“El món de l'esport, ja sigui per no acceptar a les dones en els llocs de decisió o per impedir la seva professionalització, és extremadament androcèntric i, gràcies a la col·laboració dels mitjans de comunicació, és una eina eficaç per a discriminar les nenes i les dones”. Matilde Fontecha, professora de la UPV/EHU, confirma en gran manera la presència i el tractament de l'esport femení en la premsa general i en els diaris esportius del País Basc presentats per la Direcció de Joventut i Esports del Govern Basc. Informes de la temporada 2013-2014.

Basant-se en l'estudi de les 15.316 notícies esportives publicades en els diaris Berria, Deia, Diari de Notícies d'Alava, Notícies de Guipúscoa, Gara, El Diario Vasco, Llaurava i Bizkaia, El Correu, Món Esportiu i Marca, l'agència de comunicació ASPIC ha conclòs que l'esport femení té “poca presència quantitativa i qualitativa” en la premsa.

“L'atenció que els mitjans de comunicació donen a l'esport femení és inadequada i selectiva i, en moltes ocasions, apareixen reforçant estereotips de gènere o subestimant els seus resultats”, assenyala l'informe. “També és preocupant, amb l'objectiu d'augmentar la presència en els mitjans de comunicació, la mercantilització del cos de les dones és cada vegada més evident, allunyant l'atenció deguda als resultats esportius i de rendiment per mitjà de les connotacions sexuals”.

La qualitat de la presència de l'esport femení en els mitjans de comunicació és fonamental per a atreure patrocinis, públic i altres ingressos, i la seva no realització condiciona radicalment la professionalització de les dones esportistes. “Curiosament, els mitjans de comunicació argumenten les mateixes raons per a no informar sobre l'esport femení. Els mitjans de comunicació diuen, per a protegir-se, que donen informació d'interès a la gent, i segurament ho serà sovint; però ens agradaria saber si en moltes ocasions no són els mitjans de comunicació els que susciten interès i necessitat abans que existeixin”.

La recerca ha llançat una multitud de dades i conclusions al llarg de la jornada. Algunes d'elles són:

Efectes quantitatius

- solo el 4,96% de les 15.316 notícies esportives d'Euskadi estan dedicades a dones.- El
4,11% de les 632 notícies aparegudes en portada són sobre dones.- El
40% de les notícies que parlen de les dones són breus.

Qualitatius

- És un clàssic llevar els cognoms i deixar només el nom a les esportistes. Això no afecta només a l'àmbit esportiu.
- La família es repeteix en les notícies sobre les esportistes femenines. Els homes, la vida professional; les dones, la interfamiliar.
- Els estereotips: bellesa, feminitat, referències al físic, paternalisme.
- Les victòries femenines es valoren menys.
- No importa si són esportistes o no. En alguns mitjans de comunicació és habitual trobar fotos de dones nues o amb molt poca roba al costat de la informació esportiva.

Mikel Ibargoien: "El consum d'aquesta informació per part de les persones que es queixen de la presència de les noies és imprescindible"

Mikel Ibargoien, col·laborador de la ràdio Info7 i de Gaur8, ha rebut un esment especial en els Premis Rikardo Arregi per l'espai d'entrevistes Kirol Leihoa dedicat a l'esport femení. Li hem preguntat per les raons de la sessió i per les xacres de l'ofici.

Com s'ha desenvolupat el programa de ràdio d'Info7?

En 2011, mentre treballava en ETB, em va tocar seguir en directe alguns dels partits d'hoquei herba de les noies i em vaig adonar que, en contra del que pensen moltes persones, tenen un nivell molt alt. Va ser llavors quan vaig començar a reflexionar sobre el tema, i l'any passat quan els vaig proposar als radiofònics d'Info7 que fessin una Finestra Esportiva em van donar el sí. La millor situació seria no haver de fer aquest tipus de programes, però ara com ara és imprescindible. Les dones, sovint, no les valorem pels seus assoliments, sinó que és el sexe l'instrument de mesura.

Malgrat l'alt nivell esportiu de les dones, molts periodistes afirmen que no li interessa prou.

He tingut l'oportunitat de parlar amb diversos periodistes esportius i la majoria m'han dit que les dones tenen un bon nivell. No obstant això, diuen que l'esport femení no l'embeni i que és perillós per als mitjans de comunicació oferir molt de marge, ja que els consumidors i patrocinadors poden retirar-se. Es comprèn la seva actitud. En aquest sentit, és necessari que els ciutadans que es queixen de la presència de les dones en els mitjans de comunicació per part de les noies accedeixin directament a consumir informació sobre elles i difondre-la. Si la televisió dona un partit i les graderies es veuen buides…

És costum comparar nois i noies. És un error, perquè cadascun té les seves pròpies característiques. No mentim: els homes són més ràpids, més forts. Cal entendre que som diferents. Però fins i tot partint d'aquesta diferència, les noies tenen un bon nivell tècnic, tal com demostren els resultats. Tenen la capacitat d'atreure a la gent. Cal apostar per elles, pel conjunt de la societat en general i pels mitjans de comunicació en particular.

En alguns mitjans es noten petits canvis…

Sí, alguns estan fent passos: Euskadi Irratia, Gara… Oscar Badallo del diari Marca també és un periodista interessant. Valora l'esport de les noies, veurà els partits en directe… Una altra cosa és si el director li dona espai per a escriure sobre esport femení.

És important que els grans mitjans facin el pas, perquè la resta els seguirà. Tots tenen responsabilitat, però EITB, com mig públic, ha de mirar més enllà del nombre d'espectadors i donar cabuda a valors com la igualtat. La televisió –les imatges– té una gran força.

El director esportiu d'Onda Basca, Iñaki de Mujika, em va contar que un periòdic biscaí, que dedicava a l'Athletic sis pàgines al dia, havia passat la dosi a cinc pàgines durant un mes per a fer lloc a altres esports. En aquest temps, les vendes del periòdic es van reduir i van decidir tornar a l'anterior. Cal apostar a llarg termini perquè la gent s'acostumi al canvi per a donar-li temps. Això augmentaria l'interès, crearia més referents que siguin miralls, atrauria a patrocinadors i ajudaria a fer passos cap a la professionalització de les esportistes.