Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Empoderar a la societat també en la pacificació

En la Conferència de Pau de París es va reunir gairebé tot l'àmbit polític francès, així com una àmplia representació dels drets humans i de la mediació internacional. Es va fer una crida a Espanya, França i ETA perquè fessin passos en l'àmbit del desarmament, les víctimes i els presos.

Es va vestir com a humanitari l'acte celebrat en l'Assemblea Nacional francesa, però es va celebrar en la zona més política de França i és de suposar que hi haurà a París una plaça més tendra per a acollir aquest tipus d'esdeveniments. Però allí es va fer la petició als governs d'Espanya i França, a les principals autoritats polítiques de l'activitat diària de tots dos estats.

És de suposar que en el procés de pau d'Euskal Herria se'n va dir humanitari perquè no es pot negociar cap contingut polític, per a facilitar el camí diplomàtic a possibles converses futures, però el que necessita la societat basca és un procés de pau que va molt més allà de l'humanitari. Una altra cosa és que el primer que cal fer és canalitzar el sofriment de les persones. Perquè això és humà, i perquè això pot permetre parlar en profunditat del problema polític, perquè al cap i a la fi la roda d'aquest conflicte l'ha mogut un motor polític.

Hi ha pocs dubtes que el fenomen d'ETA és polític, i això no justifica ni legitima la seva activitat armada, però sí que la situa. Una vegada admès això, una altra cosa és en quines coordenades se situa aquest caràcter polític en 2015 i què significa això per a cadascun d'ells.

Aquí comença el diàleg que encara no s'està donant a fons en la societat basca, ni en les institucions, ni entre els agents polítics, ni entre la ciutadania. I les coordenades bàsiques semblen ser les següents: ETA ha deixat la lluita armada de manera unilateral, les conseqüències d'aquest conflicte han de ser solucionades i la societat basca necessita un protagonisme en la resolució del problema que ha sofert.

En parlar de conclusions ens referim sobretot a l'àmbit de les víctimes i presos, però el procés de pau no es pot circumscriure a això, perquè parlar del passat i de la memòria és imprescindible, tant per a establir les bases de la convivència actual com perquè no es repeteixin situacions com aquesta en el futur. Si aquest diàleg és sincer, caldrà parlar de situacions concretes que transcendeixen el sofriment i afecten les persones, però també del relat del conflicte, de la violència, de la legitimitat, del terrorisme, dels drets, de l'estat de dret, del País Basc, d'Espanya, de França…

Totes elles han estat presents en la història del País Basc de fa mig segle i es pot conservar o fer que es manifesti. No hi ha dubte que és el que millor terciariamente s'entén com a societat, sortir a la superfície i parlar.

A Espanya encara no és clar, però la societat basca, quan se li pregunta, ho té clar: tot això cal fer-ho mitjançant el diàleg. El que passa és que els principals actors que han de dialogar no volen o no endevinen.

Llavors, què és el més important per a desbloquejar el diàleg? Estar contínuament mirant al que farà Madrid, ara el PP, després…, o ETA, o que les institucions basques prenguin protagonisme i encauzen el procés de pau?

Alguns nusos solament s'alliberaran en el marc d'un diàleg càlid, no fent callar i ocultant a la societat ni portant a aquesta a falsos oblits. Cal donar protagonisme a la societat i, sobretot, és labor de les institucions basques. L'ambient que s'ha creat després de les eleccions municipals i forals ha deixat la situació per a fer-ho millor que en 2011. Caldria aprofitar l'oportunitat.

En el món dels presos polítics bascos, per exemple, el debat està sortint a la llum. Quant al concepte d'amnistia, quin caràcter tenen els presos en aquest conflicte, com cal donar la seva excarceració, quina funció ha d'exercir la societat... Tot això queda reflectit en diverses de les cartes que s'han publicat en les últimes setmanes. L'aportació més constructiva que es pot fer des de tots els punts de vista és situar aquest debat en el procés de pau i secundar-lo. I el mateix en la resta del procés de pau. Aflorar, facilitar, secundar i socialitzar. Heus aquí el camí.


T'interessa pel canal: Euskal bake prozesua
Bake Bidea subratlla la "gran aportació" de la Declaració de Baiona a la resolució del conflicte en el seu desè aniversari
Les aportacions de Bake Bidea són la prova que actors polítics i sindicals de diferents opinions han fet un exercici per a "arribar a un consens" i "la responsabilitat de l'Estat francès en la resolució del conflicte a Euskal Herria".

2024-10-08 | ARGIA
Els acusats que van bloquejar la via arriben a un acord
Al juliol de 2022 es va celebrar el dia del bloqueig per a demanar "una sortida" a la situació dels presos bascos. Nou persones van ser processades.

