Llegir la lliçó, escoltar el professor, presentar els treballs en grup, fer l'examen i rebre una nota. El procés d'aprenentatge sol ser així. Com es qualifiquen els coneixements dels alumnes, però els alumnes adquireixen realment els continguts i les competències? En què pot contribuir l'avaluació a millorar el procés d'aprenentatge? En la ikastola San Bizente d'Oyón s'està treballant en l'avaluació educativa, en l'aprenentatge basat en l'avaluació. Ha estat una gran revolució per a la ikastola i estan satisfets amb els resultats: el professorat ha aconseguit consensuar els criteris d'avaluació; l'alumnat ha assumit responsabilitats en el procés d'aprenentatge. Són més conscients, tant el professorat com l'alumnat del que van a classe.
Fa tres anys que van començar un programa especial a Sant Vicent. La directora de la ikastola, Gema Berzal, ha explicat que la manera de treballar ha canviat radicalment: “Això ens ha donat llum. Hi ha molta feina per fer, però anem”. Realitzen sessions de formació en el claustre amb l'ajuda de María Galdeano, responsable d'Avaluació i Millora de la Federació d'Ikastoles. Galdeano ha explicat que s'han modificat les preguntes clau dels professors: De la pregunta “Què haig d'ensenyar?” han passat a la pregunta “què han d'aprendre i per a què?”, passant el focus de l'ensenyament a l'aprenentatge. La ikastola d'Oyón i altres tres ikastoles d'Euskal Herria estan desenvolupant aquestes pràctiques basades en l'avaluació.
Segons María Galdeano, “tenir tres processos clars en qualsevol situació d'ensenyament-aprenentatge és clau si volem millorar l'aprenentatge”. El professorat i l'alumnat hauran de tenir consciència d'aquests tres processos: On està/estic en l'aprenentatge? , a on ha d'acudir? I quin és el millor camí per a arribar? A partir d'aquestes preguntes, s'estan treballant en cinc estratègies: aclarir i compartir objectius i criteris d'èxit; generar debats i activitats eficaces per a obtenir evidències d'aprenentatge; oferir feedback eficaç perquè l'alumnat disposi de recursos d'aprenentatge mutu; i fomentar pràctiques perquè l'alumne sigui conscient del seu propi aprenentatge.
Fixació d'objectius. Aquest és el primer treball que han de fer els professors. Adoptar en el claustre decisions conjuntes que fixin objectius precisos i clars. Fins ara han fet la prova amb les assignatures d'idiomes i estan a punt de començar el pròxim curs amb les matemàtiques. S'ha aplicat sobretot en Primària. Es tracta de definir el que l'alumnat aprendrà i les competències que desenvoluparà, i posteriorment informar l'alumnat d'aquests objectius. En el procés d'aprenentatge, l'alumnat i el professorat tindran clares les competències que es treballaran, i en l'avaluació també estaran junts. Els alumnes podran autoavaluar-se i decidir com dur a terme les millores.
Galdeano ha explicat que el treball entre companys i companyes és important: “Poden aprendre més amb els seus companys i companyes que amb els professors i, a més, aprenen tant els que no tenen dificultats com els que tenen dificultats”. Els propis companys es converteixen en recursos d'aprenentatge i es fomenten els treballs cooperatius.
Els professors han acordat en el claustre que els alumnes també saben quin és l'objectiu del seu procés d'aprenentatge i que les claus d'èxit són l'objectiu. El professorat realitza llavors una autoavaluació de les eines ofertes i és capaç d'identificar si ha tingut o no dificultats amb els criteris per a aconseguir els objectius. Per a col·laborar en aquesta avaluació, el professorat exposa a l'alumnat evidències positives i millorables observades en l'activitat. Subratllen els aspectes ben fets, identificant els comptes que es poden millorar i explicant com poden millorar-les. A partir del coneixement d'aquestes evidències o proves, l'alumnat té l'oportunitat de millorar les seves activitats. En lloc de funcionar a través de notes, realitzen l'avaluació a través de comentaris. El director de la ikastola ha explicat que tenen intenció de no utilitzar el terme d'examen. El formador Galdeano també ha destacat això: “El professorat diu que no necessita els exàmens, ja que en cas contrari reben suficients evidències per a avaluar a l'alumnat. Què hauria d'estar darrere de la nota, el resultat obtingut en una prova final o el desenvolupament de tot el procés?”. Amb el sistema anterior, els alumnes s'han qualificat en lloc d'avaluar: “Es qualifiquen, es classifiquen, i això no pot ser una manera d'avaluar-se en l'educació obligatòria, perquè no permet la millora de l'aprenentatge”.
El professor pregunta alguna cosa als seus companys i el que sap aixeca la mà. És una tradició molt arrelada a les aules aixecar la mà. A Sant Vicent volen canviar els costums: no es poden aixecar les mans. En paraules de Galdeano, “els professors trien a l'atzar qui respondrà, però no sols volem escoltar les respostes correctes, volem escoltar les respostes de tots els alumnes, les correctes i les equivocades”. D'aquesta manera, es pretén garantir la implicació de tots els companys i companyes de l'aula, així com la comprensió dels continguts per part dels alumnes i alumnes.
En la ikastola d'Oyón tindran un any més de formació centrada en l'avaluació. Com a part del seu treball, i per a avaluar el seu treball i saber què millorar, realitzen observacions a les aules durant dos cursos d'observació. Aquestes observacions es denominen itineraris d'aprenentatge.
Des de l'inici del projecte basat en l'avaluació, s'han detectat canvis. “L'ambient a les aules ha canviat, i el paper dels alumnes ha canviat totalment”, diu Galdeano. Ara, els alumnes tenen més consciència del seu propi procés d'aprenentatge i estan assumint la responsabilitat d'aquest procés. El professorat també està satisfet amb l'experiència: “Hem vist que des d'una filosofia unificada podem anar al que vulguem”, ha assenyalat Berzale. Segons el director de la ikastola d'Oyón, en l'Avaluació Diagnòstica els resultats dels alumnes han millorat considerablement.
Els professors d'Oyón estan convençuts que amb aquest treball han millorat el procés d'aprenentatge i han aconseguit avanços en l'autonomia dels alumnes. Estan aprenent a respondre preguntes, sobretot dues preguntes clau: “Què aprendrem?” i “Com sabem que hem après?”.
Armentia ikastolak antolatuko du Arabako ikastolen jaialdia ekainaren 16an eta gizarte eta kulturako eragileen aurrean aurkeztu dute, Europa Jauregian. Kultur egitasmoa urte osora zabaltzeko apustua egiten ari direla iragarri dute.
Araba Euskaraz jaialdiaren 38. edizioa antolatzearen arduraduna Argantzon ikastola da eta Irrikitan izan da aurtengo leloa. Garrantzi berezia eman diote Trebiñun euskara ikasteari.
Ekainaren 17an ospatuko dute Araba Euskaraz Argantzunen. Bertako ikastolak Manzanosen duen Lehen Hezkuntzako eraikina ordaintzen laguntzeko baliatuko dute jaia.
Bero handiarekin, baina giro apartan, ospatu dute Arabako ikastolen jaia, Bastidan. 30 gradutik gorako tenperaturak ez dira oztopo izan, eta milaka lagun hurbildu dira gaurkoan Bastidara, Arabako ikastolen jaia ospatzeko.
Bereziki ezagutza altua den taldeetan erabilera indartzea da helburu nagusia, Leire Sueskun Arabako Errioxako euskara teknikariaren arabera; esparru desberdinetara heltzeko, "baliabide gehiago" eskatu ditu.