Els catalans que vulguin la independència per primera vegada el 27 de setembre podran votar a favor d'aquesta opció en unes eleccions legals. Per descomptat, també ara amb el truc, perquè per enèsima vegada Espanya no accepta una consulta legal directa, com van fer a Quebec o Escòcia.

I davant la permanent negativa d'Espanya, els independentistes han optat per un plebiscit transversal. El mesurador serà la candidatura unitària de Junts pel Sí, que es presentarà a les pròximes eleccions generals. A ella se sumaran també els vots de la Cup.

En el plebiscit no hi ha cap 'no', però sí que es comptabilitzaran com 'no' tots els vots que no siguin 'independentistes', així com els de la candidatura de Si que és Pot, que reforçarà l'aposta pel federalisme. En el fons, Podem i Iniciativa dirigeixen el programa, que pot reunir moltes forces a favor del federalisme, alguna cosa que és cert a Catalunya. Els estudis revelen que a Catalunya el federalista està entre el 25 i el 30% de la població i que el principal repte a curt i mitjà termini per a l'actual bloc independentista és portar aquest bloc a la independència.

Per a això, la sessió a curt termini serà la de les eleccions del 27 de setembre. No hi ha dubte que el soberanisme guanyarà, tant en escons com en vots, però el dubte és si guanyarà o no l'habitatge, és a dir, més del 50% dels vots emesos. Serà molt difícil, però en les tres setmanes que falten, tot és possible. Cal no oblidar la sorpresa del passat 9 de novembre, quan, contravenint totes les previsions, 2,3 milions de persones van participar en un referèndum prohibit pel Tribunal Suprem espanyol, dels quals 1,8 milions estaven a favor de la independència.

ARA 5,5 milions de persones tenen dret a vot el 27 de setembre. La participació serà, per tant, clau, però no és clar a qui beneficia, perquè tant els votants espanyols com l'independentisme creuen que seria al seu favor. En les eleccions autonòmiques de 2012 van votar el 67% dels electors, és a dir, 4,1 milions de persones i CIU, ERC i la Cup van obtenir 1,74 milions de vots.

El 27 de setembre s'espera superar aquesta xifra, però superar la meitat dels votants seria la clau perquè el procés continuï amb la mínima fermesa. Encara que això no es doni, l'independentisme sembla que tindrà majoria en el Parlament, però és evident que haurà de comportar-se d'una altra manera, sobretot si no se supera el 70%. No obstant això, és molt possible superar-la: En 2012, la participació va ser la més alta de la història en unes eleccions autonòmiques (67,76%) i perquè la motivació actual crida a la participació.

Aquest no és un referèndum de Quebec o d'Escòcia, però en la societat catalana hi ha suficient tensió com perquè l'independentisme guanyi. Si no guanya el plebiscit i la participació és baixa, es corre el risc que es buidin els processos d'independència. I si no, no hi ha més remei que veure-ho. El referèndum de novembre va ser un èxit, però després els sobiranistes no van ser capaços de fer una proposta consensuada a la societat i el procés es va buidar. També es van observar símptomes de fatiga en la societat.

JUNTS pel SI ha aconseguit reactivar l'independentisme en l'últim moment i, com Diada trampolí, s'aferma fins al 27 de setembre. En aquests moments, això és l'important, i, veient la postura que ha mantingut Espanya fins al moment, sembla que Mariano Rajoy ha decidit respondre amb la seva estratègia habitual d'acabar amb el problema i esperar als resultats i al moviment independentista. Al seu judici, amb no ficar la pota li basta i per a això intentarà crear les mínimes tensions, sobretot sense agitar massa les banderes de les lleis i de les prohibicions. Curiosament, mirarà més als resultats del seu partit que als de Ciutadans i Sí que és pot, perquè el primer s'ha convertit en clau per a la fortalesa dels aficionats espanyols, i el segon a afeblir l'independentisme.

Aviat veurem la força de Junts pel Sí, però tot indica que ha aconseguit crear més il·lusió que amb la separació de l'independentisme. La Unió genera il·lusió entre els ciutadans, sobretot quan té una base i un objectiu ferms. Sigui a Catalunya, sigui a Navarra o sigui en la CAB.