La intenció d'Alemanya de sotmetre als països europeus no és l'actual. No fa tantes dècades que va fer el penúltim intent, però es va equivocar. Va governar militarment nombrosos països, però mantenir-los així sotmesos té massa costos.
Després de la Segona Guerra Mundial, amb la finalitat de mantenir neutralitzada Alemanya, es va crear la Unió Europea (UE). Amb la unificació de l'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental, la UE va aportar una gran quantitat de recursos polítics i econòmics perquè Alemanya tingués facilitats, entre elles la superació del dèficit públic reglamentari. Es prohibia a altres països de la UE.
No obstant això, en general, l'opinió pública ja ha assumit que Alemanya és el país que suporta la UE, perquè les polítiques europees són finançades pels alemanys. I no és cert. De fet, cada Estat membre assigna al pressupost de la UE un percentatge del seu PIB, del qual rep una sèrie de subvencions amb la finalitat d'executar polítiques comunes de la UE. Clar que Alemanya aconsegueix menys del que porta. Per tant, té saldo negatiu en els fluxos públics de diners. Però en els fluxos privats?
De fet, la balança comercial d'Alemanya és positiva, perquè embeni més fos que en la quantitat que importa. En 2014, el superàvit extern es va situar en el 7,57% del seu PIB i entre 2002 i 2014, la mitjana va ser del 6-7%. El 58% de les exportacions d'Alemanya es destinen a la UE. Tot això ha estat possible gràcies a la desaparició dels impostos fronterers entre els països de la UE.
Aquest desequilibri s'hauria autoregulat si cada país hagués tingut els seus propis diners: Es revaloritzaria el marc alemany i els seus béns s'encaririen en la resta dels països. Per contra, s'ha devaluat els diners dels països que han sofert el dèficit. Aquesta situació, no obstant això, ja ha passat amb l'euro. No obstant això, la solució a aquests desequilibris va requerir la creació d'un fons monetari europeu i, després del fracàs, la devaluació salarial ha contribuït a augmentar la competitivitat.
D'altra banda, amb aquest superàvit, Alemanya és capaç de prestar diners a qualsevol país de la UE, com els bancs de l'Estat espanyol o de Grècia. A més, Alemanya ha rebut molts interessos a canvi d'una bona fortuna.
Tota aquesta política és conseqüència d'una doctrina politicoeconòmica concreta: l'ordoliberalismo. El sistema alemany se situa més en l'ordoliberalismo que en el neoliberalisme. Segons aquesta doctrina, en general, l'Estat ha d'intervenir per a fixar unes normes econòmiques sòlides, un parlament triat democràticament no pot influir en l'activitat econòmica, l'ordre econòmic ha de ser prioritari.
D'aquí ve que les institucions bàsiques del sistema estiguin al marge del control governamental: Bundesbank a Alemanya i el seu equivalent BCE a la UE; el govern en lloc d'escoltar el parlament ha d'atendre els experts en economia i a la UE juga el paper dels savis; es fomenta el mercat social; l'austeritat serà obligada pels savis de l'economia; l'estat de benestar serà minorat pels socialdemòcrates, no pels ordoliberalistas. Com la intervenció del Govern alemany a la UE és lletja, Troica i l'Eurocambra es constituiran sense cap mena de suport legal.
No obstant això, si volem democratitzar a la UE, és necessari dur a terme els programes que la societat civil ha promès en les eleccions, com ho va fer Grècia. De fet, Grècia ens ha ensenyat per on hauria d'anar el camí i no és poc.
[* Per a més informació sobre l'Ordoliberalismo, llegeix aquí Net Pròxima.]
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]