Ha estat dur aquest curs que s'està acabant en EiTB. Amb la calor de l'estiu han començat a pal·liar les programacions de les cadenes de la radiotelevisió pública basca, però altres alleugeriments, els de personal, han donat més pes al llarg del curs: en les ràdios del mig està en marxa la Convocatòria Pública d'Ocupació i, amb això, alguns professionals perdran el seu lloc de treball.

Entre ells es troben noms coneguts, veterans que han treballat durant anys en les ràdios d'EITB i periodistes més joves: Les decisions d'ajust de personal s'han vist afectades des dels 30 anys fins als 53 que té en l'actualitat.

A la fi de maig es van comunicar els acomiadaments als primers treballadors i al juny van abandonar la seu d'EITB a Bilbao. 29 persones en el primer cop. Altres sis en el mateix mes. I, gota a gota, els micròfons d'altres punts s'apagaran durant els mesos de juliol, agost i setembre. Els últims encara no saben quan hauran d'abandonar el treball, però sí que hauran de fer-ho. La decisió està presa des de fa 15 mesos, però ha passat gairebé un any fins que se'ls ha comunicat la data de l'acomiadament.

Durant aquest temps s'han dut a terme vagues, mobilitzacions i tot tipus de protestes. En el Parlament Basc també es va debatre la dimissió de la directora d'EITB, Maite Iturbe, per part d'EITB. I el tema ha estat inclòs en l'agenda mediàtica d'Hego Euskal Herria. Mal senyal, perquè els mitjans de comunicació estan per a donar notícies, no per a ser notícia.

Contractes de falsos autònoms

Els protagonistes d'aquesta història són 79 rostres i veus: Idoia, Iratxe, Iñaki, Haritz, Bego, Mikel… alguns dels indignats van cridar “La vostra votació, l'assassinat de la ràdio” en la seu central d'EITB a la fi d'abril de 2014, quan els representants del consell d'administració es van absentar de la reunió que va aprovar la Convocatòria Pública d'Ocupació. Els sis representants del PNB en aquest òrgan, quatre d'EH Bildu i un de LAB, un d'Eusko Ikaskuntza i un altre d'Euskaltzaindia van votar a favor. Els representants del PSE-EE i de l'Associació de Consumidors d'Euskadi van decidir abstenir-se i només els dos membres del pp es van negar a això.

Amb la posada en marxa oficial del procés, el debat que ja havia començat a sentir-se va prendre protagonisme: Una Convocatòria Pública d'Ocupació o un Expedient de Regulació d'Ocupació disfressada amb aquesta denominació? El procés que s'ha posat en marxa serà vàlid per a destruir llocs de treball o crear ocupacions de qualitat? En arribar a l'estiu de 2015, el debat no s'ha tancat, tants caps com opinions diferents.

Loreto Larunbe i Bego Yebra són dos dels professionals que perdran el seu lloc de treball i com a delegats del sindicat ESK, han estat persones molt actives en la lluita contra els acomiadaments. Han descrit el malestar que els ha causat aquesta situació immediatament després d'iniciar una conversa amb ells. “Imagina ser aquí i saber que la setmana que ve alguns dels treballadors que tens al teu costat aniran al carrer. I no obstant això, procura que no es noti directament. Si fas un altre treball és diferent, encara que siguis aquí en aquesta situació, has de parlar dues o tres hores, somriure… En aquest moment estem deprimits”.

A partir de la pregunta de com ha arribat el compte a aquest punt, totes les fonts apunten a l'any 2003. Jon Otegi, del sindicat LAB, ha explicat que l'origen del cas està en una modificació legal que va tenir lloc quan Andoni Ortuzar era encara el líder d'EITB: “La nova llei va obligar els treballadors amb contracte temporal a convertir-se en fixos, però a la direcció de llavors se li va ocórrer fer contractes comercials, és a dir, convertir-los en autònoms”. I van actuar en aquestes condicions, fins que uns anys després els inspectors de la Seguretat Social van posar la lupa en EITB. Segons Otegi, es va trobar “un pufo increïble”, “un munt de treballadors estaven treballant com a falsos autònoms i a la seguretat social se li devien tres milions d'euros per aquestes contractacions”.

Solucions sí, sense solucions

“Llavors ens van regularitzar, des de 2010 hem tingut un contracte indefinit”, han explicat Larunbe i Yebra. Però amb un “però”: Van fer contractes de “indefinits no fixos” als quals fins llavors eren autònoms, per la qual cosa la seva situació no va quedar clara. “Tenim una demanda: volem que els tribunals diguin què som, indefinits no fixos, indefinits…”.

Otegi, de LAB, creu que s'estan confonent dues realitats en el conflicte dels treballadors de les ràdios. D'una banda, el dret laboral; i per un altre, els principis exigits per a l'accés al treball de les empreses públiques. “Nosaltres sempre hem defensat que perquè els treballadors i treballadores accedeixin a un lloc fix s'han de complir els principis d'igualtat, capacitat i mèrit. Això és el que demanem a les direccions, tant en l'època d'Ortuzar com en la de Surio. I també que això s'havia de solucionar a través d'una oferta pública”.

