Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Harrak har

Baratzean lagun kuadrilla ikaragarria dugu. Zorri eta kotxinila janez egiten duen garbiketa asarrea dela eta, amona mantangorria hizpide izan dugu azkenaldi honetan. Ez da bakarra, ordea, ezta bakana ere. Antzeko lana egiten duen lagun mordoa dugu.

Ipurtargiaren kumearen dieta baratzezainaren gustukoa da: bareen eta barraskiloen kumeak janez hazten da. Kume kumejaleak. Ipurtargitxoak listu berezia sortzen du; harekin baretxoak eta barraskilotxoak sorgortzen eta desegiten ditu. Ondoren, koitadutxoak lasai asko xurgatuko ditu, xurrup. Karaboak ere jaten ditu bare eta barraskilo ttikiak. Berehala ezagutuko duzu intsektu hori: gainaldea distiratsua, metalezkoa balitz bezalakoa du. Handia da, eta proportzioan jan behar, ttiki horiez gain har, beldar, krisalida, pupa, ninfa... asko behar.

Zimitza da beste intsektujale aseezin bat: har, zorri, akaro... Josu Larrañagak bere Natura eta Euskara, paisaiaren bi alderdi blogean izen pila jaso zuen, eta zimitza izenaren etimologiaz dio J.A. Mogelek,1802. urte inguruan idatzitako Peru Abarka eleberri txukunean, etimologia bitxi hau eman zuela: “Tximitxa edo imitxia esaten da tximurtxi, edo imurtxi egiten dabelako”.

Satitsuak ere asko behar du bizimoduari eusteko. Bere pisua adina jaten nahikoa lan badu: intsektu, barraskilo, bare... Asko dagoen tokietan bizi behar, bestela jai.

Trikua ere bereziki zaindu beharko genuke baratze inguruan. Bere gautxori ibilaldietan batez ere barraskilotxo, bare, ipurtsarde, har eta intsektuen buxkan arituko da, usaimen aparta baliatuz.

Satitsuak triku eta zimitzak ipurtargi, baratzeko laguntzaile onenak hegaztiak dira: irriu, pirripio, txinbo, urretxindor, zata, argo-oilar, amilotx, saguzar, zozo, birigarro, artzandobi, txantxangorri, mika, eskinoso... Azken horien familia batek, adibidez, udaberri-uda sasoi batean, bestela intsektu bihurtuko liratekeen milioi erdi bat har jaten du. Harrak habietako mokoetara.

Armiarmak ere lagun dira. Sarea egiten dutenak, eta egiten ez dutenak ere. Sarean, hegan doan eltxo, zorri... Denetik biltzen da. Saregabeak zortziankan korrika segitu eta gainera salto eginda harrapatuko ditu intsektuak.


T'interessa pel canal: Bestelakoak
2020-06-25 | Garazi Zabaleta
Llúpol ecològic produït en els caserius del País Basc
El projecte Euskal Lupuloa té el seu origen en un col·loqui col·loquial en el qual un amic que fa set anys elaborava cervesa li va dir que era impossible que la cervesa fos realment autòctona perquè no es produïa llúpol al País Basc. “Jo soc baserritarra i sempre he... [+]

2019-07-08 | Jakoba Errekondo
Lluna de caragols i bavoses

Anit vaig sortir tranquil i a caçar caragols. Després del bell dia, el cel s'havia buidat completament i tot apuntava al fet que la rosada era bella. Amb l'esperança d'aquesta humitat, vaig sospitar que el nostre parell, caragol i serè, sortiria a passejar.

Ho vaig agafar, ho... [+]


2018-03-01 | Jakoba Errekondo
La llengua des de la terra

Existeixen altres vies que van més enllà de l'agricultura ecològica. L'ecològic, en els nostres dies d'avui, només significa que compleixen amb una normativa. És un gran avanç respecte a l'agricultura tradicional industrial o capitalista, però no és un destí per a alguns... [+]


2018-01-16 | Iñaki Sanz-Azkue
La recepta secreta d'Antonino Pagola
Quan la sidra i el llúpol de cervesa es barregen...
La mescla de llúpol i sidra que s'utilitza per a elaborar la cervesa és especial. Sabor, frescor i identitat, segons es diu, són tres. Té un gran èxit als Estats Units i el Canadà, i a Galícia també han tret poma autòctona i amb llúpol exterior. Al País Basc, no... [+]

