Cafè a l'horta
El cafè està amarg. M'agrada l'amarg. Lluny del dolç, amb punta de sal i punt de rostit. Sovint somio que una gota de sal li aniria bé. Cafè en realitat! Què és el que pot causar l'espina seca que un cafè de tacte floreix entre l'última biga del paladar i la pendicular darrere de la llengua? Gairebé tots els dies, en la taverna, es frustren els meus somnis de cafè. Gairebé totes les vegades que em serveixin cafè. Ni ganxo, ni fonament, ni esperit, quan extreuen el cafè com si fos un got d'aigua d'aixeta. Si el que serveix sap, si sap que prolonga la seva vida, si sap que fon el mal de cap d'aquesta vida que prolonga, li donaria un altre tracte. I a aquest cafè molt que es converteix en sorra després d'una tassa.
Els pòsits de cafè poden ser reutilitzats per a un gran nombre de coses. Sigui com sigui, és sorra, sorra orgànica. Un adob per a la terra. Nitrogen, fòsfor, potassi, sofre, magnesi, calç, què no té? Si ens barregem amb fem o amb terra ho aprofitem bé, perquè la terra s'inflarà i s'assecarà i farà un gran favor en les nostres hortes. També per a fer un abonament líquid: posar-li en aigua mitja lliura de cafè i l'endemà ja està llest per a regar les plantes. Encara que és un bon abonament, cal saber que acidifica la terra. Per als acidulantes, la pagotxa: tomàquet i pebrot en les verdures de l'horta, rosa en les flors, camelia, hortentia, escorça, brut, gardènia, rododendro... Si s'estén pel sòl es pot utilitzar en abundància. Però compte amb els tests. Només s'administra cafè i s'administra cafè i es contamina la terra. Perjudici de la sobredosi. Les plantes viuen en els tests com en una presó, més temps que en vida, en un equilibri a penes possible. Equilibri. En grandària, doncs, cafè, i si no hi ha una planta d'aquests àcids irritats, res millor.
En l'horta també espanta insectes: caragols, llimacs, formigues... Fins als gats, pel que sembla.
En la seva solitud, és una bona base per al creixement dels bolets: col·locar-les en un lloc fosc, inocular el miceli del bolet i no deixar-les assecar. Està vostè assegut en la taula abans que s'adoni.
Tenint en compte la pell que se li lleva en les labors de molta i el residu de sorra, s'estima que cada any es generen 2.000 milions de tones de matèria orgànica a costa d'aquests aficionats. Alguna cosa a fer?
L'hivern és el moment de tirar calç a la terra i a les plantes. El karetze és una tradició centenària. Calcinar la pedra calcària en la calera, cremar-la i calcinar-la amb aquesta calç en camps, hortes, prades i pomeres. També les cases i els arbres s'encallaven, pintant... [+]
En la riba de l'horta sempre ha d'haver-hi un racó on es podreixin les restes. El material que es genera en bufar, en birbar, en llevar les herbes o en llevar les restes de les plantes que han donat la seva per la fi de la collita és molt ric. En general, s'acumula en la vora i... [+]
Les terres de ribera al costat dels rius, rius i riberes són el paradís somiat dels pagesos del País Basc atlàntic. Les millors terres han estat reunides per l'aigua durant milions d'anys, obres iniciades en temps en els quals no existia ni el Crist ni la gent que va crear la... [+]
S'han produït inundacions, tant en la part alta com en la baixa. Estem en terres en les quals el riu es converteix en un riu, grans riberes mirant a l'Atlàntic. El muntatge i l'aixafament construït per a protegir aquestes riberes de l'acció de les inclemències de la mar ha... [+]
Hiztegi ugaritan ageri da. Ereiteko dagoen soroan egiten den sua. Alorrean erretzen den zabor piloa. Soroetan egiten den belar, sasi eta arduien errea, gero errautsak lurrean barreiatzeko. Soroan batutako zakarrak erretzea. Zerbait erein behar den soroetan, pilan ipinita, belar... [+]
Menja ovelles. Als Andes xilens criden “menja ovelles” a la planta Pulla chilensis. Ovelles i ocells, encadenats en les seves llargues i esmolades espines, moren de fam i, a mesura que es podreixin, fertilitzaran la terra dels peus de la planta. Gràcies a aquest abonament... [+]
El sabó per a rentar els insectes és molt bo. Renteu, pegueu, netegeu-ho, mateu-ho! Una de les característiques més especials dels insectes és la seva pell. La seva estructura és la pell, esquelet. Respiren per la superfície. La pell és la protecció. I les quitines,... [+]
Arratsalde on, Jakoba. Lehenik eta behin, eskerrik asko Argian astero egiten duzun ekarpenarengatik. A ze nolako euskara darabilzun! Eta zenbat ikasten dudan! Gure ingurumen “berdea” beste begi batzuekin ikusten dut irakurtzen zaitudanetik. Eta eremu horretan gure... [+]
Kaixo Jakoba. Aurren-aurrena, zorionak eta eskerrik asko egiten duzun lanagatik eta ematen duzun informazioagatik. Konposta nola egin litekeen jakin nahi nuke. Guk baserrian jan-hondarrak plastikozko ontzi batean botatzen ditugu, baina mindu egiten zaizkigu. Zerekin, non eta... [+]