Diuen que estan d'acord amb les mesures de protecció recollides en la llei del fracking, però encara així es van abstenir.

Crèiem que hem perdut una oportunitat històrica per a completar millor la llei, imposant a les tres mesures restrictives que s'han aprovat una moratòria d'entre cinc i vuit anys que nosaltres proposem. El punt de partida era que els antecedents estatals (Navarra, Cantàbria, La Rioja...) són totalment prohibits i que Madrid, a través del Tribunal Constitucional, els ha anul·lat tots. La proposta que portava la plataforma Fracking Ez era també així, per la qual cosa teníem la percepció que aquesta no era la més adequada. Havíem d'analitzar bé les mesures que es podien prendre davant el fracking. I crèiem que el suport seria major, afegint la nostra moratòria a l'aprovat, a pesar que jurídicament hagués augmentat la inseguretat.

Què hauria estat de la moratòria?

Primer, forçar al Govern. Després es veuria, i es veurà, amb el que s'ha aprovat, si l'Estat vindria a dir que aquesta llei traspassava l'àmbit competencial de la CAPV. Per a evitar-ho, la proposta de moratòria es completava amb una nova mesura: la creació d'un comitè científic en el qual participi també l'Estat.

Per què la moratòria podia portar seguretat jurídica?

Tot el que hi ha sota la terra és propietat de l'Estat. A ell correspon, i no a ningú més, fer legislació sobre aquest tema [per això han estat anul·lades les lleis prohibitives dictades per diverses comunitats]. La moratòria, que l'Estat podia considerar prohibida, i sobre la base d'això la derogació de la nostra llei, és el que hem dit per a evitar-ho, que la moratòria havia de ser per un termini determinat i en col·laboració amb l'Estat.

Se'ls acusa que la proposta de moratòria no era més que un intent de guanyar temps.

Sí, i perquè venia l'època de les eleccions hem volgut alentir el debat i retardar el més possible l'aprovació de la llei. La nostra intenció no ha estat més que el rigor. Guanyar temps? Bé, sí. Cal tenir en compte quin és el punt de partida: La CAB compta amb una gran dependència energètica, entorn del 93%, i a penes compta amb recursos. No es pot tancar cap porta. El fracking ja no té bona pinta, però vegem com evoluciona la tècnica. I en aquest sentit, és millor que el control dels recursos energètics estigui en mans públiques que en les empreses privades. També se'ns acusa que si el PNB, com a partit, veia clarament la necessitat d'una moratòria, bastava que el Govern no promogués el fracking. Però si ho féssim així sempre, aquí no hi hauria llei per a res, i tots ho guiaríem sense permís, per exemple. Per a què hem aprovat la Llei d'Habitatge si el govern pot adoptar mesures pel seu compte? Cal obligar al Govern Basc per llei perquè garanteixi bé la protecció.

No es pot establir una prohibició, el que passa és que la llei aprovada impedeix el fracking. La plataforma també s'ha mostrat satisfeta per la posada en marxa d'aquest projecte.

Nosaltres també hem admès que la llei és un avanç, la societat està més protegida ara, per això ens hem abstingut. Jo crec que el nom de la llei el defineix perfectament: la llei de mesures complementàries per a protegir el medi ambient en el procés d'extracció d'hidrocarburs no convencionals i en el fracking. És el mateix títol que la Iniciativa Legislativa Popular original, i crec que va ser la plataforma Fracking Ez la que va encertar de ple en això. Una altra cosa és que amb els articles originals la llei hagués recorregut un camí molt curt, com s'ha vist en altres comunitats autònomes. Per contra, aquesta llei s'inscriu dins de l'àmbit competencial que també tenim en la CAPV. Caldrà veure, no obstant això, com reaccionarà l'Estat.

Suposem que la seva proposta ha estat acceptada i que el comitè científic que ha estudiat el tema amb una moratòria esgotada de cinc o vuit anys –caldria veure qui l'integrarien– afirma que les tècniques d'extracció d'hidrocarburs no convencionals són segures. Però la llei dificulta el seu ús.

Les tres mesures aprovades són molt genèriques. “Si pogués contaminar”, “si pogués ser perjudicial”… Una tècnica de futur, ja sigui fracking o frucking, si fos segura, no vulneraria la llei. Però, per descomptat, aquesta seguretat hauria de ser provada. El que de moment és clar és que, encara que no estigui escrit en cap lloc, existeix alguna cosa que es diu consentiment de la societat. I el fracking va perdre aquesta aprovació a l'octubre de 2011, quan Patxi López va anunciar a Texas que aquí hi havia gas per a 60 anys. Des de llavors s'ha estès en la societat basca una opinió sobre el fracking, que ha perdut credibilitat i que difícilment podrà recuperar.

Dins del PNB, en els últims mesos s'ha produït un canvi d'actitud cap al tema.

No hi ha dubte que tot el que hem viscut des de 2011 ha estat necessari perquè tots i totes acabem prenent una actitud. És evident que el PSE i el PP basc no són els mateixos de fa dos anys pel que fa al fracking [ tots dos han votat a favor de la llei]. I el PNB d'avui tampoc és de 2011.

