Daliaren guda
Hau idazten ari naizen egun honetan, maiatzaren 25ean, duela 226 urte (1789an) hil zen Anders Dahl suediar botanikari sonatua. 38 urte besterik ez zuen, baina bere txokoa eginda joan zen mundu honetatik. Claes Alströmereko Lorategi Botanikoaren zuzendaria izan zenak arrasto polita utzi zuen, nonbait. Bera hil eta bi urtera iritsi ziren Mexikotik Madrilera, errege lorategi botanikora, lehen daliak; hango langileak, Antonio José Cavanilles botanikariak, suediarraren ohorez jarri zion generoari Dahlia izena. Garai hartan landareen jakintzara iraultza ekarri zuen Linneoren esaneko jarraitzaileak ziren biak.
Daliaren izenaren istorioa polita bada, izana politago. Mexikotik ekarri zituztenean bere loreen dotorezia aipatzen zuten, baina baita lurpeko tuberkulu jangarriak ere. Patata ere (Solanum tuberosum) antzeko sonaren lurrinetan ekarri zuten: lore politak eta tuberkulu jateko onak. Han, Ameriketan jaten zituztela, alegia. Europara ekarri eta botanikariak borrokan, nork dotoreagoa izan. Eta dotoreziaren graduak jangarriari gaina hartu. Zeinek dalia gorriagoa, zeinek deigarriagoa, zeinek petalo ugariago zuena, zeinek lore deigarriena... XIX. mendearen hasierako baliabideekin, botanikarien beste gudu bat. Daliaren guda.
Daliek ezaugarri genetiko berezia dute: oktoploideak dira; hau da, kromosoma baliokideak zortzinaka dituzte. Landare gehienek, berriz, binaka. Hori gutxi balitz, kromosoma horien barruan geneak batetik bestera eramateko gaitasuna duten transposoiak edo zati mugikorrak izateko erraztasuna dute. Hori dela eta, Dahlia generoan 42 espezie badaude ere, milaka eta milaka aldaera sortu dira. Ia erabat lorearen kolore nahasketa eta forma oinarri hartuta egindako lana; ia-rik gabe, erabat.
Loreek txoratuta, lurpeko tuberkulu jangarriak azkar abandonatu zituzten. Baita askoz emankorragoa zen patata aldamenean zutelako ere. Baina Mexiko jaioterrian aztekek usu jaten zuten, eta, gaur egun ere, erabiltzen dute tuberkulua hango sukaldaritzan. Alkatxofaren tankerako gustua omen du. Erdialdeko Amerika osoan edari batzuei lurrin berezia eransteko tuberkulu errea darabilte. Loreak ere ona dira jateko, gozoak eta geza punttua dutenak: tipularekin entsaladetan, lekaleekin eta zopetan...
Lehengo mendearen hasieran, Ipar Amerikan eta Europan, intsulina aurkitu aurretik (1923), dalien tuberkuluetatik erauzitako gai bat hartzen zuten diabetikoek eta hetiko edo tisikoek.
Mexikon bai jakin, “lore nazionala” izendatua dute.
En la nostra latitud la suor de la major part de les plantes es mou a la primavera, i en aquesta època gaudirem de les grans floracions. Les flors són el símbol de la bellesa: per a veure, per a fer olor... I per a provar? Has menjat alguna flor? Segur que sí.
Qui no ha... [+]
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
M'he posat una mica més tranquil·la el dia en què la nit s'ha fet més llarga que el dia clar i m'alegro que estiguem sis mesos així. No puc negar que l'estiu ha estat bell, però fa olor millor a la tardor. A les plantes els fa “guixos” amb l'arribada de la tardor. Les hores... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]
El seu parent és l'El-Belar (Papaver somniferum), però en comparació amb ell, és la Michoneta (Papaver Rhoeas). La rosella és molt coneguda; també se'l coneix com “urdemutur” i “urdamutur”. En arribar la primavera, la terra s'enrojola cada any. També reviu el rubor... [+]