Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Eina per a fer front a situacions lingüístiques

  • Soc parat i euskaldun berri. Bé, fa 25 anys vaig aprendre basc i no sé fins quan seré “euskaldun berri”, però bo. La veritat és que no soc “nou”, però soc “solitari”. Vaig aprendre basc convençut que tots anàvem a fer aquest pas, però he estat únic en el meu entorn, i no en la meva família, ni en la meva quadrilla puc parlar en basca. A més, em sembla que quan parlo en basc, estan desitjant utilitzar qualsevol excusa per a passar al castellà.
Bost-zazpi lagunen artean aritzeko jokoa da. Eztabaida jolasaren oinarrietako bat da eta ordu eta erdi iraun dezake aldi bakoitzak.
Bost-zazpi lagunen artean aritzeko jokoa da. Eztabaida jolasaren oinarrietako bat da eta ordu eta erdi iraun dezake aldi bakoitzak.Dani Blanco

Es pot començar amb una situació com la de l'EkoLinguA. El joc de taula és el resultat del Projecte de Recerca Operativa DiKomA. L'objectiu és oferir recursos per a fer front a les situacions lingüístiques que sorgeixen en el dia a dia. El joc de taula EkoLinguA (Apoderament de la comunitat lingüística a través de l'Ecologia Lingüística) es basa en el debat i es desenvolupa en grups de cinc o set persones.

El projecte ha estat desenvolupat per Eusko Ikaskuntza i el Clúster de Sociolingüística, i compta amb la col·laboració de: Els Ajuntaments d'Elhuyar, UPV, Bermeo, Zumaia, Oñati i Errenteria, la facultat HUHEZI, Topagunea i UEMA. L'origen del joc està en diverses trobades que es van celebrar en 2011, però que van tenir lloc entre 2012 i 2014.

“Vèiem que era imprescindible debatre per a impulsar la sostenibilitat del basc i adoptar posicions a favor de les llengües minoritàries”, diu Uranga. Per això, van buscar un joc que els permetés discutir, i llavors van trobar a PlayDecide. Anteriorment, la Fundació Elhuyar va utilitzar la nanotecnologia per a realitzar un joc basat en: “Ens preguntem com podríem fer un joc basat en l'ecologia lingüística sobre aquest format i així creem EkoLinguA”.

Al voltant de la taula es pot reunir gent de tota mena. La membre del Clúster de Sociolingüística, Belén Uranga, creu que és enriquidor que les persones que tenen una actitud diferent entorn de l'edat, l'activitat i el basc juguin juntes. Cadascun té davant si una espècie de tauló, el que importa és anar recollint cartes, l'objectiu final és fer el joc. Es distingeixen quatre grups de cartes d'un color: Blanco (situació), verda (informació), blava (pregunta a debatre) i taronja (repte).

Partint d'una situació, diguem que és la que hem esmentat el principi, es plantejaran i comentaran situacions lingüístiques concretes. Posteriorment, els cartells informatius ajudaran el jugador a elaborar arguments basats en l'ecologia lingüística, amb l'objectiu de relacionar aquesta informació amb les històries plantejades en les cartes anteriors. Finalment, hi ha cartes de discussió, les quals completaran la reflexió sorgida d'històries i informacions, aconseguint el major nombre possible de famílies de cartes o cartes. Si la conversa es calma o s'allunya de la direcció, s'utilitzarà la targeta de desafiament (taronja) per a incitar als jugadors i retornar-los al nucli del debat, ja que moltes vegades no és fàcil sortir de la voràgine.

Qui pot jugar?

Uranga diu que qualsevol que tingui més de quinze anys pot jugar: “És necessari tenir una edat mínima, però a partir d'aquí tothom pot jugar”. Per a començar, van realitzar la prova al costat de tècnics municipals de Renteria, Zumaia, Oñati i Bermeo, de la Diputació Foral de Guipúscoa, de la Federació d'Ikastoles i altres institucions especialitzades. El membre del Clúster de Sociolingüística ha dit que ja està disposat a utilitzar-lo en els euskaltegis, en els tallers, en els gaztetxes i en qualsevol altre lloc.

