Veunac de Biarritz, Alzuri de Bidarte, González de Bokale i Olive d'Angelu (Lapurdi) s'han mostrat en contra de l'organització d'un únic Organisme Públic de Cooperació interlocal (HELP) en considerar que l'única estructura és "ingovernable". Quan conversem amb Nicolás Blain, l'edicte de l'alcalde no havia estat publicat. Hem tornat a parlar amb el portaveu comú a aquest tema: “Com és possible participar en les manifestacions a favor de la Col·lectivitat Territorial i ara en contra? En la fase en la qual vivim es poden adoptar dues postures: A favor o en contra d'Ipar Euskal Herria, però no hi ha terme mitjà. Cal obrir un camí de tall democràtic i pactat per una àmplia majoria. Aquesta actitud dels qui han participat en els debats dels últims mesos és inacceptable”. Aquestes paraules de Blain sobre l'acta de quatre acusats. La conversa la vam sostenir immediatament abans d'ells.

Què està fent la plataforma Batera? La seva tasca sembla haver-se refredat.

Sembla que sí, però no és així. En els últims deu mesos no ha aparegut en públic, però estem treballant intensament: Els Consells de Desenvolupament i Electes, la Cambra de Comerç i les Assemblees Interpueblos. Aviat sortirem a la plaça.

La situació política d'Ipar Euskal Herria està a favor de les línies de Batasuna?

Sí. I no sols pels resultats obtinguts pels abertzales en les votacions, sinó perquè en la resta de partits s'ha imposat una línia que no és jacobina. Els jacobins no són en els seus càrrecs, almenys en la seva majoria. S'ha donat una espècie de fractura. Avui dia, 110 alcaldes donen suport a les reivindicacions de Batasuna i el nombre d'eleccions s'està incrementant amb les eleccions

De la reivindicació del Departament es va traslladar a la Col·lectivitat Territorial. Ara es demana la Mancomunitat. Els ciutadans són conscients de les raons dels canvis?

Al meu mode de veure, sí. En la consulta de 2010 van participar més de 35.000 persones. “Estàs a favor o en contra de la Col·lectivitat Territorial?”, van respondre amb optimisme. Allí es va produir la corba. Posteriorment, hem treballat la pedagogia en els fòrums públics. En Anartean, en 2013, portem la iniciativa als carrers de Baiona i Maule ajuntant a milers de persones. No obstant això, l'ex primer ministre Jean-Marc Ayrault va dir que “a França no es crearà una institució d'estatus especial”. El Govern francès no ha volgut donar pas a la col·lectivitat territorial, sinó que va venir un "no rotund" des de París. Estudiem continuar competint amb París o aprofitar les oportunitats que existeixen per a donar resposta a les nostres demandes a través del dret públic actual. Els membres d'Elkarrekin hem prioritzat la creació d'un Col·legi Públic únic per a l'estructuració política d'Iparralde. Mantenint sempre l'objectiu de la Col·lectivitat Territorial, ja que aquesta estructura és la més democràtica, la més comprensible per al públic.

Els governs ocasionals obstaculitzen la labor dels bascos.

Per molt que ens obstinem a ser optimistes, en el context actual, la Col·lectivitat Territorial no l'aconseguirem en 25 anys. El Jacobí Jean Grenet deia que “el primer partit a França no és la dreta o l'esquerra, sinó el jacobí”. Per tant, no és qüestió de partits. En l'Assemblea Nacional de París la majoria està composta per jacobins. Quan apareix la paraula Euskal Herria bloquegen el camí. No participen en el debat, però es presenten en l'Assemblea per a votar en contra. Evidentment, no volen institucionalitzar Euskal Herria.

Podria la Mancomunitat portar la forma d'institucionalització d'Ipar Euskal Herria?

L'Herri Elkargoa és un primer pas. Evidentment, aquesta estructura té mancances. Som conscients que ens trobarem amb els límits de l'immens. Aquestes estructures institucionals, en línia amb el dret públic francès, tenen tan sols 20 anys d'existència. Ara s'està estabilitzant d'alguna manera. No obstant això, nosaltres hem de palpar i aprofitar aquesta espècie d'institució. Som 158 pobles i hem de demostrar que som capaços d'articular un projecte territorial coherent. Per a començar, recollir i equilibrar l'interior i el litoral. Mostrar que el basc i la cultura basca necessiten d'una estructura.

Quina és la lliçó després de l'Assemblea General del Consell d'Electes de l'1 de juliol? Quina és la tasca?

Hem de trobar unes diligències que s'adhereixen al dret francès per a conformar l'estructura institucional d'aquí. El Govern ha donat aquest encàrrec al prefecte de Pau. El lehendakari ha ordenat al prefecte que enumeri els mitjans institucionals que existeixen per a Ipar Euskal Herria. El prefecte va fer quatre o cinc propostes. Aquests es troben en la reforma territorial que s'està desenvolupant en la línia de la llei NOTRE i que poden orientar l'organització de la Mancomunitat Urola Kosta. Fins ara s'han necessitat més de 5.000 habitants per a crear un Col·legi Públic. Segons el text votat al juliol, a partir de 2017 seran necessaris 20.000. Aquest és el principal canvi per a Iparralde. De fet, ara hi ha deu Col·legis Públics: dues aglomeracions i vuit Col·legis Públics. Per contra, set de cada deu no compleixen amb el rang de 20.000 habitants. En aquests moments, el prefecte està treballant per a canviar el mapa dels col·legis. El nostre objectiu és la creació d'un Col·legi Públic únic en substitució dels deu col·legis públics.

