Un company del carrer, que en temps d'oci és l'hortolà, en cos i forma no és Olasagasti, es va recitar un dissabte al matí de 2013 que la vella dalla que li havia cedit el seu sogre li anava millor que la desbrossadora recentment comprada per la seva dona: va tallar sense soroll un munt d'herbes més gran, sense una olor de gasolina… i, sorprenentment, sense molta fatiga, sense soroll. Moltes persones de tot el món han demostrat el mateix. Per això la seda arriba de moda.

Es tracta d'un senzill instrument antic, anomenat també la dalla, el dador i el códiller. Tots els noms se'ls ha pres el basc als veïns, ja que l'eina també és important. Diuen els experts que va ser fundada pel poble turc d'Eszita, que vivia avui en aquestes zones. No serà casualitat que aquestes persones i l'eina portin el mateix nom en anglès: Scythe. Els romans es van apoderar d'ell. Sembla que es va estendre a Europa a partir del segle X. Anteriorment realitzava encanteris per a fer els treballs.

Ben mirat, el dador és una gran falç. Es va usar durant segles per a tallar herba per al bestiar, com per a collir blat i ordi. Una falç més gran i complexa, que a més de la boca de ferro té el mànec, una ansa o dues per a les mans i un cèrcol de metall i una petita làmina per a subjectar la boca al mànec. El treball també es fa diferent amb la falç i la dalla.

Has de ballar en la dalla: amb les dues cames obertes i recolzades en els genolls, has de tallar l'herba que tens davant com un filet amb la xapa de ferro amb la qual toques a penes el sòl en les dues mans, aprofitant el moviment dels braços i la cintura… Cal aprendre. Al principi se't ficarà l'extrem de la dalla en el sòl, o bé se t'enganxarà perquè has marcat massa el filet de tallar, et costarà una mica prendre el nivell adequat perquè et sentis còmodament, o en el camp et quedaran les barbes que després hauràs de tallar amb un altre cop. “Estàs segant, no en l'aixada” escoltaràs l'expositor.

La dalla et demanarà una mica de calma, ja que has de tallar la prada amb paciència. Però a poc a poc vas entrant en un ritme, aviat trobaràs les melodies que s'adaptaran als cops de dalla. Per a adonar-te, a més del ritme de la sega, també t'has fet amo dels sons de la zona, has sentit l'ocell del bosc o el canvi del vent, o l'autovia que passa per l'entorn, les olors que perfumen la prada. El mateix pendent que és la pena amb una motosega de gasolina, pot ser un tranquil·litzant per a calmar l'estrès. Trobaràs als que equipessin l'exercici de segar amb el de Zen. Mística de la dalla.

Tecnologia baixa, alta eficiència

Tot és permanent en la dalla. Tot baix: preu, tecnologia, despesa, contaminació. La dalla que es pot comprar per prop de 100 euros té un manteniment econòmic. Esmolar sovint la fulla amb la boca letal per a respirar amb la successió interrompuda. El soroll del vesprejar ha també alguna cosa a veure amb la vida. I quan el ferro s'ha engreixat per la força de l'ús, cal picar-lo; encara que es diu que el millor és fer-ho en martell i enclusa com abans, avui molts ho fan en una premsa especial. D'altra banda, ni gasolina, ni oli, ni mecànic, ni bugia… La dalla té una vida de molts anys.

Té els seus martingales com a eina de baixa tecnologia. Hi ha un costat per a ballar millor o més maldestrament el dard, prefecte. El remordiment, l'esmolat, també fonamental, i el picar quan se li ha espatllat la boca, el martellejar. Disseny de l'eina en funció de la seqüència o zona a utilitzar. Dissenyar? La clau està en l'interval en el qual la dalla s'uneix al mànec.

Asteasun Florentino Maioz, de Guipúscoa, és coneguda entre les persones que volen dalles a mesura. A ell acudeixen molts dels quals practiquen esport rural. El propi ferro de la dalla és el que s'ha comprat en els comerços. Maioz realçarà i manipularà la part del cul o de l'opo de l'instrument, per a adaptar la cintura del seglar i el treball a realitzar. No és el mateix treballar en les planes que en els durs pendents, un vol aixecar-se, l'altre aconseguir un nivell més ampli en cada cop, l'urli vol treballar amb menys força, aquest busca una eficaç eina d'aposta, l'altra cerca la que s'adeqüi al seu vell llom.

El segador d'Asteasu, que va tenir al seu avi, Florentino Maioz, també té entrades en les enciclopèdies. En 2015, el net fuster construeix eines per a uns altres. És ell qui fabrica els mànecs amb els freixes de la casa. Petites peces de ferro per un forjador amic. Les boques de sega, en canvi, procedeixen d'Àustria.

Entre nosaltres van ser famosos els de la marca Gla, de Patricio Echeverría en Legazpia. Fini, tant la marca com la ‘dalla basca’, és una manera de dir, amb una boca més àmplia que la que ara venen. Encara hi ha segadors que els retenen com a tresors per a la competència, per considerar-los més adequats per a la nostra herba. Florentino diu que no ha aconseguit copiar els models aquí a Àustria al seu gust. No esmenti aquí còpies de la Xina.

El britànic Paul Kingsnorth, més conegut en temes ecològics, ha escrit en el costat de la seda que la desbrossadora ho té tot en contra. El soroll d'una moto, el fum i la pudor, la set de combustibles fòssils sempre, més perillosa, més ràpida de tallar, més molesta per al treball... Llavors, per què se li ha imposat aquest abominable atuell?

“No perquè les motosegas siguin millors, sinó perquè la nostra actitud amb la tecnologia ens porta a això. No es tracta d'eficàcia, sinó de religió: la religió de la complexitat. El mite del progrés ha pres forma de màquina. El plàstic sembla millor que la fusta. Els que es mouen molt més que els que es mouen inerts. Els brunzidors eren millors que els silenciosos. Els complicats millor que els simples. El nou val més que el vell. El que comprem és que ens adonem o no”.

Però, com encara no s'han inventat les màquines d'afaitar silencioses, cada vegada són més les gents que tornen a la seva eterna sega. Al marge dels parafernàlies dels esports rurals, han començat a aprendre a segar els veïns dels carrers que han començat a fer horticultura, els que volen mantenir neta alguna parcel·la heretada dels seus pares, així com els empleats públics que treballen en obres públiques en alguns municipis d'Europa.

La notícia també arribarà a Euskal Herria. Tal com es va demostrar que la bicicleta pot ser un avanç per a una ciutat moderna, alguna vegada ens adonarem que la dels motoristes Profunda i Stihl Sega també ha estat una qüestió de moda. Potser la conseqüència passiva de la mitificació d'eines de tecnologia complexa i d'alta despesa.