Ainhoa Aznarez, presidenta del Parlament de Navarra

“Vivim en el somni de la igualtat. Moltes vegades parlant amb nois i noies ells et diuen que vivim en igualtat, però només s'està repetint alguna cosa que s'ha sentit moltes vegades. La realitat és molt diferent i preocupant. És terrible, per exemple, la diferència que existeix entre el salari d'homes i dones: En el conjunt de l'Estat el percentatge és del 23% i a Navarra supera el 29%. I a Navarra també som un 10% en llocs directius d'empreses, mentre que en l'administració som gairebé el 50%”. (ARGIA, 01-03-2015)

Iratxe Aranburu, corredora i tècnica esportiva

“El que jo dic és que l'esport escolar està pensat per a nois, les nenes volen aquesta oferta? No estem inventant amb els petits. Recordant els temps de la infància, l'esport no es va adaptar a nosaltres, nosaltres ens adaptem a l'esport, a l'àmbit masculí. Sempre s'ha dit que les noies no volen fer esport, que els nois són bèsties en l'esport i les noies maldestres. Potser, l'oferta i les exigències esportives (basades en les habilitats dels nois) són les principals raons de l'escassa participació de les noies”. (ARGIA, 27-05-2007)

Dorleta Ugalde, responsable de programes d'igualtat en la Direcció d'Esports del Govern Basc

“El que destacaria és que si es deixa en mans de la inèrcia, no augmenta la participació de les dones en l'esport, ni en les federacions, ni en les proves populars. La Behobia-Sant Sebastià va començar a rebre subvencions d'Emakunde des de fa uns cinc anys. Amb aquestes ajudes, a Guipúscoa, es van crear grups de dones que mai abans havien corregut per comarques, per a córrer a llarg termini la Behobia, amb un entrenador. El de Zarautz és el més reeixit (…) En el cross mixt de Zarautz es van baixar les distàncies i es van llevar les costes, també es van treure samarretes per a noies… Les dones han de sentir-se acceptades i tingudes en compte, perquè en cas contrari es veuen fora de lloc, en un ambient estrany”.

“En el rem va haver-hi moltes opinions en contra per a organitzar la regata femenina de La Petxina (…) En els primers anys, si el Govern Basc no subvenciona, no s'organitzava la Petxina de noies, perquè a molts els semblava que la participació de les noies anava a ser desprestigiada. A més de l'ajuda econòmica, ETB va retransmetre la regata femenina amb la participació dels nois. Va ser una fita i en aquest cas el model va servir de contraposició: el fet que poguessis arribar a aquest punt va influir enormement i es va afegir un munt de gent en les categories inferiors, l'afició pel rem entre les noies”.

(LARRUN, 26-01-2014)

Mirin A., ex jugadora de rugbi

“En aquell partit jo era el capità de l'equip. Els enemics ens van amenaçar horriblement. Vaig anar a veure al jutge i li vaig contar el que passava. El va respondre: ‘Això és rugbi. Si no voleu jugar, aneu a rentar els plats a casa’. En una altra ocasió, una vegada finalitzat el partit i dutxat, un dels jutges va dir: ‘Amb el pes que teníeu abans… esteu molt bonics ara!’. Aquests, mil! Si l'àrbitre, l'autoritat, no ens protegeix, qui ho farà?”.

Iguntze Aseginolaza, ex jugadora de futbol sala

"Mai he tingut cap problema. Vaig fer el que m'agradava, jugava al futbol, viatjava… A més, teníem un bon ambient, i això és fonamental. Tenien prioritat els nois a l'hora d'entrenar? La veritat és que no ho sé. A nosaltres ens posàvem l'hora i allí ens anàvem… A nivell personal, potser les diferències eren majors quant a reconeixement o ressò. Quan vaig jugar el campionat d'Espanya, ens allotgem a l'hotel dels nois, teníem el mateix premi (una mala medalla i llest)… Però els seus partits tenien més eco. I també al poble, la gent sabia que estava jugant al futbol sala, però a partir d'aquí… Fa sis anys que el vaig deixar, i encara em pregunten alguns si segueixo. Però soc conscient de què parlem de futbol sala, a més de les dones. En aquest sentit, en la seva petitesa, em va fer il·lusió veure que Garan també posava els resultats de les noies. També és veritat que hi ha gent que veu als nois com a esportistes i que el nostre és considerat un hobby. No m'importa al mateix temps, perquè feia el que volia. Vaig donar tot per a jugar al futbol. Encara hi ha equips que m'ofereixen l'oportunitat de jugar o almenys entrenar amb ells. Però pel treball –estic a tres relleus– no podria entrenar com cal, i jo no vull entrenar per entrenar. Soc una mica competitiu”.

