En 1976, els lectors d'Argia, que en aquells temps encara era la Llum Celestial, van experimentar un gran canvi. El degà de la premsa basca va deixar el seu format tabloide i va adoptar l'aspecte dels magazins moderns, amb la pell de colors que mostrava les obres de la central nuclear de Lemoiz. Aquest canvi va obrir una porta en el disseny del setmanari i va obligar a donar més importància a les fotografies. Per a llavors, una nova generació de periodistes treballava per a superar la censura de la dictadura i tractar de manera expressa els temes polítics i socials que estaven en plena actualitat.

Tot això pot explicar per què l'arxiu fotogràfic d'Argia és tan ric a partir de 1976, i es pot dir sense temor que les il·lustracions sobre alguns temes dels anys 70 i 80, com el basc, són documents històrics de gran valor.

En l'exposició Transicions es podrà veure una selecció d'aquestes, unes 250 fotografies. L'exposició s'obrirà en Oñati el 19 de setembre –vespra del Dia de la Llum- en el Gazteleku. Després, l'exposició es traslladarà a altres llocs, ja que el projecte neix amb vocació de ser itinerant.

Miralls de transformació

La paraula “transició” té un significat específic en la historiografia convencional espanyola, són els anys des de la dictadura de Franco fins a l'època “democràtica”. No obstant això, a Euskal Herria són molts els que diuen que aquesta transició política està sense acabar. En qualsevol cas, el títol de l'exposició pretén reflectir un sentit més ampli i divers de la transició, ja que vivim enmig de contínues crisis i transformacions, ja sigui en el camp de l'energia o en la defensa dels drets civils, i la crisi econòmica deslligada en 2007 ha deixat més clara la necessitat d'aquestes transicions.

L'exposició està organitzada en diferents panells i en cadascun d'ells es presenta un tema concret, des dels anys posteriors a la mort de Franco fins a l'actualitat. Podem veure, per exemple, els passos que s'han donat a Euskal Herria en el camí de la desobediència, des dels primers insubmisos fins a les muralles populars. O hem posat de front les mobilitzacions d'ahir i d'avui dia a favor del dret a l'avortament.

En definitiva, a través d'imatges i textos es pretén donar a conèixer les petjades i contradiccions que han deixat aquests canvis; complementat en molts casos amb les paraules dels protagonistes i els continguts publicats en el setmanari.

La força d'una fotografia

Sovint, la mirada del nen que està mirant la càmera en la falda del seu pare és suficient per a fer veure l'angle cec d'una notícia, per exemple, la sensació muda que hi ha darrere d'una vaga de fam a favor de les ikastoles. A l'hora de triar les fotografies de l'exposició, hem fet un esforç especial per a donar força al que la pròpia imatge transmet, ja sigui una escena improvisada presa d'ofici o un retrat artístic buscat subjectivament pel fotògraf.

La majoria de les fotografies de l'arxiu de la llum procedeixen de periodistes locals, fotògrafs i col·laboradors, uns altres per encàrrec i molts d'ells tenen un origen desconegut, sobretot en els anys 70 i 80, entre els quals es troben documents gràfics inèdits. En l'exposició es reconeix en la mesura que sigui possible l'origen de les fotografies i el treball dels fotògrafs.

Quant als textos, el treball d'hemeroteca ha estat fonamental per a resumir el context al peu de foto de la manera més exacta possible. D'altra banda, a l'hora de tractar alguns temes, han estat molt útils alguns treballs referencials, com per exemple el llibre Euskararen Kate Hautsiak de Dabid Anauten.

Amb aquesta exposició hem volgut donar un repàs als últims 40 anys de la història d'Euskal Herria, perquè ens vegem cara a cara davant el mirall.