Habitualment acudeix al Congrés d'Ontologia de Donostia-Sant Sebastià cada dos anys. Enguany, per part seva, la UPV/EHU li ha concedit el nomenament d'Honoris causa. Hem conversat amb el filòsof Víctor Gómez Pin amb motiu d'aquests dos esdeveniments, a la fi de juny.

En què estàs treballant en aquests moments?

Em refereixo a la concepció de la naturalesa, de l'estat actual de la naturalesa, tenint en compte les concepcions que sobre ella hem desenvolupat els éssers humans. Encara que les persones creguem el contrari, la nostra concepció de la naturalesa ve determinada per les teories. Els postulats que determinen la nostra naturalesa marquen la nostra relació amb la naturalesa. Fins a l'aparició de la mecànica quàntica, així ha estat. La teoria es va transformant i creant una nova. Haig d'aplicar-ho en el meu treball en el Congrés d'Antologia.

De què tracta el Congrés d'Ontologia?

El congrés és de filosofia, però també participen físics i científics, entre els quals es troba el Donostia International Physics Center. Parlem de l'ordre natural. Estem en marxa sobre els vells problemes dels grecs, en la línia d'Aristòtil, fins a arribar al pensament contemporani actual. El problema dels éssers humans no ha canviat, els que han canviat són les dades, els que ajuden a reprendre el problema. Enguany, la Donostia 2016 coincideix amb l'aniversari del naixement d'Aristòtil. El XXIV Centenari de la Capitalitat Cultural Europea se suma a la celebració de Sant Sebastià. En el Congrés d'Ontologia volem plantejar grans problemes de la tradició filosòfica en homenatge a Aristòtil. El tema és Physis & polis, la naturalesa i la ciutat. Aristòtil, a més de pensar en la naturalesa i a la ciutat, va ser el primer filòsof que va estudiar el terme polis i, per tant, el primer a analitzar la política.

Polisa està en crisi. La política, anem.

Polisa mai ha deixat d'estar en crisi.Evidentment, la política està en crisi. La crisi és una època d'angoixa, però és llavors quan preval el concepte d'emergència. Un concepte molt adequat. En grec les paraules judici i crisi són iguals, ambdues tenen el mateix significat. La crisi també significa el que diferència i decideix. És a dir, les crisis poden ser molt productives. Per exemple, jo soc molt optimista respecte a la crisi grega. Alexis Tsipras ha dit que “ens han donat un ultimàtum, i nosaltres, per pura dignitat, hem de donar al poble l'oportunitat de decidir”. Tsipras es llança des de la dignitat. La crisi grega és fructífera en aquest sentit. A Europa no hi ha un polític que hagi mostrat una actitud digna davant la situació de Tsipras. No he vist a ningú que hagi mostrat dignitat. En el discurs de Tsipras s'han escoltat fragments de la tragèdia grega en els últims anys. Fa molt temps que no havia sentit tals paraules de llavis d'un polític. És veritablement bell!

Dit de pas, cal denunciar l'actitud vergonyosa de Rajoy. Espanya ha estat el país més dur en les seves formes amb Grècia, més dur que Alemanya. L'actitud d'Europa no és bona. És la primera vegada que vivim aquesta situació, la gent de Syriza és seriosa, no s'han encongit, com Papandréu. Va voler fer un referèndum, però es va encongir.

Com ha viscut la denominació Honoris causa atorgada per la UPV/EHU?

Tinc un gran concepte d'universitat, sobretot d'universitat pública. Si no hi hagués hagut universitat pública jo no hagués après. De jove me'n vaig anar a París, sense treball ni paperassa. Però llavors es podia aprendre gratuïtament en la república francesa. Vaig conèixer al gran filòsof català Ramón Vals. Ell em va proposar organitzar la facultat de filosofia en Zorroaga. Vaig tenir l'oportunitat d'obrir la secció, juntament amb el filòsof Jacques Derridá, entre altres, que em va permetre prendre consciència de la importància de la universitat. Ha estat molt productiu. A això haig d'afegir l'ocasió que he tingut de retenir a Euskal Herria, molt agradable. Estic molt agraït a la universitat pública i molt dolgut per les contínues agressions que està sofrint avui dia. El servei públic que s'ha de prestar a la ciutadania està actualment perseguit.

Perseguit per?

El Govern d'Espanya, perseguit pel poder. Han eliminat l'assignatura de Filosofia de les assignatures de segon curs. Parlar mal del senyor Wert és una cosa tòpica, i els tòpics perden força. Així que no li parlaré de Wert. Sí, en canvi, sobre el conseller de Sanitat de Catalunya, Boi Ruiz i García. Miri, si s'ha atrevit a dir que els poders públics han de pagar els estudis que han d'estudiar al servei del mercat, que són necessaris per a explotar a la gent, i els que volen aprendre del món grec, Aristòtil, Homer, Euclides... És a dir, l'essència de la ciència, que han de pagar de la seva butxaca. Aquestes manifestacions són símptomes de barbàrie i de misèria. La filosofia no és una lliçó com les altres, hauria de ser una lliçó que ens concerneix a tots, dirigida a tots els ciutadans.

Decaurem, pel que sembla.