Garazi Lizarraga participa en el campionat de pala del barri de Moscou d'Irun

“No estem acostumats als esports mixtos. A partir d'una certa edat els nois ens separen dels nois i les noies amb les noies, i a partir d'aquí no tens opció de jugar esport mixt, excepte en aquesta mena de competicions populars, però com abans no has treballat per a jugar amb els nois, quan apareix la possibilitat d'esport mixt no fas aquest pas. Perquè les noies s'apuntin a aquests campionats amb normalitat, l'esport mixt hauria d'iniciar-se en la infància i continuar treballant amb l'edat”. (ARGIA, 12-07-2015)

Nieves Alza, ex presidenta i entrenadora de l'Hondarribia-Irun

“Era decebedor veure com alguns grups d'homes amb pitjors resultats que nosaltres rebien més suport i ajuda que nosaltres. El més greu és que els polítics donen per descomptat que han de pagar més a un grup d'homes. Això és molt greu. No es pot discriminar amb diners públics, però es discrimina en l'esport. És una situació injusta, més tenint en compte que en els últims anys les dones han obtingut els millors resultats”. (Notícia, 08-02-2015)

Naiara Gómez, nova piragüista jubilada

“Cada dona és diferent. Però hi ha un denominador comú: si vull competir després de ser mare, haig de tenir molt clar que ho vull, perquè la manera d'organitzar-ho és molt diferent. L'esportista ha de tenir clar que en aquest moment ha d'interrompre la seva carrera esportiva i després tornarà, adaptant-se amb el temps al nou entrenament específic”.

Iñaki de Mujika, director esportiu d'Onda Basca

“El primer que cal tenir en compte és l'impacte social de l'esport i la seva eficàcia en la publicitat. La gent de Guipúscoa demana futbol i a la Reial Societat, i si no li dono això, perdo oients. Jo tinc molt respecte per les dones, però la seva influència és molt petita”. (Gaur8, 02-05-2015)

Ana Rosa Gómez, periodista

“A pesar que els temps dels blasfems, les ignoràncies i les humiliacions estan oblidats, les dones futbolistes no han aconseguit els diners, la fama i el poder simbòlic. Per a defensar aquests privilegis, els homes faran referència a les lleis del mercat. Diran que no és culpa seva que els seus pitjors partits siguin més interessats que els millors partits que puguin jugar les dones, i que la gent estigui disposada a pagar més. No obstant això, no hem d'oblidar que el mercat és perjudicial, funciona sobre la base de valors que atribueixen una major importància a les suposades característiques masculines i a totes les accions masculines”. (El futbol, és cosa d'homes? Emakunde, 2003)

Iraia Iturregi, capitana de l'Athletic

“No crec que tinguem mai contractes masculins, però si que millorarem. Quan vaig començar a tenir catorze anys no ens deixaven entrenar en el camp de futbol, perquè hi havia juvenils. (…) Van començar a pagar els sobresous, després el salari per conceptes dietètics, i l'any passat vam aconseguir fer un contracte professional amb el que això significa. En cas de lesió, per exemple, es cobrarà la baixa. Són molts els grups de dones que estan fent aquest pas. Cada vegada que sento el que cobren els nois que estan en Segona B o Tercera ho al·lucino. Estem molt lluny d'això”. (Dxtfem, 05-05-2015)

Mertxe Aizpurua, entrenador de la trainera Getaria-Zarautz

“He estat molts anys remant en Getaria. Diria que en els anys en què aconseguim un nivell alt, van arribar a lliurar el millor material a les noies. Sé que en altres llocs els arriben restes, que els han llevat el pot d'un dia per a un altre perquè als nois els interessava… Les coses van a millor, però… En uns altres temps podria passar que canviéssim l'hora de jugar la nostra regata en l'últim moment, per les marees, i als homes els convenia més jugar a aquesta hora”. (Programa Idemtidades d'Hamaika Telebista, desembre 2014)

Patri Espinar, ex pilotari

“Quan vaig començar a mà teníem molt poques noies, havíem de jugar els campionats contra els nois… En els frontons hi ha més dones, hi ha competicions... En la Federació han treballat molt per a impulsar la integració de la dona. Vinc del futbol: teníem els pitjors àrbitres i horaris, havíem d'entrenar a la nit, ens donaven roba d'home… Cada vegada som més els que ens hem queixat i la situació ha millorat”. (Programa Idemtidades d'Hamaika Telebista, desembre 2014)

Eli Pinedo, jugador del Bera-Bera Handbol

“Des que vaig participar en els Jocs Olímpics de Londres, haig de quedar-me en molts partits per a treure fotos amb la gent, i a poc a poc s'estan creant referents femenins en handbol. Per tant, diria que anem cap endavant i això és molt important. Jo en la meva joventut no tenia referents femenins”. (Gaur8, 02-05-2015)