El joc està disponible en basc i castellà per a fer possible la unió de persones de diferents actituds sobre la llengua. “Fins ara ha tingut un molt bon acolliment. La gent tria l'idioma que més facilitat té per al debat i les argumentacions i és molt interessant conèixer opinions diferents”, ha explicat Uranga.

És imprescindible jugar en grup, ja que el debat és un joc, es recomana jugar en grups de cinc, sis o set persones. El joc durarà aproximadament una hora i mitja, amb cada carta 30 minuts aproximadament.

Joc sí? Quant?

EkoLingua vol contribuir, des de la sostenibilitat de totes les llengües, a fomentar actituds a favor de les llengües minoritàries i a facilitar l'apoderament de la comunitat. Planteja diverses preguntes de debat al llarg del joc per a reflexionar i promoure el debat sobre el tema. Per exemple: Són necessàries les llengües minoritàries? És modern el monolingüisme? Què és el respecte? A on ens porta la jerarquització entre les llengües? Recuperar o guanyar? Quin és l'idioma més important?

El grup comptarà necessàriament amb la col·laboració d'un dinamitzador: “Hem vist que el dinamitzador té una importància fonamental en el joc, especialment perquè el debat sigui efectiu”. D'aquesta manera, es pretén completar el major nombre de jugades possible amb cartes informatives, de discussió i de desafiament.

EkoLinguA és un joc que convida a pensar, a debatre i a treure conclusions entre tots i totes, ideal per a jugar tant en grup com en qualsevol altre cercle. El repte del basc ens dona les eines necessàries per a asseure'ns a la taula, posicionar-nos i afrontar les situacions lingüístiques quotidianes. El joc està disponible en format PDF en la pàgina web del Clúster de Sociolingüística. No és fàcil acabar en hora i mitja, però una vegada que comencis segur que no t'avorriràs. Joc sí? Quant?


T'interessa pel canal: Soziolinguistika
2024-11-14 | Uriola.eus
El moviment euskaltzale de Bilbao repassa els reptes de viure en basc en les escales mecàniques del metre
El moviment euskaltzale de Bilbao GUKA ha realitzat aquest dimarts a la tarda una acció a favor del basc en l'estació de metro de Deusto.

Ainhoa Lasa Agirre, consultora
"Els joves volen parlar de basc"
Ainhoa Lasa Agirre (Lovaina, Flandria, 1976) és membre de la cooperativa Emun. En els cursos d'estiu de la UEU, al juliol ho vam conèixer parlant de l'educació sociolingüística. Porta una dotzena d'anys realitzant intervencions a les aules dels joves de 4t de l'ESO. Es tracta... [+]

2024-01-23 | Sustatu
Xerrada del sociolingüista Iñaki Iurrebaso per municipis
Des del dimarts a Zarautz, UEMA ha organitzat un cicle de conferències d'Iñaki Iurrebaso. Perquè aporta noves claus per a conèixer la situació del basc, perquè també explica per què l'enfortiment dels espais respiratoris i dels municipis bascos és clau per a la... [+]

2024-01-19 | ARGIA
Estudien la relació dels immigrants arribats a Alça en les dècades de 1950 a 1970 amb el basc
El Clúster de Sociolingüística ha analitzat les vivències i actituds que els ciutadans migrats d'Espanya al barri donostiarra d'Altza han tingut amb el basc. Els immigrants no van necessitar el basc per a la integració social i laboral. Per part seva, els vascoparlantes van... [+]

2023-08-16 | Ilargi Manzanares
Versos "nous" de 1826, col·locats al doneztebe que va deixar embarassades a sis dones
L'investigador Ricardo Urritzola ha trobat una selecció de versos en l'Arxiu Real de Navarra i Ekaitz Santazilia ha estat analitzat pels professors de la Universitat Pública de Navarra. Es van redactar al fil d'una denúncia acusada al mestre Fermin Altxu Beristain.

