Roma, c. 37. El jove Germanicus Julius Caesar va ser nomenat emperador. Però és coneguda pel sobrenom de Kaligula –i per les injustícies que s'han fet en el curt regnat–.

L'emperador era un apassionat de la dansa i del teatre. Al final dels actes, s'acostava als artistes besant-se i afalagant-se. Protegia ferventment els ballarins i actors i es mostrava amable quan alguna cosa o algú impedia o interrompia l'espectacle.

Suetonio va descobrir que en una ocasió, mentre un artista que li agradava molt a Kaligula estava en acció, un dels espectadors va començar a armar un escàndol i un escàndol. L'emperador va escriure una carta immediatament i la va lliurar a un centenar perquè la hi lliurés al bàrman. Quan el sentinella li va donar l'ordre i la mateixa carta de fer arribar el missatge de l'emperador al rei Ptolemeu de Mauritània, el pobre espectador no esperava res bo. Sabia que havia molestat a l'emperador i no ignorava el cruel càstig que Calígula havia escrit en la carta.

Va fer el que va poder ser l'últim viatge de la seva vida, va arribar a la cort de Ptolemeu i va lliurar la carta al rei. “Si us plau, que qui porti el missatge torni a Roma”, va llegir en veu alta. El missatge no deia res més. No hi havia càstig cruel per a l'esvalotador espectador. Però després d'un llarg camí ple d'angoixa, es va penedir de la seva actitud i va aprendre la lliçó.

Les escasses fonts de l'època descriuen al megalòman, cruel i capritxós Kaligula. Es diu que va nomenar cònsol al favorit anomenat Incitatus, que va mantenir relacions incestuoses amb les seves germanes, que va matar als membres més rics de l'aristocràcia per a apropiar-se dels seus béns...El propi destinatari del missatge, el rei de Mauritània, moriria durant una visita a Roma, indignat pels fracassos dels esforços de conquesta de Bretanya i les males notícies que li arribaven de les províncies de l'est de l'Imperi. El jove emperador va demostrar al principi del seu mandat la seva capacitat de gestió, però després d'una greu malaltia va perdre el cap i a penes va tenir temps de recuperar el seu bon sentit, ja que els membres de la guàrdia pretoriana li van matar als 28 anys. Per tant, és la imatge d'un tirà boig el que ens ha arribat. L'anècdota de l'espectador escandalós sol ser considerada com una mostra de la seva excentricitat, encara que si fos un altre protagonista, segurament ho consideraríem una lliçó de saviesa. I, en els teatres o a les sales de cinema, tots hem tingut desitjos d'enviar al rei de Mauritània a l'espectador xerraire.