Emprendizaje. Aquesta paraula usada i mastegada pot tenir sentits molt diferents tenint en compte el context, el subjecte i, sobretot, l'objectiu. No pot entendre's per igual a qui ha creat una start-up d'autodestrucció exclusiva o que ha creat una cooperativa per a fer front a una necessitat de la comunitat.

“Hi ha un bon emprendizaje i un altre que és trampós i enganyós”. Són paraules d'Amalio Rei, expert en innovació col·lectiva de referència i fundador de l'empresa Emotools. El cubà establert a Màlaga ha estat en Bergara Berrekin.Berregin per a comptar la seva experiència. En opinió de Rei, hi ha persones que es llancen a un nou negoci per “desesperació”, per a aconseguir treball o canviar de treball, mentre que unes altres ho fan perquè creuen que la societat necessita solucions diferents: “L'objectiu fonamental de l'emprendizaje social és resoldre els problemes que té la societat, no respon directament a la necessitat d'aconseguir una ocupació”.

En Bergara s'ha treballat durant els últims dos o tres mesos entorn de l'emprenedoria social, en el programa de formació organitzat per l'Ajuntament de Bergara, la xarxa d'economia social i transformadora Olatukoop i l'Institut Lanki de Mondragon Unibertsitatea. A més de conèixer les experiències dels diferents agents, el programa ha tingut com a objectiu identificar les necessitats de la comarca i connectar-les amb la motivació de la joventut: “Nosaltres des del principi teníem clar que aquest curs havíem d'emmarcar-nos en la lògica del desenvolupament comunitari, recollint les iniciatives que d'ell es podien crear amb el paradigma de l'autoorganització –assenyala Aritz Kanpandengi, coordinador de Lanki–. Des del principi aquesta visió ha tingut molt bon acolliment”.

Així, a més de la formació, s'ha realitzat un planter en Bergara i els alumnes han dibuixat set projectes. Ara, la posada en marxa d'aquestes idees empresarials serà el principal repte i, bé en el camí, serviran per a donar a conèixer noves iniciatives a la comarca.

El “paraigua” de l'emprenedoria social

Les teoritzacions entorn de l'emprendizaje social no són abans-d'ahir. En la dècada dels 90 diversos experts van publicar estudis sobre aquests temes i van començar a expandir xarxes mundials com Ashoka, que agrupen emprenedors socials. En aquells temps, per exemple, el financer Jimmy Wales va crear una enciclopèdia de codi obert basada en el coneixement col·laboratiu: Wikipedia.

És evident que a l'hora de definir el concepte de “emprendizaje social”, avui dia no hi ha consens. Segons el parer de Kanpandegi es tracta d'un “paraigua” que aglutina diferents sensibilitats: “Hi ha els qui utilitzen aquest ‘social’ solo com a estratègia de màrqueting; el nostre punt de partida és un altre i situem la ‘emprenedoria social’ dins dels reptes socials que vivim en l'actualitat, com el desafiament energètic, ambiental i la necessitat d'una societat més equilibrada i justa”.

Per a aprofundir en tot aquest marc teòric, els alumnes de Bergara han pogut conèixer les experiències i reflexions de moltes persones –en total han estat 18 conferenciants-. Les opinions de molts d'ells estan disponibles en el blog del programa berrekinberregin.org.

El programa també ha comptat amb visites externes. Ruben Suriñach de Xarxa d’Economia Solidària i Alvaro Porro d'EstArter, pioners a Catalunya entorn de la innovació social, han explicat la influència de les institucions comunitàries en aquest país: “Són espais d'experimentació que creguin estructures i sistemes per a satisfer d'una altra manera les necessitats de la gent, i han aconseguit filtrar-se a capes més àmplies de la societat”, explica Suriñach.

Com a eina “Canvas social”

Atès que l'objectiu del programa Berrekin.Berregin és posar els peus en la creació d'empreses o iniciatives socials, en les sessions celebrades en Bergara han donat molta importància a les eines a desenvolupar: “Al llarg del curs ha sorgit una pregunta –diu Kanpandegi–: l'emprendizaje social necessita eines concretes o n'hi ha prou amb utilitzar les eines empresarials ‘convencionals’ en un sentit diferent?”.

Per al company de treball probablement són tots dos enfocaments útils. Així, els participants han tingut l'oportunitat de conèixer quins poden ser les eines pròpies, entre elles, el “Canvas social” creat per la xarxa REES (Xarxa d'Economia Solidària).

El Canvas és un mètode fàcil perquè els emprenedors puguin predir les claus del seu negoci abans de posar en marxa una empresa. Diguem, un pla d'empresa portat a un foli flexible. Aquest mètode, no obstant això, es pot adaptar des d'un punt de vista social, i es poden identificar els efectes positius i negatius que el nou projecte pot tenir en la comunitat. Iratxe Atxa és membre del Centre d'Empreses i Innovació Saiolan: “Canvasa és una eina sinòptica en la qual es poden veure de manera completa les claus d'una nova activitat empresarial. Quan utilitzar-ho? Quan no tenim més que un esbós d'idees; quan tenim el projecte ben treballat, però volem presentar-ho en un curt termini; o quan volem posar en dubte la forma en la qual una empresa ja en marxa genera riquesa”.

Sovint s'exigeix una viabilitat econòmica a curt termini que, segons Atxa, no és possible complir als nous projectes, sense tenir en compte la “riquesa social” que generen en aquest inici.

Les idees que han sortit del programa de Bergara ja estan plantades per a ser projectes emprenedors i socialment sostenibles.