L'important no és què es fa i com, sinó qui ho fa. I ara, com en la banqueta de qui té aquesta responsabilitat se senti algú més, tot sembla resolt. Màgia? No: partidària. Durant quatre anys, partits de l'oposició de Guipúscoa han escenificat a Donostia-Sant Sebastià 2016 enmig de boires negres. Ha acabat amb les últimes eleccions, amb tots els suposats problemes que se li plantegen.

En el finançament per exemple: Al març d'enguany, a través del director de la capital cultural, Pablo Berástegui, vam tenir coneixement que el Ministeri de Cultura anava a posar menys diners del que li corresponia. En un principi es va calcular que l'aportació del polèmic José Ignacio Wert ascendiria a 12 milions d'euros en Donostia-Sant Sebastià, si bé encara no s'havia confirmat. Només van arribar quatre milions. No obstant això, en tot just dos dies, després de conèixer-se els resultats de les eleccions, Wert ha donat un gir de 180 graus. Ha assegurat que farà “tot el que sigui necessari” per a ajudar a 2016. "Estic convençut que serà un esperit de col·laboració i cooperació institucional amb els nous governants", ha afegit, en resposta a una pregunta del PNB al Senat.

Una cosa similar amb altres òrgans que hagin d'aportar fons al projecte. El director de la Fundació Bancària Kutxa, Carlos Ruiz, ha explicat el 26 de maig a El Diario Vasco que en 2015 es tornaran a posar diners per a donar suport a la cultura a Guipúscoa. Per a l'any que ve es preveu finançament per a 2016 i Tabakalera –amb 4,4 milions d'euros de les partides dels dos últims anys pendents de desemborsar en aquest edifici–.

També en el període, demà assolellat

Pots fer els treballs bé, malament o regular. I després ve la idea de vendre-les. Al projecte se li ha acusat de falta de comunicació, de falta de trasllat d'informació, de falta de coneixement de la ciutadania, d'opacitat, fins i tot de silencis en la seu dels bombers. Però s'ha comunicat bé, malament o malament. Una altra és l'actitud que han adoptat alguns mitjans a partir d'aquí.

Un exemple per a il·lustrar el cas: El succeït amb els informes de projecte de la Comissió Europea de Seguiment. Alhora que assenyalem les àrees de millora, a pesar que una vegada i una altra s'ha repetit que Sant Sebastià 2016 anava “per bon camí”, hem llegit en els titulars de la Guipúscoa oficial paraules com a “inquietud” i “alerta”. Llegir els informes de la Comissió, contrastar-los amb les notícies publicades i és inevitable pensar que la matèria primera d'informació bàsica ha estat afegida amb altres productes.

El resultat del còctel s'ha traslladat a la gestió del projecte deixant en segon pla el debat públic, la programació i les accions concretes. S'ha aconseguit polaritzar l'assumpte en termes molt senzills: “Va bé o mal Donostia 2016?”. Quin bé i quin mal, quin hauria de ser el model, si hi ha un model únic… Ni tan sols han tingut l'oportunitat d'entrar en aquests temes les institucions governades per Bildu en minoria durant quatre anys –ni tan sols és clar si ha tingut intenció de fer-ho–. I ja han arribat les eleccions, el PNB ha guanyat i s'han posat a arreglar els “problemes de comunicació”.

Vèncer a l'enemic, guanyar a l'enemic

Queda per veure quina actitud prendran ara els que han liderat el projecte durant quatre anys. La candidatura a Capital Europea de la Cultura no era la base social d'EH Bildu la que va acollir amb total comoditat. Alguns membres d'aquest entorn sociopolític van passar a una velocitat bastant sorprenent de denunciar la “cultura del capital” que el projecte estava impulsant a secundar, d'una forma o una altra, el 2016.

Al marge dels partits, la principal oposició s'ha estructurat entorn del grup Desokupatu, però la majoria dels moviments socials de la ciutat no han mostrat una posició clara ni a favor ni en contra del projecte. Això sí, és possible que s'hagi rebaixat el to crític que se suscita amb altres partits perquè l'Alcaldia i la Diputació han estat en mans d'una força política que se suma a diverses demandes d'aquests moviments, encara que el projecte no ha deixat de ser un instrument per a competir en els mercats urbans.

I ara, hi ha una massa crítica per a la ciutadania que posi en qüestió el model cultural de 2016? Si una cosa així agafés el cos, on se situaria EH Bildu?

El PNB ha guanyat la pugna electoral i sembla que intentarà portar al seu àmbit al qual ha estat el seu gran rival: En declaracions realitzades el 27 de maig, Mirin Azkarate ha assenyalat que no tanca la porta al fet que EH Bildu estigui en els òrgans de decisió de Donostia 2016. Es pot entendre com un gest de generositat. O pot ser que hi hagi més darrere. Els sobiranistes d'esquerres estarien en un destret si continuem en el projecte: sumar-se a un model cultural i urbà similar a la resta de partits, amb el risc d'adquirir un major aspecte dels partits habituals; o començar a desmarcar-se del projecte, facilitant el camí a la penalització que per això es deriva d'altres parts.

Falten sis mesos perquè comenci el 2016 i sembla que ha arribat el moment de reubicar a cadascun dels protagonistes d'aquesta història.