Una vegada més, la dinàmica Gure Esku Dago ha reunit milers de persones a favor del dret a decidir. Les places, carrers i estadis de les cinc capitals d'Euskal Herria es van omplir de gent i els ciutadans van poder gaudir d'espectaculars imatges, amb teles de colors que han servit de símbol de la iniciativa.
El principal esdeveniment d'enguany ja tenia els ingredients per a ser un èxit. D'una banda, la força que ha suposat per al moviment la il·lusió sorgida de les ones de la cadena humana de l'any passat. Aquest múscul s'ha percebut en nombrosos pobles i barris: ja són més de 230 les comissions que la iniciativa té en tots els territoris d'Euskal Herria. Mostra d'això és que Gure Esku Dago també ha arrelat en Ipar Euskal Herria, tal com hem vist en Baiona. També des del punt de vista de la territorialitat és un salt qualitatiu.
D'altra banda, l'acte va comptar amb el suport explícit de nombrosos partits polítics, institucions i agents socials. Així, el PNB i EH Bildu, per part seva, “van animar” a la ciutadania a participar en els actes. Dues setmanes abans, Gure esku dago ha reunit 80 personalitats del món de la societat, la cultura, la política i l'esport amb el mateix objectiu. També han destacat els recursos destinats enguany per la televisió pública basca per a donar a conèixer i seguir la iniciativa.
Les cadenes de teles i les cercaviles del matí es van animar, els carrers estaven plens de gent amb la mateixa alegria de l'any passat. A la tarda l'objectiu era completar els estadis i les places de toros, però la iniciativa no s'ha dut a terme. En la plaça de toros de Pamplona, per exemple, les graderies al sol es van quedar bastant buides i en San Mamés també es van observar grans buits. La pròpia organització va reconèixer en un comunicat que les tardes havien col·locat “les cadires buides de bat a bat”: “Aquestes cadires buides són l'oferta que fem als ciutadans que encara no les hem unit. Amb humilitat, determinació i voluntat. Perquè creiem que encara hi ha propietaris d'aquestes cadires en aquest poble”.
Els responsables de la iniciativa hauran d'analitzar en els pròxims dies què ha fallat per a no omplir les graderies, però sembla evident que la iniciativa necessita un nou incentiu per a avançar en el dret a decidir. Precisament, la plataforma Gure Esku Dago ha anunciat en el seu missatge principal que a partir d'ara “comença l'era de la decisió, la fase definitiva”. Per exemple, les consultes populars que se celebraran l'any que ve en diverses localitats d'Euskal Herria podrien estar relacionades amb això. Primer van ser els 21 municipis del Goierri els que van anunciar la convocatòria d'una consulta conjunta, mentre que la setmana passada es van incorporar Dima, Ispaster i Hernani. Si aquesta ona persisteix, aviat veurem fins a on pot arribar la seva influència.
En qualsevol cas, el dret a decidir a la pràctica diària a petita escala també pot servir per a activar a la gent i afrontar els problemes, com ha servit a l'hora de desobeir la LOMCE o de crear cambres de cultiu. Per a què volem decidir si no és per a donar solució als múltiples conflictes que vivim en aquest país?
Copenhaguen, 18 de desembre de 1974 A les dotze del migdia va arribar un ferri al port, des d'on va desembarcar un grup d'uns 100 Santa Claus. Portaven amb si una oca gegantesca. La idea era fer una espècie de “Oca de Troia” i, en arribar a la ciutat, treure per dins els... [+]