Bé... La filosofia mai ha tingut acceptació, mai ha rebut el favor, sempre ha estat un tema barallat. Sòcrates va ser condemnat a mort. Els filòsofs sempre han molestat en poder establert. Però si el poder es basa en ciutadans no esclarits i prudents, el poder no és legítim. Si el poder absorbeix el sentit dels ciutadans, encara que sigui democràtic, no és legítim. Tot el que es vota en democràcia no és digne. No totes les opinions valen el mateix, en absolut. Hi ha una opinió fundada que comparteix el col·lectiu de ciutadans i ciutadanes raonables, i hi ha opinions que només són en detriment de les persones.

Qüestiona vostè la democràcia actual?

No. Jo no qüestiono la democràcia. El que està treballant Syriza és la democràcia. És a dir, aquí hi ha una sèrie de poders internacionals que ens imposen l'ultimàtum. I, si no és més que amb dignitat, preguntem als qui sofreixen aquestes mesures [el diàleg el vam fer abans de la consulta a Grècia]. Almenys Tsipras està preguntant als ciutadans pel que fa a la violència. Almenys amb dignitat.

Heus aquí Grècia, bressol de la nostra cultura.

Grècia és el bressol de l'honrada Europa. No és l'únic, no oblidem el llegat de Còrdova Averroes. “Els bascos no són grecs d'origen, sí de cultura, però no de llengua. Heu de treballar l'idioma i utilitzar-lo”, m'ha dit recentment un amic. Perquè jo en part soc part de la cultura basca, dic això.

Quina importància li dones a la identitat?

M'interessa l'idioma. És evident l'espontaneïtat de l'antropologia basca, però jo defenso la basca per la seva llengua singular. D'altra banda, no comparo el folklore, la música o la dansa amb els d'aquí i allà, perquè l'aurresku, el sardán i el muñeira són iguals.

El basc mereix, per tant, la pena i l'alegria.

De jove em vaig ocupar de l'idioma basc, però no per qüestions ideològiques, com molts pensen. Quan vaig arribar aquí en 1979, el fet que el basc continuï viu semblava un miracle. Al marge de qüestions polítiques, em va atreure la singularitat de l'idioma. El basc era per a mi una cosa extraordinària: "A 800 quilòmetres de París?", vaig pensar. No és una llengua indoeuropea. Filosòficament és molt interessant. Acabo de reunir-me amb ex alumnes, tres d'ells han traduït Aristòtil al basc. Imagina't que la metafísica d'Aristòtil no està traduïda al català. El basc ha fet un salt tremend. Estic content.

En la conferència de nomenament Honoris causa ha parlat en basc durant vint minuts. Un bon exemple.

No vull ser més regi que el rei. No li he donat gens d'importància. L'exemple l'ha de donar cadascú a si mateix. Per a preparar el discurs vaig estar en l'Hugoenea de Pasaia. Els locals m'han ajudat a preparar el discurs, ja que els amics d'aquí són sobretot bascos.

Què opina de la situació que viu Catalunya?

La situació em molesta. Per a aclarir: Si Catalunya vol ser independent, bé. Aquest no és el problema. És lamentable, no obstant això, que la situació s'hagi convertit en un greu i gran problema social. El que passa no s'explica perquè Madrid roba, sinó perquè s'ha fet una política social equivocada. Jo m'identifico amb Barcelona. M'ha agradat tenir a Ada Colau com a alcaldessa. Com en el cas de Tsipras, el salt és immens, un salt de dignitat. Subratllo la dignitat, perquè a Barcelona s'ha fet una política contra la dignitat de la ciutadania: han promogut la construcció d'habitatges per interessos especulatius, han derrocat el port marítim i s'han convertit en un lloc per als iots... Ada Colau intentarà canviar aquesta política, i el simple intent és molt, o és alguna cosa.

El problema entre Catalunya i Espanya et preocupa.

La situació que vivim a Catalunya és molt dolorosa, inacceptable per a les persones. Entre Espanya i Catalunya s'està consolidant un autèntic descontentament que cal superar. Per exemple, García Lorca, amant del català, se'n va anar a Santiago de Compostel·la i va escriure sis poemes en el cim. Va intentar aprendre gallec i català. Vull dir, en la II. El Govern de la República va intentar evitar aquest rebuig, bastir ponts entre les llengües. Ara que Catalunya ha de ser independent? El que vull dir és que, per la dignitat del poble espanyol, el poble espanyol no pot acceptar les formes de relació actuals. Primer, entre els dos governs d'Espanya i Catalunya. Igual que en la vida privada es fan les lleis de divorci, també cal fer les relacions entre els pobles.

Es pot normalitzar la relació quan s'arriba al Govern de Podem?

No ho sé. Pablo Iglesias... No vull nomenar a ningú. Si Podem arriba al poder, la relació es podria reconduir d'una altra manera. Pots fer una llei de divorci i no et divorcies. Però l'elecció ha de ser oberta. I si es concedeix el divorci, que s'atorgui amb dignitat.

Li importa la política d'Euskal Herria?

No soc indiferent. A Euskal Herria les ferides del passat estan molt obertes i cal cosir-les. No soc cristià, però crec que soc honrat. I l'honrat ha de tenir la capacitat d'oblidar-se. Si no tenim capacitat per a oblidar-nos, en la societat no hi ha més que ressentiment. No vull donar lliçons a ningú.