La publicació és de l'època en la qual es traduïa “massa” de Galego: Maig de 1991. En concret, el 17 de maig, Dia dones Lletres Galegas. Cada any, amb aquesta data, se celebra el dia dels autors perduts, recordant que en 1863 Rosalía de Castro va publicar el Cantessis gallecs. Centrem-nos en nosaltres: Poemes naufragos: poemes arribats en gallec. Amb el núm. 27 de la revista literària Susa obsequio un volum. Poemes traduïts a la presó per Joseba Sarrionandia. Xosé Estévez i Iñigo Aranbarri trobaran els originals i prepararan una edició amb una petita fitxa de cada autor. I l'entrada de Koldo Izagirre. El bilingüe, en gallec i en basc. Vuit poetes, setze poemes en total.

Són poetes: Manoel Antonio, Luis Amado Carballo, Álvaro Cunqueiro, Aquilí Església Alvariño, Luis Pimentel, Luis Seoane, Celso Emilio Ferreiro, Manuel María. Amb algunes excepcions (per exemple, Cunqueiro, Literatura universal! ), poetes que només són aquí en basc. Per descomptat, tots homes. Però no és només un problema que reflecteix aquesta antologia. Cada any, amb data 17 de maig, es renova la polèmica. Dia dones Lletres Galegas, més de cinquanta edicions, i tres són les dones homenatjades: La mateixa Rosalía de Castro, per descomptat, seria lletja. Francisca Herrera Garrido, en 1987. I en 2007 María Mariño –que, per cert, va tenir relació amb el País Basc–. Els vuit d'Antologia ja han estat homenatjats (bo, Manuel María serà l'escriptor de 2016). I reconeixent el treball de sátor dels poetes interessats en la poesia gallega –Gabriel Aresti, Koldo Izagirre, Itxaro Borda– –per utilitzar el terme d'Iratxe Retolaza–, si no és la mostra, l'hora d'enriquir el cànon. Comparat amb els vuit clàssics de l'Antologia, no seria necessària la presència de clàssics com Luisa Villalta, Xela Arias, Chus Ànec, encara més jove, María do Cebreiro entre els vius? Perquè si no, és necessària l'antologia, el Poeta català contemporani té la seva línia. Perquè no es tracta de destruir el que s'ha fet fins ara –estem per a destruir el poc que s'ha fet–, sinó de revisar-ho, ampliar-ho, millorar-ho –i ho estem fent, no sols de gènere, en altres adreces: Exemple de traducció al basc de Lois Pereiro.

Alguna vegada he llegit que la literatura que té una poesia desenvolupada sobre altres gèneres –i qui sap què és– és una literatura subsumida –i qui sap què és–. Veient el més galego, a mi em sembla més una mostra de la vitalitat d'una literatura. Sempre que sigui possible enriquir-se amb noves aportacions sense interrupció.