“De la mateixa manera que la POLICIA ha agredit físicament a la gent, entenem que és un atac directe al procés de resolució. La violència no fa més que empitjorar les coses”, són paraules d'Antton Seychal, membre de la comissió creada en Ortzaize (Baixa Navarra) en relació a l'operació de la policia francesa contra el desarmament d'ETA.

“La violència no fa més que empitjorar les coses”. Quantes vegades hem escoltat, però dirigit a ETA: “La violència no és el camí”, “no representeu a la societat basca”, “si deixeu les armes, tot és possible”, “les armes a canvi dels presos”, “en democràcia es pot aconseguir tot”, “ha acabat l'època de la lluita armada…”. Solen escoltar-se des de la dreta més dura d'Espanya fins a l'esquerra abertzale, per boca de polítics de tota mena.

Evidentment no era cert. Com el recentment mort Javier Krahe cantava “home blanc parlar amb llengua de serp”. La història és aquí, per descomptat, sense poder eliminar-la i davant la societat basca cadascú haurà de mantenir la seva pròpia càrrega, però ja no val la pena treballar al tren que ETA ha perdut. Ja és hora de parlar dels trens que la societat basca està perdent davant la pau.

Una vegada més, la lliçó procedeix de les terres del Nord:El poble d'Ortzaize ha pres el relleu de la Conferència Humanitària de París i, en aquesta ocasió, Grazi Etxebehere ha traslladat als quatre vents el gest humanitari i polític de fer costat a tots dos membres d'ETA. La infermera jubilada d'Ortzaize ha estat detinguda i processada per albergar i ajudar a dos etarres que volien lliurar les armes.

Les forces de seguretat franceses van colpejar als ciutadans que van protestar en el marc de l'operació antiterrorista a França. I més tard, 600 veïns van convocar una manifestació dissabte que ve en Donibane Garazi en protesta per la guerra i en defensa de la pau. Tot això no en Hernani, Arrasate, Errenteria, Casc Vell de Bilbao o Pamplona, sinó en un poble de 694 habitants de la Baixa Navarra.

El Govern Basc va respondre per boca de JOSU ERKOREKA: “A ETA no li convé retardar els passos a donar”. I igual que Mariano Rajoy, va afegir: que les armes es lliurin i es dissolguin com més aviat millor. I es va acabar. Els signants del procés d'Aiete i els representants del PNB en la solució ordenada abandonen una vegada i una altra tota la càrrega d'aquesta sortida sobre ETA i els presos. El lliurament de les armes, la seva dissolució i una visió autocrítica del passat són les principals concepcions de la sortida ordenada que fins ara mostren els jeltzales.

Però la realitat també mostra altres situacions: Arnaldo Otegi i la resta dels empresonats de Bateragune van ser empresonats per donar suport al procés d'ETA d'abandonar la lluita armada. Va ser molt criticada per la majoria de la societat basca i se'l va considerar anti-justícia. L'Audiència Nacional també va citar l'any passat a declarar als intermediaris del desarmament Ram Manikkalingam, Ronnie Kasrils i Chris Maccabe, que acompanyaven a ETA en el seu procés de desarmament. El lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president del Govern Basc, Jonan Fernández, van acudir a Madrid per a donar-los suport. El desarmament d'ETA, tal com ha ocorregut ara amb Etxebehere, s'estava duent a terme en col·laboració. És comprensible que el PNB demani a ETA el desarmament i la dissolució, això és el que sempre ha fet; el que no és comprensible és que es mostri tan silenciós davant l'actitud agressiva de Madrid i que la sortida ordenada s'equipari als moviments unilaterals d'ETA.

A Pamplona també s'han recuperat diversos espais de dignitat en els santfermins, no sols perquè la ikurriña hagi estat a l'Ajuntament, sinó perquè no hi ha hagut cap mena de pallissa ni detenció i perquè s'ha demostrat que sense violència legal tot va millor.

L'única sanció va ser la que va rebre el propi alcalde Joseba Asiron el passat 7 de juliol, quan la forta xiulada de l'ombra va envair la plaça de toros. Quan des del Sol es xiulava a Yolanda Barcina, ara es tractava dels xiulets que es deien per a no polititzar les festes. Es va comentar que l'Ajuntament de Pamplona estava polititzant també amb la imposició de la ikurriña; des de la seu pública més miserable, desenes de banderes espanyoles suspeses a quatre vents tots els dies a Pamplona, com si anessin neutres.