2024-05-29 | ARGIA
La fiscalia no ha interposat recurs contra la sentència de Luhuso: els pacificadors no seran castigats
El Ministeri Públic francès tenia deu dies per a recórrer la decisió del tribunal de París, però no l'ha fet. Per tant, els pacificadors Beatrice Molle i Jean Nöel Etcheverry Txetx, que van col·laborar en el desarmament d'ETA, no seran castigats, encara que el jurat els va... [+]

2024-05-16 | ARGIA
Els pacifistes que van ajudar al desarmament d'ETA són declarats culpables pel tribunal de París, però sense penes
Els pacificadors reclamaven la inhumació, però el Tribunal Penal de París ha qualificat a Jean Nöel Etcheverryi Txetx i als pacificadors que van participar en el desarmament de Beatrice Molle Luhuso. No obstant això, no tindran sanció.

Situació Vital
El judici que va tenir lloc a París els dies 2 i 3 d'abril va ser, sens dubte, un moment històric. Per primera vegada en els assumptes judicials bascos, la defensa i els representants de l'Estat es van pronunciar per unanimitat.

Zapatero diu que va haver-hi un acord com el del Divendres Sant al final d'ETA
En l'Ateneu de Madrid s'està desenvolupant en les últimes setmanes un cicle sobre la fi d'ETA en el qual, en declaracions realitzades aquest dimarts, José Luis Rodríguez Zapatero va assenyalar la importància que les persones que havien estat en el procés de pau a Irlanda... [+]

Judici
L'ex ministre de l'Interior aclareix que París "va cooperar" en el procés de desarmament
Per a canalitzar la desarmi d'ETA, les autoritats franceses van col·laborar amb els pacificadors. Així ho ha manifestat l'ex ministre d'Interior, Matthias Fekl, el dimarts en la 16a Cambra del Tribunal Penal de París, en el judici contra Beatrice Molle-Haran i Jean-Noël Txetx... [+]

2024-04-02 | Leire Artola Arin
Els pacificadors Molle i Etcheverry defensen davant el Tribunal de París que tenien com a objectiu la desarmi d'ETA
Beatrice Molle-Haran i Jean-Noël Etcheverry 'Txetx' són acusats de transportar armes i explosius d'ETA, en el marc de l'operació de Luhuso 2016. S'estava duent a terme la desarmi d'ETA. Etcheverry es mostra orgullós del fet i confessa que ho tornaria a fer.

Amb els empresonaments d'Atristain i Inziarte el tercer grau està en mans del fiscal, en lloc d'estar en mans de la presó
Els presos bascos Xabier Atristain i Juan Manuel Inziarte van tornar a la presó de Martutene el passat 13 de març, després de l'acceptació per part de la Guàrdia Penitenciària de l'Audiència Nacional del recurs interposat per la Fiscalia als seus tercer graus.

Els nou pacificadors reben una multa de 800 euros per desplaçament amb motiu del dia del bloqueig
Altres onze pacificadors seran jutjats el 2 de febrer pel bloqueig de l'autopista el 23 de juliol. El Camí de la Pau ha convocat una concentració per a dijous que ve a les 13.00 hores davant l'Audiència de Baiona.

2022-11-15 | ARGIA
El 7 de gener criden a omplir els carrers de Bilbao per a reivindicar els drets dels presos bascos
Sota el lema "El camí a casa a prop", Sare i els pacificadors i pacificadores faran una manifestació conjunta després de dos anys d'inactivitat per pandèmia. També hauran de reivindicar la “esperança de la dignitat i la convivència”, a més de la repatriació dels presos... [+]

2022-06-23 | ARGIA
El 23 de juliol es bloquejarà Ipar Euskal Herria per a alliberar a Parot i Esnal
Així ho han manifestat els representants de Bake Bidea en la seva compareixença aquest dijous en Luhuso. Finalment, els dies 9 i 15 de juny la justícia francesa va estudiar la llibertat d'Ió Parot i Jakes Esane, i els jutges van donar suport a la seva llibertat condicional,... [+]

Anaiz Funosas, Camí de la Pau
"Davant aquestes llibertats condicionals assumibles han decidit actuar com a muralla"
Abans de saber que la decisió sobre la posada en llibertat sota la condició de Jakes Esnal s'ha retardat al 21 de juliol, ha estat ARGIA Anaiz Funosas, portaveu del Camí de la Pau, en el cas d'Ió Parot, que es coneixerà la setmana vinent. Fa 32 anys que estan en la presó. El... [+]

2022-05-19 | ARGIA
Jakes Esnal es mobilitzarà aquest 19 de maig a favor de la seva repatriació
Aquest dijous el Tribunal de Crides de París analitzarà la petició de llibertat condicional del pres. Per a això, Bake Bidea ha organitzat una concentració en Donibane Lohizune a favor de Jakes Esnal.

2022-05-12 | ARGIA
El 13 de maig s'estudiarà la sol·licitud de llibertat condicional de Parot
Es realitzarà una concentració el mateix dia a les set de la tarda enfront de la casa consistorial de Baiona. Jakes Esnalena tornarà a estudiar-ho el 19 de maig. Porten 32 anys pres.

Eguneraketa berriak daude