Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Nafarroa arabiarra


22 de juliol de 2015
Alberjinia, Solanum melongena.
Alberjinia, Solanum melongena.Joydeep-CC BY SA

“Galderak zabaltzen du bidea”, dio Argia aldizkari honetako lagunek iaz egindako elastiko batek. Maiz janzten dut, bereziki zenbait lagunen aurrera joan behar dudanero; lagunak ez diren lagunak, gehienetan. Etengabe ikasteko joera duena nahi izaten dut aldamenean, ukalondoa sartu eta lotsagorritu beharragatik ere aurrera begira dagoena. 

Holaxe nabil ni noan toki guztietan. Nafarroa Beherean atzo, Ainhize-Monjolosen, Laborantza Ganberako lagunekin. Han ezagutu dut Manex, Manex Lanatua, Xumilenea etxeko zurgina, Ahatsako poeta ahatsarra. 31 urte badira Itxaro Bordak, Argian bertan, Hegatz urratua haren liburuari buruz zera esan zuela: “Oraintxe bertan eskuratu dugu zoramen bat, bai forma aldetik, bai mamiaren aldetik. [...] Mamia ere hein berekoa da: sentitzen da sei poema horietan, libertate haize batek lerroak oro zoratzen dituela. Artzain izanak, eta ebanista denak ez zezakeen noski bestela egin”. Artzain-ebanista-poeta... Haren paisaia kulturalari buruz atertu gabe galde egin dakiokeen horietakoa. Jakintza iturri agorrezina...

Manexek arabiera ikasten ari dela esan bezain pronto heldu genion euskaldunok hizkuntza eta kultura horri diogun zorrari. Alkandora bezala, arabiar jatorriko hitz ugari dugu ahotan. Euskal nekazaritzak asko ikasi du arabiarrenetik. Landare mordo bat ekarri zuten guregana, baita haiek hazteko teknikak eta jateko eta maniatzeko erak ere. 

Arabiarren fruitu kuttunenetakoa alberjinia da, Solanum melongena. Teoria bat baino gehiago dago landarea eta haren izenak guregana iristeko egindako bideari buruz. Izenak behintzat, itxuraz, euskaratze bidezidor dotorea osatu zuen: India aldeko vatinjana, Pertsiako badingan, arabiar al-badinjan, katalanaren alberginia, frantseseko aubergine eta gure alberjinia. Bide horrez bestekoa egina izango du Manexek erakutsi didan landare beraren beste izen dotoreak: “itsas udarea”. Lurrez besteko biderik egin ote du landare horrek guregana iristeko? Itsasoz harantzagoko jatorria adierazi nahi ote du izen horrek?

Euskal Herri atlantikoan, baratzezaina ona den jakiteko alberjiniak ondo ematea lortzen duen edo ez galdetzen da. Hemengoa ez eta fruitua ematea zaila delako seinale ederra. 

Gure azoketan onartua izan aurretik makina bat gorabehera ikusiko zituen imigrante honek. Paperak eman aurretik, osasunerako txarra zela eta zenbat kontu eta komeria ibili ditugu euskaldunok fruitu honekin! Orain azoka guztietan. Arabiar al suq hitzetik omen datorren azokan. 


T'interessa pel canal: Barazkiak eta belarrak
2021-09-09 | Jakoba Errekondo
Libido per a acoltellar en basca

Té fulles petites i peludes en la part inferior i allarga el cap entre 20 i 40 cm. Es coneix com a Viagra búlgara, Sideritis scárdica. És una planta blavosa, ja que els seus cabells li donen un color blavós. Habita en els punts rocosos de les altes muntanyes i tot el que ha... [+]


2020-07-14 | ARGIA
L'Estat espanyol és el major consumidor de pesticides de la Unió Europea
L'informe presentat per Ekologistak Martxan recull resultats molt preocupants. En l'Estat espanyol s'han analitzat 2.711 aliments comercialitzats i el 34% conté restes de plaguicides, entre els quals es troben substàncies prohibides. Si només es tenen en compte les fruites i les... [+]

Euskal produktu ez hain gureen historia

Euskal Herrian bertakotzat dugun baratzegintza eredua produktu historiko modernoa da guztiz. Oraintxe landatuak izango dituzten Ezpeletako, Ibarrako eta Gernikako piperrak; Tolosako babarrunak; Arabako patata; edo Duzunaritzeko arto gorria; guztiak dira 1492tik Amerikako... [+]


2020-01-24 | Jakoba Errekondo
Uzta eta lana aurreikusi, eta bilakatu

Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]


2019-11-29 | Jakoba Errekondo
Llegir les mongetes

Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]


2019-09-05 | Jakoba Errekondo
Hi ha murs?

Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]


2019-08-22 | ARGIA
Bendeja massiu tots els dilluns en Getxo: "No som delinqüents, donem salut amb les nostres verdures i sadollem la gana"
La protesta ha estat convocada per l'Agroasanblada de la Costa d'Uribe per a denunciar la crema de verdures a un baserritarra el passat 12 d'agost en la Itzulbaltzeta de Getxo.

2019-06-27 | Jakoba Errekondo
Des d'Arratzalde

Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]


2019-06-24 | Jakoba Errekondo
Tristesa del pebre

Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.

Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]


2019-04-08 | Jakoba Errekondo
Llatí esmolat

Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]


2018-12-19 | Jakoba Errekondo
Creixement de la llavor i no alimento

La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]


2018-10-29 | Jakoba Errekondo
La carn de l'all

L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]


2018-10-22 | Jakoba Errekondo
L'all mestressa la mar

La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]


2018-02-16 | Jakoba Errekondo
Quants Pobles Bascos?

Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.

A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]


Eguneraketa berriak daude