En els campionats per a nois i noies s'apunten sobretot els nois.

Garazi Lizarraga: Sí, i això mateix pot desanimar d'alguna manera la inscripció. És un cercle viciós: veus la llista i tots són nois, sembla que és un campionat de nois, no mixt.

Alba Sistiaga: I si ets una noia penses que no estàs al mateix nivell, que no estaràs a l'altura, que pots quedar molt vergonyós...

El doctor G. L.: No estem acostumats als esports mixtos. A partir d'una certa edat els nois ens separen dels nois i les noies amb les noies, i a partir d'aquí no tens opció de jugar esport mixt, excepte en aquesta mena de competicions populars, però com abans no has treballat per a jugar amb els nois, quan apareix la possibilitat d'esport mixt no fas aquest pas. Si els nois i les noies estiguéssim acostumats a jugar junts, ens prendríem d'una altra manera aquest tipus de competicions. És a dir, que cal preocupar-se: perquè les noies s'apuntin a aquests campionats amb normalitat, cal començar a practicar l'esport mixt en la infància i continuar treballant a mesura que vagin avançant.

A. P.: Sí, perquè a vegades les capacitats físiques són límit, però no sempre en funció de la modalitat esportiva. En el campionat de pala, per exemple, els nois tenen més força que nosaltres, però en moltes ocasions són més importants que la força la tècnica, la destresa, la manera de veure el punt…

Què pot aportar l'esport mixt?

A. P.: Per exemple, segur que els equips de noies i els de nois entrenen de diferent manera, en els mixtos pots fer-ho dels dos, i això és positiu. En lloc de jugar només amb un col·lectiu limitat (en aquest cas sol amb nois, o només amb noies), si joc amb tots, serà molt més enriquidor, i aprendré molt més de tots, l'experiència serà més àmplia.

El doctor G. L.: Com en la vida. Aporta a la nostra relació.

S'animarien més noies a la competició si es fessin categories separades per a nois i noies?

El doctor G. L.: Jo al principi vaig pensar que fer dos nivells podia ser adequat per a distingir els que són molt bons i els que no són tan bons i per a jugar al seu nivell, i per a evitar-los, encara que no és una tendència general, arribar una parella i “trepitjar” a vostè, sense tot just deixar ni una oportunitat per a fer punts i jugar. Però després em vaig adonar que això és crear guetos i que el campionat popular ha de ser mixt i obert perquè tothom jugui amb tots, perquè nosaltres també volem jugar contra les bones parelles. Però volem jugar, i per a això, aquestes bones parelles han de baixar la categoria o no donar tot en el frontó.

A. P.: De fet, és un campionat popular d'unes festes, no un campionat professional, i una gent no el té molt clar.

La competitivitat continua sent cosa dels homes?

A. P.: Bé, nosaltres també som molt competitius, encara que sabem que no estem a la mateixa altura.

Quin objectiu us proposeu?

El doctor G. L.: El nostre repte és arribar a fer 10 punts.

Hi ha diferents maneres d'entendre la competitivitat?

El doctor G. L.: Crec que sí, perquè encara que nosaltres siguem competitius hi ha uns altres que viuen de manera diferent, tan competitius, tan extremes, que no et deixen ni una miqueta, prefereixen l'avaria abans de jugar. I nosaltres entenem que hi ha altres valors per sobre de la competitivitat; preferim que les dues parelles puguin jugar i que les altres parelles també es diverteixin. La competència extrema és una tendència general: també participem en el torneig de futbol que organitza el Gaztetxe, som les dues úniques noies, i molts nois juguen com si fos vital. A través de la televisió recollim el model de l'esport professional i diria que té molta influència, la competitivitat és gran en les competicions amateur de qualsevol poble.

A. P.: Nosaltres venim a jugar, no ens hem inscrit en el campionat per a no tocar la pilota… De totes maneres, en el cas del campionat de pala de Moscou, es manté el caràcter popular i qualsevol pot apuntar-se. Per què no s'inscriu gent nova? Això és el que s'hauria d'analitzar.

