Va morir en Kanbo el 30 de maig de 2015 als 89 anys d'edat. Va ser sacerdot, periodista i escriptor.
En 1969 va ser nomenat director del Setmanari Herria, càrrec que va ocupar durant 33 anys. En els anys anteriors al Setmanari signava amb el sobrenom de Sokorri en la revista Gazte. Va realitzar traduccions en la Litúrgia Basca i en els textos eclesiàstics. Va ser membre del grup que es va reunir en el monestir de Belok i va treballar per a traduir la litúrgia del llatí al basc.
En 1967 va ser nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de la Llengua Basca d'Euskaltzaindia i en 1975. Va realitzar una xerrada introductòria en la qual es tractava d'un elogi d'alguns escriptors bascos d'Ayala. Des de 2006 va ser acadèmic emèrit d'Euskaltzaindia. Va ser membre de la Comissió de Literatura Popular i va treballar principalment en la literatura popular en l'Acadèmia de la Llengua Basca.
Encara que en la seva infància no va viure cap ambient de bertsos, es va convertir en un apassionat del bertsolarismo de la mà de Teodoro Hernandorena. Quan Herria va començar a treballar en el setmanari, va obrir el camí als bertsolaris més joves d'Ipar Euskal Herria perquè enviessin versos escrits. Va ser membre del jurat diverses vegades en el Campionat de Bertsolaris d'Euskal Herria i en el Campionat de Bertsolaris de Navarra. Escrivia versos asseguts. Era membre de l'Associació Bertsularien Lagunak.
Larre va reunir obres de diversos bertsolaris, entre ells, els de l'Alcalde Ernest, Jean Pierre Mendiburu, Joanes Arrosagarai i Xanpune.
En 1990 va rebre el Premi Argia per la seva trajectòria en la cultura basca.
Lau egunez idekia izanen den merkatu bat antolatzen du Plazara kooperatibak euskararen aldeko beste hamar bat eragilerekin –horien artean ARGIA–.
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]