Partint d'una situació senzilla i quotidiana, Leire Bilbao ens presenta una obra imaginativa i fantàstica, que té un tint de realitat al principi, quan Urko es prepara per a anar a escola, quan marxa tard i sense orinar puja a l'autobús. Aquest és el punt de partida i la raó de tots els fets posteriors. Urko, en l'autobús, cada vegada té més orina i al costat d'una rotonda, amb el semàfor en vermell, baixa un moment per a orinar. Per descomptat, l'autobús se li escapa i el noi es queda dins de la rotonda, en un territori a part, admirable, en una situació semblant a la del llibre Alizia, que porta en la motxilla.

 

El Nonsense, o el contrasentit, és la principal característica de la novel·la de Lewis Carroll, i aquest conte és similar al de Leire Bilbao, on descobrirem personatges i situacions curioses a partir de la persecució dels talps que caven contínuament en la rotonda. Un cérvol ple de bombetes, un homenet de semàfor… o una pedra que parla:

 

“–Senti, sé que tinc el cap dur… però no tinc per què aguantar l'olor de les teves cames –ha dit amb la veu de qui té el nas tancat.

-Vagi! L'únic que em faltava! Una pedra que sap parlar –he dit amb un crit sorprès.

–Jo no soc una pedra. Jo soc Harry –ha dit rotundament».

 

L'absurd té una mica d'humor, perquè és una cosa curiosa el que li passa a Urko, té amics que troba curiosos i gent curiosa amb els quals dialogar.

 

El relat està compost per fets, capítols curts i ajuda a la lectura, el lector és una persona que s'està demanant d'aquí cap allà, i encara que la sensació del pas del temps transcorre amb lentitud, el dia avança.

Quan l'autobús està de tornada, en la rotonda… “La senyoreta Mirin s'ha fixat en mi, o almenys això m'ha semblat en veure el seu rostre espantat. (…)

 

–Era Txizalarri, senyoreta. I no vaig poder contenir la necessitat d'esplaiar-me.

–Ràpid, entra! Si la teva mare ho sap! –ha dit–. No, és millor que no ho sàpiga –afegeixi després”.

 

Com es veu, la realitat més crua coincideix amb la major fantasia en aquest relat entretingut i amè. I aquest to també el tenim reflectit en les imatges d'Eider Eibar; colors vius, visions diferents, grandàries i formes diferents, conformant i enriquint el fil del relat.

 

El lector que s'endinsa en les pàgines del seu llibre Errotondan de tornada, com una nena perseguint el conill, se submergirà en un món fantàstic fins que el Tiranosaure, l'autobús Barka, aparegui i torni a la nostra realitat.