París (França), 1665. El totpoderós rei Lluís XIV, fart dels perills dels carrers foscos de París, va ordenar crear un servei d'enllumenat públic. Així, va fundar el Centre de Portadors de Torxes i Fars. Els portadors solien estar en les principals zones de la ciutat, situades a intervals de 300 passos, disposats a acompanyar als vianants fins a la seva casa. A canvi de tres soles, els il·luminaven durant quinze minuts, i els que utilitzaven el cotxe havien de pagar una mica més, cinc sols, perquè el conductor pugés a la carrossa.
Diuen que el Rei Sol no sols va pensar en els seus súbdits, sinó que va prendre la decisió pel seu propi bé, perquè era un monarca de França –i de Navarra- fanàtic i aficionat a l'alcohol, i sabia perfectament que en sortir borratxo dels bordells a la nit, era d'agrair que algú il·luminés els carrers perduts.
A causa de l'èxit immediat del servei, Lluís XIV.ak es va encarregar a Nicholas Gabriel de La Reynie d'instal·lar un sistema fix d'il·luminació. La Reynie va ser el primer tinent general de la policia de París, i és considerat el fundador del primer cos policial modern.
El 2 de setembre de 1667 es van il·luminar 2.736 carrers, dos o tres per carrer i avinguda, una en el centre del carrer i altres dos a les cantonades. En pocs anys el nombre de llums va aconseguir els 5.000. El servei, a més de beneficiar a la ciutadania, també els va causar algun tipus de molèsties. D'una banda, els ciutadans havien d'encendre les llums cada nit i apagar-les tots els matins, a les dues, d'octubre a març. Fins i tot quan el sutge tacava el cristall dels fanals, ells havien de netejar-lo. A més, el manteniment del servei es finançava via imposats, és a dir, els ciutadans pagaven a canvi de la llum el Taxe donis Boues et Lanternes, l'impost sobre els llots i les llanternes. El sistema sembla molt bàsic, incòmode i car vist des d'avui, però cal tenir en compte que passarien altres dos segles abans que es produís la il·luminació elèctrica, sent la primera ciutat il·luminada amb llum elèctrica el 31 de març de 1880 Wabash (Indiana, els EUA).
La llum va beneficiar molt als comerços, i l'activitat comercial de la ciutat es va duplicar, segons diverses fonts. També va sorprendre els visitants, fins a dir: “A París hi ha tanta llum com en el migdia de la nit”.
Per a alguns, la ciutat mereix el sobrenom perquè la revolució que va degollar als hereus de Lluís XIV.llaurin va interrompre la foscor de l'Antic Règim. Uns altres l'acusen d'haver destacat en l'art i en la cultura. Però literalment, la Ciutat de la Llum és coneguda per ser la primera a il·luminar públicament.
Danimarkako Vasagård aztarnategian 600dik gora harri grabatu aurkitu dituzte arkeologoek. Datazioen emaitzen arabera, duela 4.900 urtekoak dira, eta garai hartan Alaskan sumendi baten erupzio bortitza gertatu zela ere jakina da. Erupzio horren ondorioek Europa iparraldeko... [+]
Naixement 7 de febrer de 1965. La força aèria estatunidenca va usar per primera vegada el napalma contra la població civil. No era la primera vegada que s'utilitzava gasolina gelatinosa. Van començar a llançar-se amb bombes en la Segona Guerra Mundial i, a Vietnam, la van... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
Japonia, VIII. mendea. Nara Aro betean furoshiki terminoa erabiltzen hasi ziren, baina Edo Arora arte (XVII-XIX. mendeak) ez zen hedatu. Furoshiki objektuak ohialetan biltzeko artea da, baina bere etimologiak garbi uzten du bere jatorria: furo hitzak bainua esan nahi du eta... [+]
Duela 3.300 urteko egiptoar momia batean Yersinia pestis-en arrastoak topatu berri dituzte, hau da, VI. mendean Justinianoren izurria eta XIV. mendean Izurri Beltza eragin zuen bakterioarenak.
Adituek orain arte uste zuten garai hartan izurria soilik Eurasian hedatu zela,... [+]