Amontzea
Amona mantangorria etxean sortu eta haz daiteke. Udaberrian eta udan nonahi jartzen dituen arrautzak bildu behar dira. Horietatik beldartxoak jaioko dira, metamorfosian barrena, amondu aurretik pupan bilduko direnak. Beldar edo amona, zorri eta kotxinila barra-barra jango dute. Sagastian, baratzean... Intsektu zurrupatzaile jendaila zital hori apopilo duten landareetan zabaltzeko amona haztegia moldatu etxean. Aise egingo duzu, arnasa hartzearen hurrengoa da errazean, eta ez zara damutuko. Intsektizida zakar eta pozoitsuak alde batera uzteko era samurrena.
Amona mantangorriaren arrautzak multzoka aurkituko dituzu. Hostoen azpiko aldean, zorri edo kotxinila izurritea den tokitik urrutira gabe edo bertan, intsektuen tartean bertan. Errun berriak badira, beilegiak. Gerora gorritu eta atzenean belztu egingo dira. Hori-hori horiek bildu. Ontzi batean, toki epel edo bero batean jarri, baina ez eguzki galdatan. Behin arrautzak belztuta, barruan beldartxoa bizi-bizi dago, irteteko amorratzen. Tenperaturaren arabera bi eta zazpi egun artean arrautzak zabaldu eta beldar beltx ttikiak ikusiko dituzu. Hankatxoak izango dituzte, sei, eta itsu eta hego gabeak izanda ere, jatena bilatzeari ekingo diote, irrika biziz. Ordurako, zorriak dituen adar muturren bat jarri aldamenean. Zorriak ahoan duen eztena txist sartu eta landarearen izerdia zurrupatzen du; txista egiteko bigunena eta izerdi gehiena dabilen tokia adarraren muturra da, puntta berria. Etengabe beharko dituzte zorriak. Nahi izatera, zorridun landarean bertan lotu ontzia eta haiek mugituko dira bazkaren usainean. Pare bat zentimetro eskas hazi direnean pupa batean bilduko dira, talo batean bildutako txistor muturraren tankeran.
Zortzi bat egunera, amonduta aterako da: amona mantangorria. Ez da gorria izango, ordea, bizkar gaina larua izango du. Pare bat egunean gorrituko zaio. Bizkarreko kapa gorriaren azpiko tolestatutako hegoak zabaldu eta hegan abiatuko da, zorri bila, lehen oinez, orain hegan. Amonduta bada ere apetitua ez du makala izango, zortzi eguneko gosea berdintzeko zorri mordoxka beharko du...
Zorriak ere ez dira motzak. Amondu, hegoak garatu eta alde egin dezakete. Inurriak laguntzaile finak dituzte: zorriak landarea zulatzen duenean haren izerdi gozoa jariatzen da. Inurriak, izerdia baliatu ahal izateko, zulatzaileak babesten ditu. Eta amona mantangorriak uxatzen ditu, zorriak jan ez ditzan. Amondutako mantangorri hegadunek alde egingo dute, baina beldar mantsoek inurrien erasoa jasanezina izango dute. Mantangorrien lanari laguntzeko, inurriei landarean gora igotzea eragozten zaie: enborrean itsaskorra den gairen bat edo likadun gerriko bat jarri, bertan itsats daitezen.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
