S'han construït mites sobre els hidrocarburs no convencionals: que són la solució a l'escassetat de combustibles fòssils, que contribueixen a mitigar el canvi climàtic... Potser les relacionades amb el sector energètic són les més difícils d'entendre. En les següents línies intentarem respondre a la pregunta: la decisió d'extreure gas no convencional és adequada des del punt de vista energètic?

Pic del petroli i fractura hidràulica

La cúspide del petroli ja s'ha convertit en una realitat. No importa si va ocórrer fa uns anys, segons alguns estudis, o si la producció es manté constant durant un temps. El gas natural també aconseguirà el seu punt àlgid en poques dècades. Una conseqüència d'aquests fets és que els hidrocarburs no poden ser extrets al mateix ritme que en el passat. Per això, la indústria petroliera recorre a jaciments que abans no eren econòmicament viables. No convencionals.

L'adjectiu “no convencional” no es refereix al propi producte (gas o petroli), sinó a les tècniques que s'utilitzen per a la seva extracció. Una d'aquestes tècniques és la fracturació hidràulica (fracking). El seu desenvolupament massiu ha de ser considerat com un intent de mantenir l'aixeta dels hidrocarburs obert de l'una o l'altra manera, encara que el seu cost econòmic, ecològic i social sigui molt superior al de l'època anterior.

Deterioració energètica de la fractura hidràulica

La taxa de retorn energètic (ITE) és la relació entre l'energia obtinguda d'una determinada font i l'energia utilitzada per a obtenir-la. A major EIT, més rendible energèticament és aquesta font: la mateixa inversió energètica posa més energia en mans de la societat.

No és fàcil calcular l'EIT de gas extret mitjançant fracking. No hi ha mesuraments directes actualitzats, però es poden utilitzar mètodes indirectes, comparant el rendiment energètic amb el rendiment econòmic, entre altres. Aquests mètodes posen de manifest que els valors són molt baixos. Tenint en compte que els costos de producció del gas no convencional estatunidenc són vuit vegades superiors als del gas convencional rus, i sabent que l'EIT del gas convencional rus és aproximadament 20:1, podem considerar que el de la pissarra pot estar entre 2:1 i 3:1. Gastar un per a aconseguir dos o tres. Ha de tenir-se en compte que perquè l'explotació d'un hidrocarbur sigui econòmicament rendible, l'EIT ha de ser normalment superior a 10.

En les albors de la revolució industrial, el rendiment energètic del carbó va permetre aconseguir l'EIT de 50:1, però no a tot el món, sinó als països industrialitzats d'Europa i Amèrica del Nord. Es van convertir en metròpolis i en moltes altres regions de la Terra, en la seva colònia. L'EIT del binomi metròpoli estava lleugerament per sobre de les 10:1. Els avantatges de 50:1 i, com es va veure més tard, els desavantatges, només les podien assaborir els rics del món.

EIT global, en continu descens

L'inici de l'era del petroli va portar a l'EIT a elevar-se a 100:1 (en el costat privilegiat del món, sens dubte). El combustible estava molt prop de la superfície, era energèticament d'alt rendiment... El petroli es podia adquirir i processar a un preu assequible, i això explica la ITE tan grossa. Només el fet que aquestes enormes quantitats d'energia estiguin a l'abast de la mà, és el que fa que un estil de vida tan “propi” per a un occident d'avui dia.

El problema és que no sols hem mantingut aquest estil de vida, sinó que hem augmentat, però la ITE no és el 100:1 d'abans. A poc a poc, comencem a extreure hidrocarburs menys pròxims a la superfície i que no tenien tanta puresa, a mesura que els altres s'esgoten. Per a aconseguir la mateixa energia cal gastar més energia, mentre que alhora el consum creix constantment. En l'actualitat, l'EIT del petroli a tot el món se situa entorn de les 20:1 hores, i continua descendint. Amb la decadència dels hidrocarburs convencionals, de baix cost i fàcil obtenció, s'ha produït un increment del percentatge de no convencionals en el total d'hidrocarburs: En 1965 eren el 3%, en l'actualitat el 20%.