En mans de qui està el mantenir el caràcter popular de la competició?

El doctor G. L.: A la disposició dels participants i de les noves persones que participin. Hem de ser conscients de què es tracta d'un campionat dins d'unes festes populars, i que la filosofia i l'esperit d'aquestes festes també el vol i ha de mantenir el campionat. I si alguns juguen com a professionals, no animen a apuntar a gent nova d'un altre perfil…
A. P.: Però és a les nostres mans donar-li la volta. Tal com ens hem apuntat, si hi ha més noies, o gent d'un altre perfil, també donarem aquest caràcter a la competició.

En aquest sentit, els organitzadors del campionat han sumat una nota per a l'edició d'enguany. La nota diu així: “Recorda que és un campionat popular, que l'únic objectiu és passar-lo bé entre tots i conèixer-nos. Tots els jugadors hauran de jugar amb respecte contra les altres parelles, no és un campionat competitiu (això no vol dir que no es puguin jugar partits bonics i duros, per descomptat)”.

A. P.: És important subratllar-ho perquè els inscrits sàpiguen en què participen. No obstant això, és un tema que va més enllà de la tasca del campionat: l'educació i el treball previ és la clau per a adquirir consciència d'altres valors en l'esport.

Es tracta de la tercera edició de la Behobia-Sant Sebastià des que es va recuperar el campionat. En la primera vau participar tres noies, l'any passat només vosaltres. Quina experiència heu tingut fins ara?

A. P.: Ens ho passem molt bé. Sortim a competir, ens enfurim... Ja, ja, ja. Ens sentim a gust. No ens tracten diferent pel fet de ser dones. Alguns baixen el nivell perquè nosaltres tenim un nivell més baix, però no perquè siguem dones.
El doctor G. L.: I altres actuen amb una força extraordinària, a la qual no podem respondre. Quant millor sigui el tanteig, millor serà per al campionat. A nosaltres no ens han deixat mai a zero, però sí a una altra parella. Això és popular?
A. P.: Sí, hi ha de tot.

Què faríeu per a animar a més noies?

A. S: Per a començar, les noies estan molt menys en els frontons. Hem rebut una educació diferent i els nois s'han dirigit més a l'esport, les noies no. En les festes del nostre barri, per exemple, les noies estem organitzant el mercat, o dirigint jocs infantils.
El doctor G. L.: Tal vegada hauríem d'organitzar algun curs per a animar a les noies durant l'any al frontó, no precisament per a animar-les a participar en el campionat. Caldria treballar des del principi, hi ha un problema de fons: per què mai veiem jugar a pala en els frontons públics, en un poble de 61.000 habitants? El frontó continua sent un camp molt masculí. La nena, des de petita, veu sempre als nois en el frontó i a les noies en altres zones, i no es planteja anar al frontó, té un terreny estrany, no sent el seu lloc, perquè des de petita anem alimentant unes certes tendències. A això cal donar-li la volta.
A. P.: Veure més pilotaris en pilota en la televisió ajudaria, per exemple, a visibilitzar a les dones en el frontó i a animar a la ciutadania.
El doctor G. L.: Una altra manera pot ser que comencem com a organitzadors, dues noies, i encara que l'actual organitzadora té la mateixa sensibilitat que nosaltres i ho impulsa, per als de fora pot influir que la imatge que rebin sigui la nostra.
A. P.: No tinc tan clar... Cadascun és a la seva mà fer el pas i per a mi, per exemple, no és una limitació la participació de persones molt competitives. Entenc que hi hagi alguns que tinguin aquests temors, però els animaria que es llevessin totes les pors.

Sistiaga i Lizarraga són competitius, però per sobre d'això, les dues parelles prefereixen jugar i que la resta de la parella també es diverteixi. Repel·leixen les pors i animen a les noies a inscriure's en el campionat.