El prefecte pot ajudar a això?

El prefecte ha considerat que s'ha d'aplanar el camí de la Mancomunitat Única d'Iparralde. Amb ell desapareixerien els deu col·legis actuals. Caldrà veure com s'organitza la nova estructura en els pròxims 5-10 anys, perquè no es retalli en tampa de les estructures existents en l'actualitat, ja que aquests col·legis públics aniran desapareixent. Els Col·legis Públics estaran constituïts per les Cases Rurals, d'acord amb la normativa de dret públic.

Quins poden ser les dificultats o mancances en la constitució de la Mancomunitat?

Les mancances o els errors es manifesten especialment entorn de la governança.Les preguntes són: Qui seran els triats? Les atribucions dels electes. Com s'organitzarà la fiscalitat? Avui dia no estem en condicions de fixar amb exactitud les seves respostes. No obstant això, alguns electes, davant aquests escassos detalls, voten en contra i bloquegen el projecte. L'actitud és molt perillosa. No veiem amb claredat ni ajuda el seu comportament.

Existeix el risc de bloqueig?

Sí. Si en aquest moment decisiu del procés no s'inicia la voluntat de la Mancomunitat única, es buscarà una nova sortida. Organitzar tres Col·legis, per exemple. El prefecte va dir això. Si el nostre territori s'articula d'aquesta manera, el risc és enorme. Ja que les aglomeracions costaneres sobreviuran, la relació directa amb Bordeus serà treballada per elles. El debat s'ha polititzat molt. Si l'ordenació del territori es fa en funció del nombre d'habitants, els actuals Col·legis Públics de la costa recaptaran més diners que els de l'interior, quedant els Col·legis Públics de l'interior en un segon pla.

Si es creessin tres Col·legis Públics, no seria una institució conjunta.

El Col·legi Públic és el Pla A. Si això no es dugués a terme, hi hauria un pla B: tres o quatre col·legis públics. Si es dugués a terme el pla B, podrien organitzar una espècie de coordinació entre les grans ciutats de l'aglomeració. Nosaltres estem en contra d'això, perquè podia assumir l'estatus d'estructura d'un Sindicat Mixt. En 2010 es va descartar aquesta via. El Sindicat Mixt no té competències, no gestiona diners, no té fiscalitat. Aquesta estructura va ser rebutjada per ser massa feble. No té fonament per a intervenir el nostre futur. Els unitaris no ho veiem adequat. Segons el prefecte, el Col·legi Públic és un o tres o quatre col·legis públics. El risc és aquí, inclòs el risc que l'interior –món rural– es quedi enrere.

Els alcaldes de dues aglomeracions (Angelu/Biarritz i Sant Joan de Luz/Hendaia) no van assistir a l'última Assemblea General dels electes. No és bon senyal.

El prefecte prioritza l'ús de l'estatut o estatus de les aglomeracions per a constituir una Mancomunitat única. El prefecte ha proposat als alcaldes de les aglomeracions que comparteixin el seu estatut i la seva estructura entre 158 localitats. Jo entenc que sigui una proposta valenta i perjudicial compartir amb els altres els mitjans que tenen avui dia. Per això cal simular una solució. Perquè els experts que estan en procés d'estructuració no descarten organitzar l'estructura de l'Espai Urbà. I, per exemple, els electes de les dues aglomeracions de Baiona i Sant Joan no renunciarien a aquesta solució.

El cap del departament, Jean-Jacques Lasser, ha afirmat que té dubtes sobre el procés que s'ha obert. No obstant això, ha estat fins a dates recents president del Consell d'Electes.

Lasser, que no ha participat en la votació de l'1 de juliol, es trobava en el Palau de la Generalitat. Pel que sembla, el càrrec de cap de Departament pot implicar dificultats, ja que ha estat president del Consell d'Electes. Fins ara hem desenvolupat totes les reflexions sota el seu càrrec. Quan vam proposar la Col·lectivitat Territorial era el cap dels electes. Ara li plantejaria aquesta pregunta: “És vostè partidari o no d'una estructura única a favor d'Euskal Herria?”. Que té dubtes? En els últims mesos no apareix com solia fer-ho quan era president del Consell d'Electes. Potser llavors no era del tot convençut, perquè va entrar amb interès en aquest procés polític. En qualsevol cas, ara ha d'aclarir la seva postura i, si és coherent, secundar-se en la mateixa opinió que abans tenia. Avui dia, tot en joc està més enllà del partit, més enllà de la carrera política de cadascun. Lasser hauria de reflexionar així. Està bloquejat per imatges. Ha de fer l'alta, l'espera.