2017-01-11 | Iñaki Sanz-Azkue
Llúpol de cervesa al País Basc: Passat o futur?
El llúpol no és qualsevol planta. El llúpol és una planta especial i té petits secrets ben guardats. De fet, a l'interior de la flor femenina del llúpol s'amaga el secret per a fer la millor cervesa: la lupulina. II. Després de la Guerra Mundial, quan van aparèixer en les... [+]

2016-01-14 | Jakoba Errekondo
Límit a la por

Cada vegada es veuen més moderns materials en les hortes. Aquest horticultor els ha canviat a l'hivern per a menjar cols a la primavera. Les plantes grassonetes són bladeres per a caragols i bavoses, un aliment tendre. Però tubs de plàstic ondulat, ampolles d'aigua de cinc... [+]


2015-12-09 | Jakoba Errekondo
Campana dels bous

Quantes hores han passat els nostres pagesos en la misèria del que ve del cel? I els que hauran de passar. Mai perdrà aquesta por al que pugui succeir amb el temps, s'amagarà, s'allunyarà, es ventarà, però no podrà apartar-se per sempre.

Hem preparat una bonica gira per... [+]


2015-11-12 | ARGIA
L'Horta Viva
Irauntza i la revolució
Jon Sarasua

M'he fixat en un racó de l'horta de Jacob. Joxean Artze ens fa el bufó per la contraportada i Nemesio Etxaniz pel seu plec. Koldo Izagirre, Lauaxeta, Montoia, Juan Kruz Beloki, Borges o Xabier Lete són uns altres dels grans que es poden trobar en el fons de l'horta... [+]


2015-11-04 | Jakoba Errekondo
Horta per a viure
Román Martínez Uribarren i Arantza Ozaeta Elortza, des d'Aramaio: "El transeünt rural ha volgut satisfer el seu coneixement en el món de les causes de les coses"

Les i els transeünts que ens hem llançat a un nou món, hem hagut de fer front a diverses dificultats que ens han fet gaudir. Mancant una àvia que parla a les plantes, mancant la imatge d'un avi que s'està xopant en el moment adequat… Hem sentit la necessitat d'una... [+]


2015-02-05 | Jakoba Errekondo
Baratzea

Baratzea eskola paregabea da. Bertan gauza mordoa ikas daiteke. Baratzerik gabeko eskolarik ez litzateke ametitu behar. Ariketa, elikadura, biodibertsitatea, paisaia kulturala, genetika, garaian garaikoa, belaunaldien arteko trukea, lurraren eta gure osasunaren arteko loturak,... [+]


2014-12-11 | Jakoba Errekondo
Legitto-herba i criança

Enguany m'ha tocat fer una nova parada en la ruta dels dòlars de tardor. Vaig trobar l'almàssera per casualitat. Almàssera de txakoli. M'han convidat a Lekeitio, a una horta. Encara que sembli mentida, m'han lligat des de la terra a Lekeitio, no des de la mar.

Antigament el... [+]


2014-07-15 | Jakoba Errekondo
Bardeo

Perquè les mongetes i les mongetes creixin i s'allarguin amb les lianes a la dreta, se'ls col·loca una marró en la nostra, en aquest costat de Beterri. El pal, la vara, la forqueta, l'arba... Té molts noms. He trobat un “pordón” que no puc trobar la paraula “marró” en... [+]


2014-04-15 | Jakoba Errekondo
Menjar-se
L'horticultor necessita ajuda. Es veu sovint l'actitud hindú d'Agrònom: jo soc enginyer i la terra donarà el que jo vulgui, quan vulgui i com vulgui. És més fàcil de reconèixer que necessitem amics. De l'orgull de l'agronomia, el rancor no ve més que sobre el repudi. En les... [+]

2014-04-10 | Jakoba Errekondo
Uzta ospatzeko

Baratzezaintza puri-purian da. Baten batek esana du: zoriontsu bizi nahi baduzu, baratze bati ekin eta heldu. Zoriontsuago bai, baina nekatuago ere badabiltza nire inguruko baratzezain berriak. Ni, jakina, gustura nabil, bizigarri ederra da noranahi zabaltzen ari den giro hau... [+]


2013-05-16 | Jakoba Errekondo
Latxortena

El fruit és el cim de la planta. Les que necessita per a viure l'arrel, la tija i la fulla. Quan genera més aliments dels necessaris, engreixen les reserves. I una vegada madurat, si té suficient aliment a la mà, tendirà a augmentar. La majoria de les plantes reproductores... [+]


Eguneraketa berriak daude