Fractura hidràulica i especulació

Com hem vist, el fracking no és, ni molt menys, una solució energètica per al futur. Però encara que això sigui evident, jugar amb les reserves calculades pot resultar molt rendible per a algunes empreses. Un cas paradigmàtic del que s'ha dit és el jaciment de petroli i gas no convencional de Vaca Morta (l'Argentina). Quan Repsol va anunciar que les reserves de la petroliera eren de 22.000 milions de barrils equivalents, les accions de la secció argentina de YPF, l'empresa van augmentar un 7%. Però la intenció de Repsol no era explotar el jaciment, que va invertir molt pocs diners, sinó desfer-se d'ell per la major quantitat possible, com ho demostra el fet d'haver celebrat 142 reunions amb aquesta fi. L'operació no es va dur a terme a causa de l'expropiació de YPF per part del Govern argentí.

No és un exemple únic. Moltes empreses que obtenen un jaciment d'hidrocarburs no convencionals sumen les seves reserves i les de jaciments convencionals que s'exploten de forma molt més senzilla i econòmica. Així, construeixen la ficció que el petroli i el gas són per a llarg i rebutgen els problemes que tenen els nous jaciments.

Molts analistes ho han advertit. El boom de la fractura hidràulica ha estat comparat amb el de la hipoteca subprime; en aquella ocasió, el frau va consistir a barrejar les hipoteques d'escombraries amb les de menor risc i vendre-les totes com les de màxima qualificació.

Per si això fos poc, les estimacions inicials de les reserves en fossat, que s'anuncien amb gran rebombori, són excessives, i al final cal baixar-les moltíssim.

En 2011, l'agència estatunidenca EIA va haver d'admetre que les previsions per a la zona de Marcellus en l'est dels Estats Units eren massa elevades. Dels 410 bilions de peus cúbics previstos, el Servei Geològic dels Estats Units va analitzar la zona i només van quedar 84. És a dir, només el 20% del que es preveu. El càlcul realitzat per a Polònia va ser encara més inflat: De la previsió de 187 bilions només van quedar 1,3 bilions. Un descens superior al 99%! I això, sense tenir en compte que el gas de Polònia no serveix com a combustible, ja que té massa N. Les empreses que es trobaven en el lloc han marxat, deixant enrere els seus somnis de negoci.

Bombolla de gas de fracking

Alguns jaciments d'hidrocarburs no convencionals són molt productius, però només representen un petit percentatge. En general, el declivi és ràpid. Segons l'informe Drill, baby, drill, de David Hughes, i de cara a l'experiència dels Estats Units, és necessari invertir 42.000 milions de dòlars a l'any per a poder obrir nous pous i mantenir el flux de gas intacte. El més greu és que el valor del gas resultant és inferior a l'invertit: En 2012, per exemple, el Govern d'Espanya va desemborsar 32.500 milions de dòlars en efectiu. D'aquí es pot deduir que la fractura hidràulica és un negoci desgraciat des del punt de vista econòmic, no sols mediambiental i energètic.

L'analista financer Deborah Rogers, en un conegut informe publicat en 2013 (el títol és molt significatiu: Va ser organitzada la baixada del preu del gas natural? ), va evidenciar que les empreses financeres de Wall Street havien impulsat l'explotació del gas pissarra, la qual cosa va situar el preu del gas per sota del preu de producció. A conseqüència d'aquest descens, les empreses que feien fracking es van convertir en atractives per als inversors. Els intermediaris financers van obtenir enormes beneficis gràcies a les operacions de fusió i compra.

Les previsions de fracking, petroli i fracking es van disparar en aquest context. Segons Rogers, la inflor va ser d'entre el 100% i el 500%, segons es va poder comprovar en l'inici de l'extracció. Això demostra que es tracta de garantir el negoci financer sobre una base física sense solidesa.