S'observen signes de declivi del basc en els municipis bascos
La UEMA (Mancomunitat de Municipis Bascos) ha analitzat expressament el VII. Els resultats de l'Enquesta Sociolingüística respecte als seus pobles tornen a ser evidents: els pobles més euskaldunes han perdut als vascoparlantes.

2023-04-03 | Patxi Saez Beloki
Sense parlants naturals, sense respiracions

No hi ha espais respiratoris sense parlants propis. Els parlants natius són el suport, l'oracería, el puntal i la fonamentació de les zones respiratòries.

Però comencem pel principi: què són les zones respiratòries? La paraula Arnasa és una paraula traduïda al basc per... [+]


La Jornada Sociolingüística Basca es posposa al 25 d'abril
Hendaia és l'escenari de la 15a edició, el 23 de març. El programa es completa amb conferències, taules rodones, presentacions i tallers. La vaga general convocada al País Basc Nord contra la reforma de les reptes del govern francès ha donat lloc a la decisió.

Iñaki Iurrebaso
"Els parlants no donen l'esquena al basc"
Iñaki Iurrebaso Biteri (Legazpi, 1967) està convençut que per a transformar la realitat cal conèixer les coses el més exactament possible. El sociòleg sempre ha treballat en aquest ofici, des de l'Ajuntament de Sant Sebastià, després d'Aztiker i pel seu compte. Ha passat... [+]

2023-03-20 | Leire Artola Arin
Enquesta Sociolingüística de la CAPV
El 27% dels euskaldunes es desembolica millor en basc que en castellà
VII Govern Basc en Araba, Bizkaia i Guipúscoa. Presenta l'Enquesta Sociolingüística. Hi ha 261.000 euskaldunes més que fa 30 anys, però descendeix del 34,6% al 27,4% els qui ho fan més fàcil que en castellà. Entre els joves ha augmentat considerablement el coneixement,... [+]

2022-11-09 | Sustatu
El mocador! : podkast sociolingüístic sobre el basc
Euskaltzaleen Topagunea i Euskaraldia creen per a EITB podkast Zapla! nou podkast. La llengua és una eina per a canviar hàbits i reforçar les pràctiques lingüístiques en basca. El nou producte pretén ser una ajuda per a tots Belarriprest i Ahobizi, en línia amb el lema... [+]

2022-07-13 | Unai Brea
Aitor Bedialauneta Arrate. President d'Euskal Gorrak
“Creiem que les persones sordes som una minoria sociolingüística”
Amb la inestimable ajuda de l'intèrpret de la llengua de signes hem entrevistat a Aitor Bedialauneta Arrate (Ondarroa, 1991), president de la federació basca d'associacions de sords. “Tinc dependència de l'intèrpret? En aquest moment, els dos el tenim”, ens ha ensenyat... [+]

Arrenca la XV edició del Premi de Sociolingüística Txillardegi-Pentsartu
Organitzat pel Clúster de Sociolingüística i la UPV/EHU, la presentació dels treballs està oberta fins al 16 de setembre.

2022-05-25 | Leire Artola Arin
L'últim mesurament incideix en la necessitat que l'ús del basc al carrer surti de l'estabilitat
El Clúster de Sociolingüística ha publicat el dimecres l'informe de l'estudi de 2021. S'observa que l'ús del basc al carrer està estable i que, com en l'últim mesurament, un de cada vuit parla (12,6%). Descendeix en les zones més euskaldunes. Proposen que s'estableixin... [+]

2022-03-16 | Leire Artola Arin
Arnasguneetako euskararen erabileraren bilakaera negatiboa erakutsi du UEMAren ikerketak

Kaleko 71.000 elkarrizketa eta 227.900 solaskide behatu dituzte UEMAko herrietan, eta 2017koa baino ikerketa are sendoagoa burutu dute. Erabilera orokorra ez da ia aldatu: bostetik hiru aritzen dira euskaraz. Adina eta generoaren arabera badira desberdintasun batzuk.


Eguneraketa berriak daude