Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Grècia i la Unió Europea. I la ciutadania i la política?

La incertesa sobre el futur de Grècia està a punt d'acabar, almenys formalment, després de les negociacions i les preocupacions dels últims mesos. Grècia ha acceptat les condicions de la Unió Europea (UE), després del rebuig en referèndum del poble grec de l'última " proposta" de la UE.

Grècia perdedora: les mesures econòmiques –i les d'ara– que se li han imposat des del primer rescat sol han portat pobresa, com en altres països: privatitzacions de serveis públics, retallades de drets socials, rebaixa imposats a grans patrimonis i rendes i puja impostos a petites rendes. És a dir, destruir l'activitat econòmica i l'ocupació, i augmentar la riquesa de grups i persones poderoses. Després de tot això, si Grècia –o qualsevol altre país– surt del forat, es fica en un altre: la seva dependència econòmica serà enorme, els seus recursos molt escassos i la seva societat dividida i en general molt empobrida.

La UE tampoc guanya molt aplicant aquest tipus de polítiques. Ara sabem que l'austeritat econòmica ha fracassat i ha servit per a satisfer als grans grups econòmics. Quina gana la UE enfonsant Grècia, si al cap i a la fi cal gestionar els deutes i els beneficis en comú?

Qui gana? Malgrat que s'ha repetit una vegada i una altra, la victòria ha estat per a Alemanya. Ell ha imposat les condicions a tots els altres països i és ell qui marca el ritme. Sembla fals, en el segle II a. Gran part de les disculpes que altres països, incloent-hi Grècia, han rebut després de la Guerra Mundial davant la impossibilitat que Alemanya contragués el seu deute econòmic. Sembla mentida que tingui tan mala memòria i que no apliqui als altres els avantatges que ell mateix va proferir. No obstant això, aquest triomf no és més que aparent: d'una banda, a Alemanya les desigualtats entre els ciutadans creixen ràpidament; per un altre, com ja va ocórrer en el passat, en el futur Alemanya necessitarà als europeus –si no, pensin on embeni la major part de la seva producció–, al final els interessos econòmics guanyen, però no el poble. Però també cal matisar:

– La situació actual de Grècia és conseqüència de l'actitud dels governs anteriors i de la UE: Els bancs grecs es van endeutar desmesuradament, aquest deute privat es va fer pública i el seu finançament també es va fer a la mesura de la UE, que malgrat l'elevat deute públic originària, ha augmentat considerablement.

– La situació de Grècia no és només per culpa seva: La UE els va acceptar sense pronunciar-se sobre els "comptes falsos" presentats per aquest país.

– Les mesures imposades fins ara per la troica s'han aplicat a Grècia: Per darrere de Noruega, Grècia és el país que més ha reduït el dèficit i el que més i més ràpid ha baixat la despesa pública. I les conseqüències d'aquestes mesures són perfectament conegudes pels grecs. A més, la major part dels diners que ha rebut del rescat s'ha anat a pagar als bancs a través d'Internet.

I la política? I el poble? I la democràcia? Aplaudi aquesta iniciativa democràtica quan el Govern de Tsipras va anunciar el referèndum. Aplaudi el resultat perquè estava en joc la dignitat dels grecs, perquè es deia a la Política i s'enfortia la posició de Tsipras –en la convicció que en les negociacions anava a estar tot el poble grec–. No sé què ha passat des de llavors, quines dificultats i “amenaces” s'han creat, però és clar que la veu dels grecs no s'ha escoltat. Ni dels grecs, ni de la justícia social. Com es considerarà aquesta “nova” situació en un poble que ha parlat tan clar?

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Teknologia
Bizitza sistemak

Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]


2025-01-22 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Erosoa

Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]


2025-01-22 | Inma Errea Cleix
No som aire

Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.

Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]


2025-01-22 | Itxaro Borda
Hutsa egin

Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]


2025-01-22 | Sukar Horia
Semàfor vs. ciutadans

En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.

No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]


Benito, alquimista de les nostres emocions

Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]


2025-01-22 | Karmelo Landa
Korapilo-morapilo mordoilo

Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.

Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


Eguneraketa berriak daude