Heu unit dones gitanes feministes i heu creat una associació a nivell nacional.

Fa dos anys creem l'associació. Les i els creadors venim d'altres moviments socials i hem estat prèviament en les lluites per les dones i per la diversitat. Comencem a ajuntar-nos a Madrid i ens vam adonar que era hora de construir una cosa diferent. En la comunitat gitana existeixen mancances en alguns àmbits, com la llibertat sexual o la violència de gènere. Sembla que les dones gitanes no existim i comencem a treballar per a fer-nos veure. Avui dia, els únics recursos són les dones que treballen com a voluntàries. A poc a poc anem obrint en l'Estat espanyol, de moment tenim representants en els següents llocs: Madrid, Múrcia, Castelló, València, Ponferrada, Lugo, Granada i recentment dos d'Euskal Herria, també de Bilbao.

En una entrevista en la revista Pikara Magazine, dieu que voleu acabar amb l'estereotip de gitanos i gitanes homogeni.

El problema no és que la comunitat gitana sigui homogènia, sinó que la resta de la societat el vegi així. Ens topem contínuament amb aquesta mena de prejudicis. Pots ser una persona vestida, amb l'eina necessària per a competir amb qualsevol altra persona, però sent gitana sovint el teu origen o ètnia pesen més. Alguna cosa semblança ocorre amb les dones i els homes; ser dona et tanca les portes, perquè imagina't si ets dona i gitana.

Creu que els mitjans de comunicació tenen algun tipus de culpa?

Les dones gitanes hem de visibilitzar-nos i visibilitzar la diversitat. En els últims temps, en la televisió [en les cadenes espanyoles] s'han realitzat diversos programes sobre la nostra comunitat: Paraula de gitano, Les meves grans noces gitana... i la difusió d'aquesta imatge no ajuda. El mateix ocorre en altres mitjans de comunicació: els gitanos, gairebé sempre, s'informen en l'apartat de folklore o successos. Es tracta d'una oferta molt reduïda per a la comunitat que ja té 600 anys en l'Estat espanyol.

Els mitjans de comunicació apunten, almenys, al fet que el masclisme és més evident en la comunitat gitana.

A l'hora de construir els esquemes, la comunitat gitana segueix els mateixos patrons que la majoria de la societat. Les majors mancances són les mateixes que la resta de la societat.

Però no és la mateixa realitat.

Quan parlem de cultura gitana o d'identitat no sabem bé de què estem parlant, la gent no és capaç de definir-ho. A causa dels mecanismes que històricament ens ha imposat la majoria de la societat, ha estat difícil sortir d'aquest petit racó on ens han ficat. Els gitanos no ens van enviar a les escoles dels altres, teníem les nostres pròpies escoles. Això ens ha causat danys col·laterals que faran falta més d'una generació per a donar la volta al problema. A més, el Govern d'Espanya a penes fa esforços per a millorar la nostra situació. La gent creu que els gitanos que viuen en les barraques estan en aquesta situació perquè no tenen diners. És una llàstima. Durant 600 anys hem tingut aquest tipus de discursos simplistes a Espanya.

Tenim, doncs, prejudicis.

Evidentment, el masclisme està més explotat, com en altres comunitats petites. Però no sols ocorre amb els gitanos. En qualsevol llibre de sociologia es pot observar com les comunitats petites utilitzen mecanismes de defensa per a no acabar amb el seu poble, la qual cosa sovint genera muralles. És més fàcil dir que els gitanos són més masclistes. És més fàcil, perquè som un poble petit, paguem tots els mals d'aquest Estat. La comunitat gitana és masclista? En general sí, però també la resta de la societat.

I què fer davant això?

No és gens fàcil. Per a començar, ens falten referents en la comunitat gitana. Necessitem un grup que lideri un moviment social real i participatiu, i no el tenim. Això és el que volem aconseguir: ser un veritable moviment social. Volem arribar a les comunitats autònomes i arribar a les dones que són capaces de tirar endavant aquest moviment. Això requereix temps i el procés és lent.

Entre les vostres tradicions hi ha una especialment polèmica: la prova del mocador.

És cert que encara avui dia es practica. La nostra posició és clara: defensem el dret a decidir. Si la dona gitana se sent millor i es fa la prova, sempre que la seva decisió i la seva estiguin soles, faci-ho. No obstant això, en les dones que es casen als 12-13 anys, per exemple, ens sembla una barbaritat. Primer perquè és menor d'edat i en segon lloc perquè caldria veure si aquesta pràctica és realment un senyal d'identitat i senyal d'identitat del país gitano. Si fos així, a Espanya no hi hauria homes gitanos, només les dones mantindríem la seva identitat.

Heu posat la paraula pluralitat a nom de l'associació. Quina és la situació quant a la diversitat i llibertat sexual?

Hi ha gitanos homosexuals, per descomptat, però és veritat que són menys els que s'atreveixen a mostrar que els que estan. També hi ha una plataforma que treballa aquest tema, però sobretot se centra en les parelles masculines. La veritat és que la situació és bastant lamentable. Durant molts anys han tractat d'ocultar la realitat i la gent ha sofert moltíssim, pensa en el que ha de ser ser ser ser calcigar dins d'un país oprimit. Una de les nostres funcions és visibilitzar la diversitat sexual. Ficar-te al llit amb una noia o un noi no perjudica la teva identitat gitana. Però entendre això costa entendre-ho en la comunitat, perquè venim d'una societat molt tradicional.

Té alguna diferència respecte a la resta dels moviments feministes?

A nosaltres ens està costant més, sobretot perquè no estem integrats en els discursos feministes. En tot moment es parla de dones àrabs o africanes, però a nivell mundial a penes es parla de problemes de dones gitanes.

Encara així esteu en contacte.

Estem en contacte i a més la relació és bona. Quan col·laborem amb altres associacions, són conscients de la nostra situació i ens ajudem mútuament. No obstant això, normalment aquesta relació es produeix a posteriori i no a priori.