“Només busquen criminalitzar als més febles, no haver de construir millors infraestructures per a vianants i ciclistes, els mateixos drets i obligacions per a tots amb l'argument del parany”, ha denunciat Weiss en el blog Bike Snob de Washington Post , Nova York . Té al punt de mira la legislació estatunidenca, però el que s'ha dit en el text serveix per a explicar altres realitats. Diu que l'obligació dels ciclistes de portar casc, roba reflectora i tot tipus d'artefactes lluents és una distracció per a mantenir l'hegemonia dels cotxes. “No feu més vistosos als ciclistes, feu que no els enxampin els cotxes”, ha demanat a les autoritats.
Encara que reconeix que les coses van canviant a poc a poc, el bloguer continua assenyalant a la víctima, ja sigui vianant o ciclista. “Quan els cotxes es van ensenyorir de les ciutats, alguns van exigir normes de circulació més estrictes. La indústria automobilística va iniciar una guerra propagandística amb la disfressa de la campanya de seguretat. Un dels majors èxits ha estat la figura del vianant i del ciclista imprudent, que ens va robar el dret a la circulació”:
També hem llegit que la idea de la igualtat americana ha prevalgut en els processos de mobilitat: “En la realitat és un concepte malvat que justifica les desigualtats perquè situa als més poderosos i als més febles en el mateix nivell”. Diu que no és el mateix viatjar en un cotxe de 800 quilos que caminar amb bicicleta entre cotxes que no paren d'accelerar amb els seus 80 quilos. “No estic dient que no hauria d'haver-hi un cotxe, jo tinc un”, aclareix Weiss. “La qüestió és que els cotxes són com la gent blanca de Wall Street, no necessiten que ningú els ofereixi més protecció”.
En paraules de la bloguera, les normatives del casc permeten a la ciutadania evitar l'ús de la bicicleta en la vida quotidiana (per a anar al treball, per a anar de compres...), d'una banda perquè pot resultar incòmode i per un altre perquè fa creure que és més perillós no vestir del que sembla.
Els que habitualment seguim les carreres de ciclistes professionals per la televisió espanyola, hem escoltat amb freqüència aquest tipus de declaracions a l'ex ciclista Pedro Delgado. En la seva opinió, cadascun hauria de decidir si es posa el casc a les ciutats, tenint en compte que “si un cotxe atropella, serveix de poc”. Segons l'agència SIBUS de la Universitat de Sevilla, basant-se en les dades de la direcció de trànsit DGT, el nombre de ciclistes que han sofert una greu lesió mental –cada vegada són menys, perquè les ciutats són més segures– a penes presenta diferències entre els que porten casc i els que no ho porten. Delgado afirma que la necessitat de vestir el casc redueix els desplaçaments amb bicicleta, tal com demostren les dades d'Austràlia i Nova Zelanda: des de l'entrada en vigor de la llei que regula l'ús del casc, el nombre de persones que circulen amb bicicleta s'ha reduït entre un 20 i un 40%.
En aquest sentit, la coordinadora ConBici, en defensa de la bicicleta, ha advertit que l'ús del casc per part dels adults no és obligatori en cap país europeu. A Dinamarca i Països Baixos, per citar dos països, la bicicleta és utilitzada per una multitud de persones que, a més d'estar protegides per la normativa, són més conscients dels automobilistes.
En paraules de Delgado, l'obligatorietat de l'ús del nucli urbà demostra que estem subjectes a les regles de joc de les asseguradores: “Un ciclista amb casc atropellat pel cotxe té un preu i el que no porta casc té un altre. En el segon cas, l'assegurança del cotxe pot quedar exempt de la indemnització; és lamentable”.
En el cas d'Hego Euskal Herria cal distingir dos grups: Menors de 16 anys i majors. Es tracta sempre d'un trànsit urbà; en totes les vies interurbanes és necessari portar casc.
La Llei de Circulació de l'Estat espanyol va establir al març de l'any passat l'obligatorietat de portar casc per als menors de 16 anys. Malgrat que el pp volia obligar a totes les persones, independentment de la seva edat, a utilitzar el casc en els desplaçaments interns, els grups de l'oposició van rebutjar la mesura i els populars finalment van decidir fer marxa enrere. En cas d'incompliment, els joves hauran de fer front a una multa de 200 euros”. Al Nord, per contra, en cap lloc s'obliga a portar casc.
No hi ha dubte que caldria reflexionar i discutir llargament la qüestió, si volem impulsar una política urbanística efectiva.
Galdera hori luzatu dio hainbat eragileri Fredrik Gertten suediarrak, Bikes vs cars (Bizikletak vs autoak) dokumental estreinatu berrian. Brasilgo ekintzaileek boteprontoan erantzun dute: petrolio konpainiek eta automobil industriak. Eta Europan ere, antzera. Esaterako, Alemanian, Angela Merkel kantzilerrak autoen emisioen aurkako legeak gogortzeari betoa jarri zion unean, BMW konpainiak CDU alderdiaren kanpaina 690.000 eurorekin lagundu zuela jakinarazi zuten hedabideek.
Gaur egungo egoera zertan den azaltze aldera, denboran atzera egin du dokumentalak, hiri batzuen transformazioa nabarmentzekoa baita oso. Los Angeles (AEB) dugu erakusgarri. XX. mendean munduko garraio publiko sare onenetakoa zuen; gaur egun, ordea, bere lurzoruaren %75 errepideek hartzen dute. Zergatik gertatu da hori? General Motors konpainiak kontrolatzen duen enpresa batek hiri-autobusa erosi zuen, eta zerbitzua murriztu egin du apurka-apurka, errepide gero eta gehiago eraikitzen zuen bitartean. Halaber, tranbia zerbitzua ere desmantelatu dute. Azken urteotan Los Angeleseko biztanle kopurua %20 hazi da, eta autoena %230. Toronton (Kanada), automobil industriak hauspoturik, alkateak murriztu egin ditu kotxeentzako matrikulazio zergak... baita bidegorri kopurua ere. Ondorioa: autoen eta bizikleten arteko istripuek gora egin dute.
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Per a tenir un cotxe (privat) al Japó és obligatori disposar d'un aparcament (privat). La mesura ens sembla polèmica, ja que la normativa (els sistemes de valors aquí) permet l'ocupació d'espais on el dipòsit del cotxe és públic. És a dir, el problema es concep com a... [+]