Algunes anàlisis apunten al fet que aquell pompós anunci de Texas des del punt de vista del PNB va ser el major error del Govern de Patxi López, que va frustrar el que s'estava fent en secret des de l'època d'Ibarretxe. En cas contrari, potser estaríem a punt de fer les primeres perforacions.

Pot ser que així sigui. Però els que diuen això, una vegada més, no han tingut en compte el principal problema: necessitem un coneixement exacte dels nostres recursos, i per a això cal investigar, això és el que fa un govern responsable. Jo no critico que el Govern d'Ibarretxe hagi buscat hidrocarburs i, més encara, avui, al juliol de 2015, crec que la societat pública SHESA és absolutament necessària, perquè vull el control de la transició energètica a les mans públiques. Això sí, el govern d'Ibarretxe havia d'investigar, però no a qualsevol preu. La crítica que jo puc fer a aquest govern és la mateixa que va provocar la indignació de l'Ajuntament de Kuartango (per cert, en mans del PNB): que van rebre a través del butlletí oficial el projecte de construcció de dos pous en les seves terres.

Des de la volta del PNB a Lakua, el Govern Basc ha dut a terme els projectes de fracking. Què creu vostè que ha de fer ara?

Caldrà consultar-los. En qualsevol cas, a què ha de parar esment el Departament de Desenvolupament Econòmic? Al text que està escrit en la llei, o a la voluntat de la ciutadania, perquè els partits polítics no tenien una altra forma que la que han expressat amb aquesta fórmula? El significat del que hem dit tots els partits, excepte UPyD, és clar: aquesta aturada. Què farà el Govern? Ja veurem.

No es pot creure que no hagin tingut coneixement de les intencions del Departament de Desenvolupament Econòmic mentre han debatut sobre el tema en el PNB.

I qui t'ha dit que no ho vam tenir? El Govern Basc sempre ho ha dit clar: té una societat pública d'anàlisi d'hidrocarburs i ha volgut continuar investigant. El PNB ha estat el que, després d'una reflexió, ha aconseguit un acord intern per a proposar una moratòria de cinc anys. I aquest acord s'ha materialitzat tenint en compte tots els components i vèrtexs del partit. El Govern –ja sigui d'Ibarretxe, de López o d'Urkullu– té l'obligació d'investigar, i a uns altres ens correspon posar límits, uns altres li direm “investigar sí, però no a qualsevol preu”.

Ha esmentat abans la necessitat de mantenir els recursos energètics sota el control de l'administració pública. No obstant això, en els projectes previstos a Àlaba, la participació de la societat pública SHESA era inferior a la meitat, la majoria de les empreses estatunidenques.

Europa no té a penes tecnologia en el camp dels hidrocarburs, i en aquest sentit estem sota el domini estatunidenc. És veritat que la participació pública és menys de la meitat, crec que al voltant del 40%, però no hi ha dubte que la participació pública té un pes específic. Una empresa nord-americana no vindrà aquí a fer negoci, encara que el percentatge sigui major, si s'oposa al govern d'aquí. Per tant, el control públic existeix. En aquest sentit, hi ha un tema que la plataforma Fracking Ez hauria d'analitzar amb més rigor: l'estat atorga permisos per a investigar hidrocarburs i els concedeix en exclusiva. Una vegada constatat que en un lloc existeix un recurs susceptible d'explotació rendible, l'Estat prioritzarà l'explotació a qui l'hagi investigat, però si el ritme d'extracció no és prou ràpid com per a això, podrà llevar la concessió i donar-la-hi a un altre. Aquest és un altre element que els bascos diguem: on ha d'estar aquest recurs? Mentre no es generi la tècnica adequada, baix terra. Perquè la pregunta principal no és si hi ha gas, fa temps que sabem que hi ha gas!, la pregunta és quant gas som capaços d'extreure amb una tècnica determinada. Per tant, la recerca ha de realitzar-se amb una tècnica que permeti l'explotació en condicions segures. I les condicions d'avui no són les més adequades, entre altres, perquè a Àlaba s'haurien de fer prop de 800 pous. Una barbaritat.

En el debat del 30 de juny vas dir que hi havia dues opcions sobre la taula: la que finalment es va aprovar, és a dir, tres mesures restrictives, i la que tenia, les tres mesures més la moratòria. També deia que lamentablement no se'ls podia preguntar als 100.000 ciutadans que van signar la Iniciativa Legislativa Popular que preferien. Creu que estaran satisfets amb l'aprovat?

No sé què pensa cadascun d'aquests 100.000 –per cert, jo soc un–, però és clar que l'esperit del que s'ha aprovat és impedir el fracking. Si el Govern Basc fa cas a això, és molt clar el que ha de fer: mantenir aquesta tècnica tancada.

Per fi tenia guardada la pregunta, però m'ha avançat. Per tant, ets dels 100.000 signants.

Sí. Soc d'Izarra i he estat alcalde del meu ajuntament, d'Urkabustaiz, durant setze anys. El meu poble s'assenteixi sobre enormes aqüífers que s'han conservat gràcies a costums i normes molt antigues. Per això vaig signar.