançament extern, la major part d'ells dels Estats Units.

El 20% del país viu en una situació d'extrema pobresa i el 40% està en situació de desocupació. Els talibà, que continuen controlant gran part de l'Afganistan, es produeixen detencions arbitràries i estan provocant una amenaça imminent. Amnistia Internacional ha denunciat les violacions a la llibertat d'expressió i les condemnes a mort dictades en els judicis que no compten amb garanties.