Si havent dinat sents les molèsties o els llavis de l'estómac “inflats”, és possible que el teu cos rebutgi algun menjar. És millor que sàpigues el motiu d'això al més aviat possible.
No sabem molt bé per què, però en els últims anys cada vegada són més les persones que acudeixen al metge havent dinat alguna cosa, ja que han sofert una reacció adversa. La majoria d'ells pensen que són al·lèrgics, però sovint només tenen intolerància o intolerància. Per això, convé tenir clares les diferències entre els uns i els altres: l'al·lèrgia provoca una reacció del sistema immunitari contra aquest aliment, mentre que la intolerància provoca alteracions metabòliques que fan impossible la digestió, assimilació i aprofitament de determinats aliments dels aliments.
Encara que en alguns casos és difícil discernir i diagnosticar al·lèrgies i intoleràncies, la manera més fàcil de distingir entre aquests dos trastorns és observant els símptomes que es produeixen:
En les intoleràncies, la relació entre el menjar dubtós i els efectes que produeix no sempre és clara, però si després de la ingesta d'un aliment es produeixen molèsties gàstriques (pesos digestius i penosos, cardíac), gasos o vents, inflor abdominal o alteracions intestinals (diarrees o restrenyiment greu), hem de sospitar que pot haver-hi intolerància. A vegades, la intolerància també pot produir cansament, i encara que la persona vol perdre pes, aquest esforç es torna impossible en més d'una ocasió. Les intoleràncies més conegudes i usuals són la del gluten (la malaltia que es produeix per aquest motiu es denomina celiaquia), la lactosa (la persona no suporta el sucre present en la llet) i la fructosa (sucre present en els fruits).
Els símptomes que apareixen en les al·lèrgies alimentàries són lleugerament diferents: s'inflen els llavis, fins i tot la cara o gola, apareixen vermellosos en la pell, grumolls com a acne, molèsties respiratòries (tos, esternuts, dificultat respiratòria...). L'al·lèrgia pot ser més severa que la intolerància, per la qual cosa una vegada identificada el menjar que la provoca, la millor solució és deixar el consum d'al·lergogen, controlant al mateix temps les mancances nutricionals que pot implicar la falta d'aquest menjar. El metge ens donarà sempre les pautes adequades per a equilibrar la grandària del menjar.
Per a aclarir l'origen de les molèsties, la prova més usual i eficaç és l'anàlisi de sang, encara que en alguns casos el metge pot decidir realitzar proves al·lèrgiques: a l'esquena o al braç se li col·loquen uns pegats o se li dona un aliment “sospitós” amb un control mèdic adequat.
En qualsevol cas, el pacient pot adoptar mesures que facilitin el treball de l'especialista: escriure què menja abans de sofrir molèsties o a quina hora apareixen aquestes molèsties pot ser una bona idea.
D'altra banda, si tens la sospita que un aliment et provoca més mal que un bé, convé canviar l'alimentació per a veure si realment existeix la relació entre els símptomes i el menjar concret. Amb aquesta informació serà molt més fàcil per a l'especialista realitzar el diagnòstic i el seguiment.