Si no es dona la volta a la situació econòmica i política, la nostra joventut es veurà obligada a viure en l'exclusió social. I quina societat podem crear, la part més important d'ella, la joventut responsable de construir el futur, si està socialment marginada? Realment, la situació és greu i preocupant. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ens ha recordat la gravetat de la situació, posant sobre la taula dades estadístiques.

Segons un informe d'aquest organisme, la meitat dels joves d'entre 16 i 29 anys en l'Estat espanyol –es refereix a Hego Euskal Herria- no tenen capacitat per a utilitzar els seus ordinadors per a treballar. Espanya ocupa la penúltima posició –només per davant d'Itàlia– en la qual Corea és campiona. En els 34 països més desenvolupats del món que componen l'OCDE hi ha 35 milions de joves que no estudien ni treballen. Això significa que no estan disposats a participar en el sistema educatiu, en la societat o en el món laboral d'aquests països. Com aprendran la informàtica aplicada al món laboral si no tenen treball? I el que és pitjor, si no tenen esperances que sigui?

El principal instrument d'inclusió social en el sistema actual és el treball, que s'ha relacionat amb la inserció laboral del desenvolupament personal. Així, la falta de treball condueix als nostres joves a la mort civil. L'exclusió social té múltiples conseqüències: delinqüència, droga, suïcidis i la creació d'una societat malalta que trosseja i assassina als seus joves.

La responsabilitat dels governs és fonamental –ja sigui a Madrid, Vitòria o Pamplona–, així com dels agents polítics, econòmics i socials. Cal parar la sagnia de la desocupació juvenil i cal dedicar més forces a la creació d'ocupació digna. D'altra banda, necessitem un sistema educatiu i unes polítiques socials que tinguin en compte el nostre teixit industrial: cal apostar, sí o sí, per la formació professional.