la Xina, a. C. 210. El primer emperador, Qin Shi Huang, va morir, demostrant que tots els seus esforços en la cerca de la vida eterna havien estat inútils. Amb l'esperança de trobar l'elixir de la vida eterna a l'illa de Zhifu, va enviar diverses expedicions a la recerca de la mítica muntanya de Penglai, a la qual va intentar arribar en tres ocasions. Així mateix, va posar a treballar als alquimistes de la cort en la cerca del camí per a evitar la mort. Durant segles, els alquimistes han vinculat el mercuri amb aquesta panacea, i també li donaven pastilles de mercuri a Qin Shi Huang.

Es creu que l'emperador va morir enverinat per aquestes píndoles d'immortalitat. No obstant això, durant la seva vida, va fer construir el mausoleu més espectacular de tots els temps, amb l'esperança de ressuscitar-lo, i va ser enterrat enmig de famosos guerrers de terracota, segons fonts de l'època, envoltat de rius artificials de mercuri. Encara que la tomba de l'emperador encara no ha estat oberta, els investigadors han trobat restes de mercuri en la rodalia del lloc. Però no tenen esperances de trobar a Qin Shi Huang amb vida.

Igual que el mercuri, la sang dels joves ha estat durant molt de temps l'elixir de l'eterna joventut. El fenomen dels vampirs també està vinculat a aquesta creença. El científic rus Aleksandr Bogdanov va realitzar diversos experiments amb transfusions de sang en el primer terç del segle XX. La sang dels joves estudiants s'havia injectat a persones majors, però la majoria de les transfusions les hi havia fet a si mateix. En els seus informes experimentals va escriure que se sentia més jove des que va començar a canviar la sang i que havia deixat de perdre el cabell. Bogdanov va morir el 7 d'abril de 1928, als 54 anys d'edat, després de rebre la sang d'un jove que portava malària. Bogdanov no va tenir molta sort, però la sang, en la majoria dels casos, no és tan tòxica com el mercuri, com han posat de manifest alguns ciclistes o membres de The Rolling Stones “betigazte ”.

L'or líquid també ha estat present durant molt de temps entre les pocions màgiques dels alquimistes. Diana de Poitiers (1500-1566), amant d'Enric II de França, era una amant d'aquest mètode. Segons les cròniques de l'època, la bellesa de Diana era incomparable i, malgrat morir als 66 anys, semblava molt més jove. En les anàlisis realitzades al cadàver en 2008 es van trobar grans quantitats d'or, per la qual cosa els experts creuen que la causa de la mort podria ser el metall preuat. Mig malament, perquè en aquella època la vida de 66 anys no era gens curta.

L'acte-momificació dels Sokushinbutsu o monjos budistes té darrere motius més espirituals, però el mateix resultat; companys que morien deshidratats per eternitat.

L'home sempre ha buscat la immortalitat, des de les momificacions de l'Antic Egipte fins a la criogenización actual. Però en tots dos casos estan a l'espera de la mort del subjecte per a aplicar el mètode. Per si de cas.