En les voreres del canvi de PAMPLONA no hi ha res més: en la plaça, en el portal de l'escola, en el grup de consum, en el Casc Vell… la nova majoria institucional de Navarra està donant mostres d'alegria. Uxue Barkos serà la nova presidenta del Govern de Navarra, Joseba Asirón l'alcalde de Pamplona i la majoria dels ajuntaments importants de Navarra han quedat en mans del canvi. Fa un any, fins i tot en el més optimista, no hi havia ciutadans que poguessin imaginar un escenari tan prometedor.

“Per casualitat”, es diu fent referència als 250 vots que li han faltat a Ciutadans per a aconseguir el parlamentari. I no falta raó, però seria igual "per casualitat" que els partidaris del règim aconseguissin 300 vots més i 50 vots més. El que passa és que eren parra que el bloc i la pilota s'han anat a un costat.

Però a més de la sort, hi ha moltes claus que expliquen millor l'èxit. Possiblement, la més important d'elles és la de les candidatures populars de Podem i ajuntaments, que han portat forces decisives al bloc del canvi. Uns altres són el repartiment de la dreta, la venda conjunta de la idea de canvi en la campanya, el suport de Geroa Bai a Barkos en gran part de la campanya, la millora de Geroa Bai i el manteniment d'EH Bildu en la seva, la no absorció de Podem Esquerra (EB-Batzarre)…

Amb tot això damunt de la taula es percep que aquí hi ha molt poques “chiripas”; és més, el canvi social que s'està donant a Navarra és el que està en la base de la nova situació, que s'ha anat reflectint a poc a poc en les passades eleccions.

I ara què? El poble ha passat de l'alegria a la prudència. És conscient del difícil repte que s'està plantejant, de la falta de cultura en la gestió de la pluralitat, que el circ mediàtic de les discrepàncies de NaBai encara està a la vista... Llavors sorgeix el terror a la derrota: “I si no s'aconsegueix?”.

Per això, la responsabilitat de Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Esquerra-Ezkerra és enorme. La responsabilitat dels moviments socials i de la ciutadania que aposten pel canvi és enorme. La durada de l'experiment requerirà de canals de comunicació amplis i oberts entre institucions, partits i moviments socials per a blindar i canalitzar adequadament els consensos, discrepàncies i conflictes que es vagin a produir.

Avui més que mai, en política no sols hi ha què, sinó com. Per això, la nova situació que es crearà no pot ser l'habitual, és a dir, que el Govern el faci i que els ciutadans o els moviments socials aplaudeixin o condemnin. No es tracta ara de descobrir un experiment de governança revolucionari i absolutament innovador, però tinc la impressió que la ciutadania i els partits estan més preocupats pel programa que per com mantenir-lo durant quatre anys. I si a Navarra es perpetuarà el govern i es consolidarà la cultura del canvi, es necessitarà una dosi d'innovació en la comunicació i en l'acció entre tots els agents del canvi.

La ronda de reunions d'UXUE BARKOS ha acabat i, després de l'escoltat, ara li correspon a ell dir-li com es constituirà el govern. És absolutament lògic pensar que el PSN ha d'estar fora del Govern. És molt clar que ell ha estat clau en la supervivència de l'era d'UPN i, a més, estar en el nou govern seria donar la clau per a condicionar-lo de manera inadequada. No és el lloc que li correspon ara al PSN.

És cert, no obstant això, que seria bo integrar en major o menor mesura la base social del PSN en el canvi, i això només es pot fer a través del PSN. Aquí està el repte: integrar la visió social de la seva base, rebutjar el centralisme i l'apoderament de l'aparell del PSN. Encara que no s'emporti cap departament del Govern, els continguts, projectes i persones que els envolten poden ser part del canvi. Si s'encerta en això, es farà molt per a representar millor a la societat navarresa i per a mirar cap al canvi que pugui donar-se a Espanya en les pròximes eleccions generals, sobretot en el procés de pau.

Encara que tot això és molt important, el fonamental és que les forces dels 26 escons del canvi s'entenguin, i que el govern es formi tècnicament de l'una o l'altra manera. Ells són els motors del canvi, especialment Geroa Bai, EH Bildu i Podem, i si no encerten entre les tres grans famílies, el canvi fracassarà. Tan neta, tan crua...