L'eina per a l'Avaluació de l'Impacte Lingüístic ELA és la creada per la Diputació Foral de Guipúscoa i UEMA. És una de les conseqüències del compromís per la promoció i la cura del basc en els municipis euskaldunes. És a dir, tal com es mesura l'impacte ambiental en les polítiques públiques, abans de començar, aquest instrument permetria preveure el que un pla urbanístic o qualsevol altra intervenció pot influir en la llengua en un àmbit determinat.

Com s'ha utilitzat l'eina?

ELA s'ha estrenat en Tolosaldea (Guipúscoa), en actitud d'urbanisme. Probablement és el més complet dels models d'instruments que es pretenen desenvolupar a partir d'ara, ja que els plans urbanístics són complexos. Té bastants passos, i després, només donarem les explicacions necessàries per a fer una idea general. Per a començar, planteja 33 preguntes sobre la qualitat de vida, l'economia, les infraestructures, la vida social i cultural de la comunitat i les característiques de la població. Heus aquí tres exemples de preguntes: El projecte provocarà conflictes o divisions en la comunitat dels bascos? Els llocs de treball que crearà seran coberts pels seus habitants? Influirà el projecte en el nivell de vida de la gent local? Si la resposta a la pregunta és afirmativa, és a dir, si es preveu algun tipus d'incidència, per a saber com és aquest impacte cal respondre a múltiples atributs: tipus d'impacte, impacte, intensitat, extensió, moment, durabilitat, reversibilitat, recuperabilitat, sinergia, acumulació, periodicitat. Mitjançant l'aplicació d'una fórmula es calcula l'índex d'impacte lingüístic. L'índex està format per cinc xifres, la qualitat de vida, la vida social i cultural de la comunitat, les característiques de la població, l'economia i les infraestructures aporten una xifra cadascuna. En funció de l'escala d'importància de l'afecció, en l'aplicació de Tolosaldea no es van identificar aspectes crítics o greus. Dels cinc aspectes citats anteriorment, els tres primers han donat l'índex més alt, i es trobaven dins d'una influència moderada.

Índex de fragilitat dels municipis

No van quedar satisfets traient únicament l'índex d'impacte lingüístic, i van elaborar altres tres índexs més estretament relacionats amb la llengua. L'índex de fragilitat és el primer. L'objectiu és mesurar el nivell de risc que té el municipi per a perdre la seva condició sociolingüística davant l'impacte lingüístic. Què té en compte l'índex? Nombre d'habitants del municipi, percentatge d'euskaldunes, percentatge de persones que parlen basca a casa, percentatge de persones que tenen el basc com primera llengua, municipis d'UEMA i amb EBPN (Pla General de Promoció de l'Ús del Basc). Segons l'índex, els municipis més fràgils són els més euskaldunes i, en la majoria dels casos, els menys poblats.

Índex d'impacte del Pla Territorial Parcial

L'objectiu d'aquest índex és mesurar l'impacte de les accions dins del PTP sobre la llengua. L'avaluació es va realitzar poble a poble. Posteriorment van creuar els índexs de fragilitat i PTP. De fet, pot ocórrer que un poble tingui un índex de fragilitat alt, però també que el Pla Territorial Parcial li influeixi poc. Van arribar a tres conclusions. Un, els municipis amb alta fragilitat que sofreixen l'impacte mitjà del PTP són els següents: Hernialde, Aduna, Albiztur, Elduain, Alkiza, Altzo, Amezketa, Berrobi i Bidegoian. Dos, localitats amb una fragilitat mitjana entre les de major incidència del PTP: Zizurkil, Ibarra i Anoeta. Tres, malgrat la seva menor fragilitat, pel nombre d'habitants en els quals viuen cal tenir en compte la influència que pot tenir el PTP en Villabona i Tolosa.

Índex de projecció del coneixement del basc

Es va calcular que es construiran 4.100 habitatges de les previstes en el pla, sabent que no és habitual que es compleixin la xifra total. Es van comptar tres membres de cada habitatge. Posteriorment, es va calcular la procedència dels habitants dels habitatges (de Tolosaldea, de la resta de Guipúscoa, de la resta de la CAPV, de Navarra, d'Espanya i de l'estranger). L'últim pas va ser calcular el seu coneixement de basc. En funció de l'exercici de projecció, els següents municipis perdrien el percentatge més alt de coneixement del basc: Zizurkil (10,4%), Anoeta (9,3%), Amezketa (8,9%), Orexa (7,6%), Ibarra (7,4%), Ikaztegieta (7,3%), Gaztelu (7,3%) i Baliarrain (7,1%).

En el cas que el Pla Territorial Parcial s'implantés íntegrament, es preveu que en Tolosaldea el coneixement del basc baixi de mitjana un 6,7%, sempre que no s'adopti cap mesura correctora. Aquests són els dos últims passos de l'eina ELA: d'una banda, proposar mesures correctores en cas que el pla afecti la situació sociolingüística i, d'altra banda, establir sancions en cas de no aplicar-se.

Versions més senzilles de l'eina

El primer model de la LAE està especialment pensat per als plans urbanístics, però en entendre que es necessitava un instrument més senzill per a l'avaluació d'altres polítiques públiques, han creat una eina que qualsevol cap de servei pot complir. Per exemple, la Diputació Foral de Guipúscoa va anunciar al final de la legislatura la seva intenció d'aplicar a l'entitat de gestió de residències Kabia una versió més senzilla de l'ELA. Aquest últim model seria un instrument més adequat per a projectes culturals, per a la construcció d'un taller, per a la construcció d'un espai comercial i per a altres activitats.
UEMA oferirà cursos de formació per a l'ús d'ELA als municipis de l'organització, entenent que li correspon ser pioners en l'aplicació d'aquesta eina. En l'actualitat són els ajuntaments d'Orio, Ondarroa i Baztan els que tenen en marxa ELA.