“T'has proposat esperar fins al final; t'he rigut, innocent”. Així apareix el títol d'aquest llibre en el text. Els protagonistes són la mezzosoprano vitoriana Ulia, que està escrivint el llibre, i el professor de la Universitat Gustavo d'Àvila. La parella, que viu a Madrid, ha decidit viatjar amb cotxe per Euskal Herria durant les vacances, prenent com a referència obres com On the Road o Beribilez.

 

El viatge no és només un moviment físic en el temps i en l'espai, sinó que pot ser un exercici de cerca, d'evasió o de memòria, en aquest cas els tres. Un altre intent de mirar al conflicte basc, centrat en el pacifisme. El protagonista s'endinsarà en les “entranyes de la memòria”, parlant dels conflictes que ha viscut (ha viscut) a nivell personal i col·lectiu. En un pla ens parlarà de les circumstàncies de la parella i de la família, i en un altre pla ens mostrarà l'evolució de la “actualitat”, amb els desplaçaments entre tots dos plans. “Bé, en la nostra història hi ha bombes i morts. Potser és això el que fa diferent. Diferents de les comèdies romàntiques, vull dir, no diferents de les infinites històries d'amor que passaran pel món”.

 

Se'ns donaran mirades dins i fora dels conflictes dels personatges, construint discurs, identitats i actituds diverses: jo i tu, però també nosaltres. Però qui és nosaltres? Unes vegades és parella, altres pàtria. Al llarg del text també va canviant qui és l'altre: els qui tenen vivències, professions i aficions diferents de generació, sexe o gènere, se'ns presenten “exòtics”. Per exemple, la periodista Sarah (“Em fan por les dones que només beuen en els bars”), el padrastre Joseba (“No estic acostumat als homes que obren el seu cor de bat a bat”), o els músics pacifistes i gais Benjamin Britten i Peter Pears.

 

Una invitació per a un viatge. I per a començar la lectura (i acabar amb la crítica) us proposem un petit viatge intertextual: 1) La ironia d'alguns passatges –en l'últim treball de Karmele Jaio trobem un humor semblant–. 2) Expressions conegudes i usades com “El dia de la marmota” o “Wild wild west” ens porten al cinema estatunidenc, mostrant la seva influència. 3) Ione Gorostaruren Maite dut zakilak ens ha recordat el que la protagonista ha dit sobre el penis de la seva parella. 4) També apareix la màquina que fa bip, encara que probablement no té l'objectiu còmic de Monty Python. 5) Els de la cocteleria JK ens han repassat el que ens va comptar Danele Sarriugarte sobre el bar zulo, una micro-historia de Bilbao que quedarà per escrit. 6) I per a acabar el cotxe BMV i el seu famós anunci: “T'agrada conduir?”, que ve a ambientar aquesta aventura des de la imatge de portada.