3 o 4, quants extrems?
La temporada del pebrot ha començat. Avui dia tenim pebrots tot l'any, però la temporada de pebrots ha començat aquí. La temporada dels pebrots locals. Vam portar aquest aliment d'Amèrica i l'hem convertit en un dels símbols de la nostra cultura, i no és més que el principi. Cada any s'observen noves variants i tipus en les fires. Avui mateix, en la fira del dilluns de Guernica, amb l'excusa d'anar a presentar el nostre nou llibre amb els amics d'Argia i comprar unes verdures per a la taula, he anat a xerrar amb els tractants d'allí. Vaig comprar primer els tomàquets, després les mongetes negres, les belles cebes blanques i vermelles, una classe de faves desconeguda i els pebrots. Pebrots de Guernica, vitets i vitets negres.
Vaig prendre aquests pebrots negres a una dona molt chiquitina d'Arratzu. Mai vist. No vaig trigar a trobar els ulls en la cistella de pebrots foscos. La primera pregunta és si són mines. Una mica. Que els vitets grocs no són mines, i aquestes, fosques sí, una mica. Li vaig dir que posés una cistella prop d'una lliura. Soc un fanàtic dels dolors. Cada vegada més. És una bonica definició de la vellesa: agraden els aliments cada vegada més picants, més calents, més amargs. El sostre de la boca semblava espurnejar, i per a sentir la mateixa emoció, els aliments i les begudes més ràpides, més fortes, més fortes. Tornant al saló de la fira de Guernica, amb la bogeria de veure pebrots desconeguts, oblida't de preguntar-li al comerciant d'Arratzu quin és el seu nom i de quin caseriu és! Juntament amb la resta de les verdures, decoren la taula amb elegància, més espectacular que el propi llibre. He presentat el llibre als assistents amb l'emoció d'haver trobat aquests nous pebrots. Ara, a casa, mentre escric això, em contindré i a preparar-me un tentempié per al sopar, a veure si em fa mal tant. Aviat li ho diré.
Aquí estic de tornada de la taula. Si el dolor dels vitets negres d'Arratzu és una mica, fins i tot dos. S'escalfen la boca, però no tant com per a fer plorar. Es tracta d'una d'aquestes variants que es poden tenir en compte i que es poden emportar a casa. A veure si la pròxima vegada tenim un gra gran que ens serveix per a recollir la mercaderia i les llavors madures.
Aquests primers pebrots són d'hivernacle. Alguns seran hidropònics: sense terra, plantats entre plàstics i que creixen barrejats en l'aigua. Mentrestant, els pebrots a l'aire lliure són acabats de plantar. Gaudiran de l'estiu i de la tardor. Gaudeix, gaudeix, pebrots de tres puntes que es poden menjar crus. Les que tenen quatre puntes són més aspres i amargues, millor menjar-les fet...
Té fulles petites i peludes en la part inferior i allarga el cap entre 20 i 40 cm. Es coneix com a Viagra búlgara, Sideritis scárdica. És una planta blavosa, ja que els seus cabells li donen un color blavós. Habita en els punts rocosos de les altes muntanyes i tot el que ha... [+]
Euskal Herrian bertakotzat dugun baratzegintza eredua produktu historiko modernoa da guztiz. Oraintxe landatuak izango dituzten Ezpeletako, Ibarrako eta Gernikako piperrak; Tolosako babarrunak; Arabako patata; edo Duzunaritzeko arto gorria; guztiak dira 1492tik Amerikako... [+]
Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]
Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]
Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]
Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]
Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.
Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]
Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]
La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]
L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]
La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]
Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.
A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]