En el seu lloc, es van buscar solucions provisionals a la situació, la decisió es va retardar durant el mandat del PSE i per a quan Maite Iturbe va agafar el timó d'EITB molts treballadors ja havien recorregut un camí. “La culpa no és dels treballadors, per descomptat”, diu Otegi. “Si de sobte et trobes amb un contracte indefinit, el que importa és el que t'ha creat una falsa il·lusió”. Però afegeix que aquesta situació va bloquejar la borsa de treball pública d'EITB, ja que els llocs de treball van ser ocupats per persones que van començar a treballar sense passar de la convocatòria.

Per què no es va fer abans una convocatòria pública en lloc d'optar pels contractes que han portat grans problemes? Un company que porta molts anys en l'adreça d'EITB ha explicat des de l'altre costat del telèfon que la determinació de la plantilla fixa correspon al Parlament Basc i que les formacions amb representació entre els anys 2000 i 2009 no ho havien promès, malgrat alguna petita convocatòria. Ha defensat que els problemes amb les contractacions es deuen a canvis legislatius en matèria laboral: “Aquest problema mai hauria succeït si la llei hagués estat estable, cada reforma que s'ha fet en l'estatut dels treballadors ha posat en el límit o directament fora de la llei algunes coses que estaven dins de la llei”.

Ambient de reducció

Hem preguntat a Larunbe i a Yebra en quina mesura ha afectat la marxa diària de la ràdio. “Han anat molts treballadors i seguim els que ens hem quedat, però amb menys gent. Hem perdut la nit, van tancar l'ona mitjana, els caps de setmana gairebé totes les sessions són repeticions… Què fem, sol butlletins? Serà aquesta la nostra ràdio pública?”.

La direcció no nega que la situació sigui delicada, però ha emmarcat la decisió en els últims anys dins dels alts i baixos d'EITB. Ha recordat que amb la conversió d'autònoms en indefinits en 2010 el nombre de treballadors de les ràdios va créixer en un 50%. “Aquest creixement és insostenible: En 2009 hem tingut el pressupost més alt, en 2010 va començar a baixar i des de llavors baixarà”.

L'emissora ha apuntat que, sobretot, té despeses de personal i que el pressupost d'EITB per a 2013 va descendir gairebé un terç respecte a 2009. Això va provocar retallades en totes les branques de l'interior de la casa, “i la ràdio no podia baixar el seu pressupost, perquè la majoria era de salari. Les societats del grup EITB estaven fent l'esforç en funció de la seva proporció, però les ràdios no podien”.

No obstant això, la representant de LAB considera que hi ha alternatives. “L'objectiu hauria de ser que el Govern Basc doni finançament suficient als mitjans de comunicació pública i a tots per extensió, però ha de retrocedir en aquesta destralada que va donar. Si hi ha diners, es gasta en moltes coses, per exemple en el TAV; existeix la possibilitat de fer un mitjà de comunicació públic de qualitat”.

Però mentre no creixi el finançament, la direcció ho té clar: vol evitar l'endeutament costi el que costi. “Hem vist com han acabat les radiotelevisions autonòmiques que han entrat en deute”.

I el que vindrà

Podria pensar-se que el problema que tant ha marcat l'activitat d'EITB d'enguany pot acabar aquí. A l'espera del que diguin els tribunals, els treballadors que s'han manifestat contra els acomiadaments no preveuen de moment més mobilitzacions. “Hem fet el que havíem de fer”, han dit en ser preguntats sobre les protestes de cara al futur.

No obstant això, aquests contractes “indefinits no fixos” que han generat tant de soroll en les ràdios continuen vigents en altres branques, entre les quals es troba el personal de la web del mig públic. El passat 19 de juny LAB va anunciar que ha aconseguit un conveni laboral en aquest apartat, la qual cosa podria canviar la situació per als treballadors de l'edició digital.

També queden altres extrems: “S'ha continuat fent contractacions irregulars amb el dit per a l'equip directiu”, ha assegurat Otegi. Posa nom i cognoms al seu responsable: Javier Salcedo. “És el director de personal, que va posar Ortuzar. També es va mantenir en l'època de Surio”. I LAB va demanar al febrer la seva dimissió, “ja que ha estat la responsable directa de les injustícies comeses en les contractacions”.

En aquest clima, el debat sobre la plantilla estructural d'EITB sembla el següent gran repte. Aquest procés s'iniciarà l'any que ve. D'altra banda, la comissió especial que es crearà en el Parlament Basc també pot donar molt a parlar: ara que han passat 32 anys des de la creació del mig públic, es plantejarà per primera vegada una reforma integral, seguint la metodologia que proposarà la UPV/EHU. Vist el vist, la polèmica està gairebé assegurada.