“Cliff” (abisme) i “hang” (penjar). És a dir:“Cliffhanger”, “suspès de l'abisme”. I a què ve aquest curs ràpid d'anglès? Tranquil, no t'espantis, per a fer-ho bé haureu d'acudir a les classes de Muzzy. En aquest cas, vinc a explicar la connexió directa que té aquesta paraula amb les sèries i les pel·lícules, soc i no siguis conscient, perquè el “moment Cliffhanger” és una cosa que veiem molt sovint.
Normalment es pot veure o sentir en l'última escena d'una secció concreta, fins i tot en els últims moments d'una pel·lícula o llibre. És el sentiment, l'emoció, la inquietud, el suspens i sobretot el desig de veure el següent episodi. Tan difícil i fàcil és també el “cliffhanger” quan acabarà una història, quan ocorre una cosa inesperada i de sobte veiem les paraules “The End”. Mentre ens estan donant tornades al cap “Haig de veure la següent secció!”, “Quan és la següent?”, aquest recurs ha aconseguit el seu objectiu, captar a l'espectador i interessar-se pel desenvolupament de les pròximes actuacions. No té per què tenir una seqüència completa, depenent de la història i del mitjà, pot ser una imatge, una acció o per què no, una frase.
Té el seu origen en la novel·la pulp A pair of blue eyes, de 1873. Aquests fragments d'històries es publicaven una vegada al mes al costat del periòdic. Com era d'esperar, l'escriptor Thomas Hardy va decidir deixar penjat a l'heroi d'aquest llibre en el precipici. A partir d'aquí, molts escriptors van començar a utilitzar-ho com un recurs senzill. Anys després, es va llançar al setè art, i encara que no queda clara la connexió entre tots dos, sembla que podem trobar-la en la va mudar de cinema, concretament en una sèrie de pel·lícules que porta per títol The Perils of Pauline. En els últims minuts, la noia sempre es trobava en dificultats, a punt de morir, però al començament de la següent funció s'hauria desembarassat d'ella. D'aquí aquest efecte va passar als còmics i a les sèries i videojocs en les últimes dècades.
La violenta competència que existeix en l'actualitat fa que la fidelització de l'espectador es converteixi en una arma imprescindible. En dividir qualsevol història en petits trossos, combinar aquest recurs el converteix en una eina molt eficaç. D'aquesta manera, deixa ansiós a l'espectador/lector/jugador/a fins a saber com serà el final d'aquesta història que li ha deixat completament atrapat. Sempre posant l'accent que es tracta d'un recurs que ha de coincidir amb el guió, i no un parany potiner. D'altra banda, el que finalment pot caure pel precipici pot ser la pròpia sèrie.
I per què aquest efecte és tan efectiu? Gràcies a un fenomen psicològic anomenat “efecte Zeigarnik”. S'entén per tendència de recordar amb major facilitat les tasques no acabades o que s'han interromput amb més facilitat que les que s'han acabat per complet. La psicòloga Bluma Zeigarnik va observar aquest fenomen mentre es trobava en un bar i es trobava treballant en ell. Un cambrer recordava amb facilitat una llarga llista de comandes que tenia pendents, però els noms dels plats que acabava de servir no els recordava.
Sèries com Lost, Dexter o Prison Break s'han fet famoses en els últims anys per l'ús constant d'aquest recurs, deixant a l'espectador sense cap ungla i sota un incontrolable nerviosisme. Desgraciadament, hi ha altres casos que es queden per sempre sota la influència d'un gegant “Cliffhanger”, com Carnivale, Deadwood o Pushing daisies que van ser cancel·lats. Ja sigui perquè van arriscar massa amb la trama o simplement perquè els espectadors de classe mitjana no volien veure la seva grandesa, s'han convertit en una sèrie sense fi que es mereixen.
Així que ja sabeu, penja del precipici, perquè en lloc de recollir la corda per a ajudar-ho a pujar, pot rebre una puntada que ho manarà al forat.
B. És un dels referents de la televisió que van marcar l'adolescència de A. Li agradaria a a ser un actor conegut com a B. Tots dos tenen una quadrilla d'amics que no surt del normal, però el que diferència és l'adolescència. B va viure un estrany, va participar en una... [+]
Gertatuko zitzaizuen: leku guztietan sekulakoa balitz bezala iragarri duten pelikula edo telesaila ikusi ondoren, frustrazio pixka batekin, “ez zen hainbesterako” esaten bukatu duzue. Eta azkenaldian inoiz baino gehiagotan gertatzen zaizue. Lasai, ez zaudete seko... [+]